Deepingtxals, el nom artístic que hi ha davant de Carles Flaqué, arrenca el 2021 amb el seu debut discogràfic, Ànima indòmita (La Catenària, 2021). Amb l'ajuda del músic Marcel Graell en la producció de l'àlbum, el cantant barceloní ens brinda 15 temes per a fer un viatge reflexiu a un món interior que revela formes d’entendre, de sentir, de veure i de viure.

Flaqué va iniciar el seu contacte amb la música de ben petit, quan només tenia 7 anys, estudiant piano i guitarra. No obstant això, no ha estat fins ara que ha decidit editar el seu primer àlbum d'estudi, després d'haver estat un grapat d'anys exercint professionalment de consultor i 'coach' dins del món empresarial. Avui ens submergim en la seva Ànima indòmita per a conèixer millor les interioritats d'aquest nou treball.



Perquè decideixes endinsar-te en aquest projecte musical després d’haver estat vinculat principalment al món empresarial i de la consultoria?
Per a mi, aquest projecte és la continuïtat natural de tot allò experimentat, reflexionat i interioritzat fins al moment actual. Sempre m’ha fascinat comprendre com som, com és l’univers, com funciona la vida, com funcionen les coses, les emocions, els valors, els principis, els raonaments, les relacions entre persones, i la nostra relació amb la natura i la vida. Sempre m’ha agradat posar tot allò que he comprès a disposició d'aquells a qui els pugui enriquir en formes de viure la vida. Fa anys que també em dedico a realitzar mentories, de les quals, i en sinèrgia amb allò que des de sempre he dut gravat al cap, sorgeix el projecte Deepingtxals. Seria com fer mentories anònimes mitjançant les emocions evocades amb música i poesia.

D’on ve el nom Deepingtxals?
Prové de la unió de dues paraules: "Deeping", que vindria a definir el procés d’aprofundiment, i de la paraula "Txals", que és com catalanitzaria, fonèticament, el nom de Charles (Carles en anglès). En definitiva, el nom descriu el procés d’aprofundiment i comprensió d’un mateix.
 
Què t’ha inspirat a fer aquest àlbum en aquest moment tan convuls, sobretot per al sector musical?
L’àlbum el vaig decidir fer quan va arribar el moment adequat. És a dir, en l’instant en què ja tenia totes les peces encaixades: 200 cançons compostes i organitzades en 13 àlbums, llestos per començar a entrar a producció. És cert que les circumstàncies del món de la música són complicades, i cada dia més, però sempre he anat al meu pas, sense fixar-me gaire en l’entorn. Crec que aquest projecte és prou valuós per a moltes persones, tant per la música com pel que detona, i per això, he decidit focalitzar-me en un format de CD, amb llibret i empaquetat de qualitat, perquè es pugui tenir sempre a mà. Són cançons per a cantar a ple pulmó i per reflexionar-les des de moltes perspectives.


Com ha estat el procés d'enregistrament de l’àlbum?
Tot el procés de gravació ha estat una experiència fantàstica. Amb el Marcel Graell, el productor que dirigeix l'estudi de Nowhere Music, entenem la música de la mateixa manera. A partir de les meves maquetes s’ha ocupat de la instrumentació i arranjaments. I el dia de gravació de les veus, jo ja podia cantar podent escoltar tota l’orquestra.

Quines han estat les teves influències a l'hora de crear les lletres i la sonoritat de les cançons?
Al llarg de la vida he escoltat molta música i de tota mena d’estils. Ja amb un any m’asseien en una cadireta al costat d’un tocadiscs, on posaven 5 o 6 discos que s’anaven repetint automàticament. Ja no hi havia nen en tot el matí! M’ha influït tota mena de música i de sons. Penso que això també es nota quan s’escolta el disc. Recordo que la llista de referències que li vaig passar al Marcel era llarguíssima i, tot i això, cada dia em continuen venint a la ment d’altres músiques que no vaig recordar quan la feia.


Cançons com "Bruixa del llac", per exemple, tenen certa aura fosca, mentre que "Sentint els peus", en canvi, és més alegre. Tot i això, ambdues ens mostren un raig de llum cap a l’esperança. És un dels missatges que vol transmetre a 'Ànima indòmita'?
Sí, vull que les persones sentin esperança, que sentin bategar la seva capacitat, amb il·lusió, per així aixecar-se i posar-se a treballar en la seva pròpia felicitat i la dels qui els envolten. Que s’atreveixin a ser ells mateixos perquè és el millor do que cada persona té. Que malgrat les foscors de les quals cadascú pugui estar impregnat, hi hagi una llumeta encesa i que no s’apagui.

En aquests dos videoclips, a més, hi ha una clara vinculació amb la natura. Perquè?
Des del meu punt de vista, tot i el progrés tecnològic que hem assolit els humans, no deixem d’estar regits per les lleis de la física i de la natura. En la natura és on puc trobar el més autèntic ésser.