Després de liderar Rosa Luxemburg, Pol Fuentes va engegar una carrera en solitari caracteritzada per un pop d’autor en què recrea un univers molt personal. De moment ja compta amb dues referències discogràfiques, i ara és a punt de treure la tercera: Saturn negre (Picap, 2020), un disc conceptual presentat com un joc de taula, que es publicarà el proper 9 d'octubre. La idea central del disc és expressar que la vida seria més interessant si no fos lineal, és a dir, si es poguessin anar alternant desordenadament episodis de la infantesa, la joventut, la maduresa i la vellesa.
 

Avui estrenem el clip d'“El joc” la peça que millor resumeix l’essència del disc. “La cançó posa en relleu aquesta obsessió meva; m’agradaria haver viscut una vida desordenada: anar al llit sent un adult i despertar-me infant”, explica Pol Fuentes. L’estètica del disc recrea els primers videojocs, amb protagonistes reconeixibles –en el cas que ens ocupa és el mateix cantant– però molt pixelats: “És la forma i el fons, que s’ajunten per recrear algunes de les aventures gràfiques que em van seduir durant la meva adolescència. Qui s’ho miri i tingui els referents podrà reconèixer algunes escenes mítiques que he manipulat per poder-hi sortir jo”.