El grup de Sant Vicenç dels Horts Les Montses estrena en exclusiva a Enderrock.cat el videoclip del tema "Eufòria". El senzill, produït per Marc Parrot, s'inclou en el segon àlbum del grup, titulat Papallones al cap (Krik Music, 2020). L'audiovisual que acompanya aquesta cançó tan festiva intercal·la imatges dels integrants de Les Montses cantant i ballant amb les d'una parella i un grup d'amics divertint-se.

L'àlbum en què s'integra "Eufòria" veurà la llum aquest divendres 17 d'abril i està format per dotze temes que combinen l'habitual estil folk-pop del grup. Les lletres exploren i tracten sobre l'amor en moltes formes, la llibertat i la superació dels problemes, d'una manera més concreta que en l'anterior treball, però igualment poètica. Parlem amb Ferran Rosell, cantant del grup, sobre el senzill i el proper disc. 

Com va ser el procés de plasmar el sentiment d’eufòria a la cançó?
"Eufòria" és el meu tema preferit del disc. Estic molt satisfet de tota la producció, però especialment d'aquesta cançó, per mi és de les més representatives de l'àlbum. Vam treballar-la molt temps i alhora molt ràpid. El fet de plasmar una emoció crec que és molt fàcil, perquè quan tu crees una cançó saps quina emoció està vinculada a ella. De la mateixa manera, quan n'escrius la lletra, sempre hi ha un vers que tens clar que anirà a un lloc determinat. Per exemple, la frase ”cada segon és una eternitat fins estar amb tu”, sabíem que havia d’anar allà. A més, quan componem cançons ens imaginem una escena, i jo m’imaginava una festa i gent amb moltes ganes de viure i passar-s’ho bé. "Eufòria" parla de superar el dolor i del moment en què estàs preparat per conèixer algú nou. Pel que fa a la sonoritat, els instruments els demana la cançó: no afegirem una trompeta, per exemple, simplement perquè sona alegre.

Esteu aprofitant el confinament per treballar en nous projectes?
Tot i estar separats, vam fer una versió de "Wake me up" d'Avicci -a distància, és clar-, que és un tema que fem molt als directes i l’hem acabat fent a estudi durant el confinament, cadascú aportant el que podia fer des de casa. En aquest sentit hem de donar molt crèdit al Joan Prat, teclista, que ho ha mesclat i masteritzat amb l'ajuda de Javier Maldonado. Hem fet un projecte comú íntegrament a distància. Per la meva banda, ara passo els dies component o ordenant la gravadora, perquè tinc moltíssimes coses guardades i durant el confinament he pogut trobar una mica més d’espai i tranquil·litat per ordenar aquestes cançons i veure quines són per Les Montses, quines m’agraden i vull treballar. La veritat és que tinc ganes de preparar ja el proper disc: la gent que fa música sempre té al cap el disc següent, ja tenim nou material i sempre estem treballant en coses noves. 


Com definiríeu Papallones al cap? Hi ha algun concepte que uneixi les cançons?
Papallones al cap surt d’una reunió amb els quatre integrants sobre com havíem d'anomenar el disc, perquè les coses han de tenir nom per existir. Ens vam adonar que la majoria de cançons sorgien d’aquesta sensació com la de descobrir algú que t'agrada. Papallones al cap és la bogeria aquesta de les papallones que normalment han d’estar a l'estómac, i que passen al cap. És embogir, realment, però no d’una manera patològica, sinó d’una manera sana i amigable. És la passió o bogeria pel que fas, ja sigui estimar a algú o les ganes de menjar-t'ho tot. El fil conductor, per tant, és la gent apassionada, que fa les coses amb cor.s el contrari a la indiferència, és l’altre extrem. Però també hi ha temes que no parlen d'aquest amor i d'aquesta passió, com "Navegants" o "El tren del sol naixent", però aborden la bogeria des de diferents perspectives. En definitiva, aquest disc és sobre la felicitat, un pas més enllà de l'alegria, diguem.

Utilitzeu la papallona com a metàfora de l’evolució del grup?
Totalment, hi ha una evolució molt gran del primer disc al segon. La primera diferència és el so: Cor valent era molt folk, molt íntim. Recordo cançons més festives, però la majoria eren cançons que tiraven cap endins, i aquest, en canvi, és molt més cap enfora. Com a persones i companys de grup també hem evolucionat molt. El primer treball era molt meu i en aquest àlbum hi ha molt més de cadascú de la banda. Cada cop ens coneixem més entre nosaltres perquè també som un grup d'amics.


Quins són els vostres referents musicals?
Entre tots els que som al grup escoltem molta música molt diferent. Però, personalment, els referents més importants serien Love of Lesbian, per com són entre ells, com treballen i com és la seva lírica. Hi ha una admiració profunda i un respecte, perquè coneixem la part musical, que ja ens agrada, i coneixem la part humana. També hi ha molt de Mumford and Sons en la nostra música: a nivell sonor són un gran referent. Green Day és una altra influència clara. Jo vaig aprendre a tocar la guitarra amb els seus temes i, des del punt de vista de com gestionar els directes, saben impactar al públic quan són a l'escenari. Per una altra banda, ens agrada molt Oques Grasses, crec que a l'últim disc s'han lluït a nivell líric i musical.

Teniu esdeveniments programats per quan s’acabi el confinament?
Tenim coses confirmades! De moment el que és més segur que es pugui fer, tenint en compte la situació actual, és el concert de dia 22 d'agost a la Festa Major de Tordera i el del 4 d'octubre al Festival Petits Camaleons. Hi ha algun altre 'bolo' pel mig, però de moment no podem avançar més perquè és tot una mica incert ara mateix. També farem algun esdeveniment via telemàtica.