Els banyolins Germà Negre estrenen el seu tercer treball en forma d'EP titulat Kumbaià (Halley Records, 2020). El disc està format per tres cançons originals, "Seguim brindant", "Fet a mida" i "Balada Kumba"; i una versió, "Camí ral", en la qual a més han comptat amb la col·laboració del cantant de Koers, Kelly Isaiah. Parlem amb Adrià Dilmé, cantant i lletrista principal de Germà Negre sobre Kumbaià.



Com definiries el disc? 
Aquesta vegada, en ser un EP, i perquè ens venia molt de gust, hem fet un experiment. Nosaltres havíem jugat amb la cançó tradicional al primer disc, al segon ja en fugim una mica i en aquest hi ha una mica de cada, però és més personal. Tenim la versió de "Take me home country roads" de John Denver ("Camí ral"), però després fem tres temes inèdits, de creació pròpia, per seguir caminant en aquest terreny de la creació pròpia. 


Heu escollit el format EP per algun motiu especial?
Primer de tot perquè entenem que la quantitat de música que hi ha actualment és acollonant, surten discos i cançons cada dia. És una qüestió pràctica, de poder captar l’atenció i rendibilitzar bé la feina, en lloc de fer un disc sencer amb què pots perdre cançons pel mig. Però també per una qüestió motivacional, ens venia de gust fer una cosa pràctica i curta, però no descartem fer un disc de 8 o 10 cançons a la llarga. Hi ha un retorn: estem tornant una mica a com funcionava la música als anys 60, on la gent treia singles i després els agrupava en discos, i penso que aquest format tornarà i pot ser positiu. Fer un disc sencer porta molt de temps i diners, i clar, el senzill comporta una mena de democratització de la música.

Com treballes el procés de crear les lletres?
No sóc gens metòdic, tiro totalment de la gravadora del mòbil, i quan surt alguna cosa la gravo. Em sol passar molt quan vaig en cotxe, a vegades tinc la necessitat d'anar a fer un volt una mica més llarg perquè estan sortint coses, i després ho recullo i transcric. Hi ha moments -en aquest EP em va passar, tot i ser quatre cançons-, en què el temps t'apreta i et crea un estrès perquè no acabes de trobar el que vols fer i de cop i volta un dia et surt i n'estàs satisfet, i això ja és correcte. 

Les vostres cançons són carn de Festa Major. Teniu alguna proposta especial pels directes?
La cançó "Balada Kumba" està pensada exclusivament pel directe. Comença interpel·lant al públic, i és un tema de germanor pensat per tancar el concert; dona instruccions de manera coreogràfica. Germà Negre sempre diem que som un grup de directe, és el nostre hàbitat natural i entenem que els directes han de crear un 'feedback', i com a músics fem una sèrie de coses que hem de compartir amb el públic perquè s'ho facin seu. És com una mena d’animació infantil sense ser infantil.


En aquest EP heu col·laborat amb Kelly Isaiah, de Koers, a “Camí Ral”. Com sorgeix aquesta col·laboració? 
Amb en Kelly ens vam conèixer perquè compartim management i discogràfica i a més vam seguir molt de prop l’inici de Koers, que és fantàstic com a projecte. La veritat és que el Kelly té molt de talent i en conjunt és una banda que ens agrada molt. A més, les col·laboracions que fem tenen un sentit, més enllà de l'àmbit comercial. Intentem col·laborar amb artistes que donen sentit i valor a allò que volem transmetre.

I en un futur, amb quin artista us agradaria fer un tema?
Pel futur, sempre parlem que ens agradaria fer una cançó amb el Tomeu Penya. El personatge val molt la pena i té connexió amb l’esperit de Germà Negre. Té aquest punt grotesc i divertit, que dintre del grup encaixaria molt bé.