Nascuts a principis de la dècada dels 90 i pioners de l'escena musical de Vilanova i la Geltrú, Biscuit publica nou disc després de quatre anys de silenci. Negligència programada (La Castanya, 2020) és el setè treball de la banda i el primer cantat integrament en català, una gravació que com les anteriors, deixa ben clar el seu amor per les melodies i les guitarres, autèntic power-pop i rock'n'roll old school, que demostra que el quintet de la capital del Garraf continua en plena forma. Descobrim la nova referència amb ells.



Aquest disc representa un canvi en la filosofia de Biscuit, sense deixar de banda la vostra essència.
Armand Cardona (guitarra i veus): Aquest disc va començar com una prova, un repte per veure si podíem fer les coses d’una manera diferent a l’habitual. Normalment, preparàvem el disc, ens tancàvem una setmana a l’estudi amb el Santi García, ell el mesclava i al cap d’un temps ja teníem el disc acabat. Però aquest cop ho hem fet tot nosaltres, en sessions separades i durant més d’un any, experimentant molt, i provant coses diferents i tot això ha estat possible gràcies a la gran feina de Fermín Roca, el nostre bateria, i poder disposar del seu estudi de Cal Pau Recordings.

Heu utilitzat el català en les lletres de les cançons. La seva musicalitat s'ha adaptat a les noves composicions?
Xavi Cardona (veu, guitarra i teclats): El fet de cantar en català era una de les coses que volíem provar des de fa temps. En els anys que vam estar cantant en anglès jo vaig anar provant tant en català com en castellà, però al final sempre em quedava amb el que em resultava més fàcil. La veritat és que, personalment, em va costar una mica, però un cop ens vam posar a l’estudi i vam escoltar els primers resultats, ens va agradar, i a hores d’ara ja ens hi hem acostumat.

La vostra proposta abraça des del power pop fins al rock de garatge o la psicodèlia. Aquest disc és el més experimental, tot i que no deixeu el vostre amor per les melodies i les guitarres?
X.C: Les influències no deixen de ser les de sempre, i a aquestes alçades tampoc no crec que puguem canviar massa. Tampoc no ho volem. En tot cas, l’objectiu d’aquestes gravacions sempre va ser centrar-nos en influències i maneres de fer que, per moltes raons, havíem deixat enrere o eren menys perceptibles en el material que havíem fet fins al moment.

Al disc hi ha un cert regust a personatges musicals nostrats com Pau Riba. El podem considerar com un dels vostres referents locals, o en teniu més?
A.C: Dioptria (Concèntric, 1970-71) de Pau Riba i Un gran dia (Diábolo, 1972) d'Ia & Batiste són gran referents per nosaltres, però també ho són el Picnic caleidoscópico (Victoria, 1986) de Los Negativos o qualsevol disc de The Meows.

Blue Bus va ser el vostre primer projecte a principis dels anys 90, i des de llavors no han parat de sortir propostes molt interessants a Vilanova i la Geltrú com Alias Galor, Bottom, Gentle Music Men, Copa Lotus, La Brigada, Trial... Us considereu precursors de l'escena musical vilanovina?
A.C: Això de precursors em fa sentir molt dinosaure... Això no ho hauríem de dir nosaltres.
X.C: A més, uns quants del grups que comentes, com Alias Galor o Bottom, són contemporanis nostres. El que passa, bàsicament, és que nosaltres hem durat més.

I quin és el secret perquè a Vilanova surtin tants grups?
A.C: Sincerament, l’avorriment... té molt mèrit que a Vilanova surtin tants grups tenint en compte que no hi ha, ni hi ha hagut, una sola sala de concerts estable ni cap mena de suport públic ni privat per a la música... Dit això, per aquesta mateixa raó, els grups de Vilanova molen molt.

Tot i que el panorama de la música en directe com a consequència de la covid-19 està bastant malament, tindrem concerts de Biscuit per presentar Negligència programada?
A.C: Ara per ara, l’únic que podem dir és que serem al Primavera Sound 2021... res més.
X.C: Però segurament, i si podem, farem algun concert abans, més que res per no presentar-nos sense haver tocat en directe en cinc anys. Però de moment no hi ha res definit.