cròniques

El jonc és flexible, nosaltres també

​El poeta, escriptor, traductor i intèrpret multidisciplinari Pau Gener explica el concert de Paul Fuster, el passat dissabte 17 d'abril, a l'escola Josep Pallerola i Roca

| 19/04/2021 a les 14:30h
Especial: Actualitat
Arxivat a: Enderrock, actualitat, Paul Fuster, cròniques
Paul Fuster a l'Escola Josep Pallerola i Roca
Paul Fuster a l'Escola Josep Pallerola i Roca | Arnau Amadó
Venim de l'infern. Qui més qui menys ha passat un infern. Materialitzat de diverses formes i maneres per a cadascú. Però seguim vius. Un parell de vailets del poble parlen fent el vermut: - "Hauríem de fer alguna cosa, no? -Muntem un bolo, o així?". En parlen a La Clau de Sant Celoni, s'hi posen: "Portem en Paul Fuster? Estan assajant amb la formació original".

Els músics s'hi posen bé. L'Ajuntament s'hi posa bé. La bona gent de La Clau treballa fort. En Pau Gener s'ho mira i decideix que sí, que seguim vius. Som-hi. Anem a provar-ho. Si seguim vius, hem de tirar endavant. I fort. Ara més que mai. Han passat mesos en què era impossible muntar un bolo. Ens han desertitzat l'esperit. Tot tancat. I ara les mesures són difícils de complir, però ja fem el que sigui per un bri de vida.
 

Així arribem al dissabte 17 d'abril. El poble respon. La comarca del Baix Montseny sencera ens guarda. Bona gent que té ganes de venir. Hem posat un preu popular: 5 euros i 3 pels socis de La Clau. Ens deixen un aforament limitat. Hem de fer sistema d'entrades i anotar els noms i els contactes de tothom que vingui. No hi pot haver bar. Anar al lavabo, amb mesures. Follar al lavabo no es contempla, tot i que hi ha els boscos dels Maribaus a prop, per si de cas. Emmascarats i estàtics. Però ho fem. Ho fem. El jonc és flexible, nosaltres també. Anem a buscar vida. Serem flexibles per poder trobar-la.
 

Paul Fuster a l'escola Josep Pallerola i Roca Foto: Arnau Amadó


I així es basteix l'emboscada d'una tarda. Tot a punt. En Paul Fuster és un músic que té allò que s'ha de tenir. S'hi deixa l'espinada. La seva hipersensibilitat l'ha fet com és. Ha patit i ha gaudit com ningú. I ho pot explicar. Té coses a dir. Va acompanyat pel Jaume i l'Àlex, i el doctor Enric Carbonell a la tècnica. Han passat quasi 25 anys i ja ho fèiem. A finals dels 90. Som els mateixos, però millors. 

En temps de pandèmia, res com reunir-se, i militar en la cultura. La música com a bandera. Ens fa falta. La intensitat com a credencial. La identitat pròpia, la volguda, com el darrer rastre de llibertat.

To be continued.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.