Ara (U98 Music, 2020) és el primer disc del badaloní David Ros. Deu temes propis basats en l’optimisme, però que, alhora, també mostren una part més melancòlica. En aquest àlbum debut l’element diferencial és la combinació de sonoritats. Com explica el músic, “hi ha temes que tenen un punt tribal que no buscàvem, però al final ha sortit així i crec que li donen un toc bastant personal al disc. Estem contents amb aquest estil entre folk i un to ètnic”.

Ara està format per cançons inèdites de l’artista, algunes de les quals Ros ja tenia al cap o mig treballades feia temps i que ha adaptat traduint-les al català. L’emoció principal d’aquest treball és l’optimisme, amb lletres esperançadores i personals que parlen de l’amor i de seguir endavant. A més, David Ros inclou un tema molt important per ell, que va dedicar a la seva mare quan va morir fa 5 anys i que no va arribar a gravar de manera professional. Parlem amb el músic per explicar, amb detall, quatre temes del disc.



1. “Ara”
“És un dels senzills que va sortir fa un temps, concretament el segon que vam publicar. És un tema molt animat i positiu que parla d’estar amb algú a qui estimes i que t’ajuda en el teu recorregut. A més destaca per la producció, ja que és bastant tribal i ha funcionat molt bé. En general, el disc parla de moltes coses, però sobretot de l’optimisme; volíem que el disc transmetés bon rotllo i esperança.”

2. “Barcelona”
“Fa uns anys vaig marxar a viure un temps fora, al Regne Unit, perquè volia fugir una mica de la rutina de la ciutat. Però al cap d’un any ja tornava a ser a Barcelona, perquè ho trobava a faltar. És un poc aquesta idea que no saps què tens fins que te n’adones quan ets fora. És una mica balada i amb un to melancòlic que parla de tornar a casa”.

3. “Que vas, que vens”
“Té un estil una mica folk. La tenia feta feia bastant de temps, però tenia una lletra en anglès i la vaig traduir al català. També parla de l’enyorança, tot i que la traducció ha quedat una mica més abstracta que l’original, però parla de la vida que t’has imaginat i on acabes, on vas i on vens.”

4. “Vinc a donar-te consol”
“És de les meves preferides. Parla d’algú que està en hores baixes i que necessita suport i al final l’acaba trobant. Parla una mica de la consciència de cada un, és com un diàleg amb la mateixa consciència dient que no està tot tan malament, que al final les coses aniran bé i sempre tens algú que està amb tu i t’ajuda”.