Presentar en directe un àlbum conceptual, amb un ordre i unes transcicions tan pensades com les que llueixen al nou disc de Joina, Òrbita 9.18 (Microscopi, 2021), era tot un repte, a més de la gran incògnita de la nit. Dins d'un cub recobert per un fi vel translúcid, s'endevinava la silueta de Joina, que ens treia de dubtes començant a fer gala de la seva destresa amb el piano i la veu distorsionada, tot entomant el preludi que obre el segon episodi del disc.
 
Després de cantar, per primeríssima vegada en directe, els temes del primer episodi, Nonhome, "Riu" i "He plorat tot el que ja no soc", la jove empordanesa -ja amb el vel que la separava de la banda i del públic retirat-, retornava als seus orígens amb "Dona llum", la primera cançó del seu disc debut Companyes (autoeditat, 2018), que va dedicar a les dones de la seva vida, especialment a la seva àvia.

Introduïnt aleshores un moment d'intimitat, la cantant va rematar el preludi que inicia el primer episodi recitant un poema d'Ana Sánchez Palomo, "Avui és tro i jo soc vida". Amb això, i amb els nervis inicials -lògics davant del repte de presentar un projecte tan personal per primera vegada en directe, amb aforaments limitats i públic emmascarat- difuminant-se, Joina va anar fent un recorregut pels diferents temes que configuren Òrbita 9.18, així com d'alguns de Companyes, com "Silenci", "El món és seu" o "Cop d'estat", a més del senzill que va publicar aquest passat 2020, "Trip". 

La posada en escena del disc va confirmar l'atenció al detall que Joina ja havia ensenyat amb l'àlbum, amb una escenografia i un vestuari cuidats, jocs de llums, una setlist curosament pensada i una banda de primeríssim nivell. I és que, per fer front al repte, Joina no podia comptar amb millor companyia: Abril Saurí -amb qui ja havia tocat amb Companyes- a la bateria i segones veus, Sebastià Gris a la guitarra, i Kevin Díaz als teclats. Plegats, fent gala de complicitat i mestria a parts iguals, orbitant al voltant de Joina i el seu viatge de retorn i recerca del propi refugi.