Coronavirus

Les Festes Majors de 2021: menys grups de música i molt més locals

Un estudi fet per economistes d'ESADE, i encarregat per ARC, preveu que un 93,3% dels ajuntaments faran programacions segures perquè hi hagi Festes Majors

ARC impulsa unes jornades per fomentar les programacions musicals segures

| 18/05/2021 a les 19:00h
Especial: Actualitat
Arxivat a: Enderrock, actualitat, coronavirus, sector musical, ARC
Jordi Gratacós (ARC), Gerard Quintana (Acadèmia Catalana de la Música), Joan Carles Garcia (Diputació de Barcelona), i Àngels Ponsa (Consellera de Cultura) i Cristina Puig (periodista)
Jordi Gratacós (ARC), Gerard Quintana (Acadèmia Catalana de la Música), Joan Carles Garcia (Diputació de Barcelona), i Àngels Ponsa (Consellera de Cultura) i Cristina Puig (periodista) | Arxiu ARC
Davant del fet que la cultura ha estat un dels sectors més perjudicats del nostre país pels estralls de la pandèmia, i davant l'aturada del 2020, un sector de gran dinamisme com el musical, ha viscut una difícil situació econòmica. Per això, l'Associació Professional de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya (ARC) ha decidit posar fil a l'agulla per evitar que aquest 2021 torni a haver-hi la manca de contractació d'esdeveniments i manifestacions culturals de l'estiu de 2020.

En aquest sentit, arriba l’informe “La repercussió econòmica de la cancel·lació de les Festes Majors en el col·lectiu ARC”, firmat pels economistes Ferran Blanch (cap de màrketing d'ESADE) i Òscar Cesena. El document és el punt de partida per a la primera sessió de les jornades sobre Programacions segures en temps de pandèmia que organitza ARC entre avui, dimarts, i divendres a la Casa Seat.

L'informe ha estudiat 125 municipis de més de 500 habitants, entre un total de 611 poblacions catalanes. La mostra enquestada ha tingut en compte la realitat demogràfica dels diferents municipis catalans, que s'ha complementat amb entrevistes en gairebé totes les capitals comarcals.
 

Gràfic extret de l'informe “La repercussió econòmica de la cancel·lació de les Festes Majors en el col·lectiu ARC”


A la ponència d'avui, s'ha explicat com aquest estudi -encarregat després de fer quatre enquestes prèvies a socis d'ARC per part de la mateixa associació- preveu que aquest 2021 serà més positiu que el dramàtic 2020, perquè el 93,3% dels ajuntaments catalans amb més de 500 habitants han confirmat que realitzaran la seva festa major, tot i que reduint la contractació de grups, que a més seran "més petits i de caràcter local". 
 

Resultat de les enquestes fetes als ajuntaments Gràfic extret de l'informe “La repercussió econòmica de la cancel·lació de les Festes Majors en el col·lectiu ARC”

 

Els associats d'ARC representen una àmplia majoria del sector de la música en viu, i veuen amb preocupació que, tot i la predisposició dels ajuntaments a celebrar festes majors, només el 38,6% del pressupost es destinarà a la contractació de grups de música. De fet, a l'estudi fins i tot s'afirma que la despesa en grups de música en el 50,8% dels ajuntaments serà menor que a la de 2019, i que el 47,9% dels ajuntaments contractarà menys grups i artistes que el 2019.
 

Foto: Informe “La repercussió econòmica de la cancel·lació de les Festes Majors en el col·lectiu ARC”


Quina és l'alarma que indiquen els associats d'ARC en llegir els resultats? Doncs que d'un pressupost per a Festes Majors de 41,3M€, tan sols 16M€ es dediquin a contractació de grups musicals. I això, malgrat que els mateixos ajuntaments assegurin que la programació musical és dels actes més importants de la festa major (perquè és l'activitat que atrau més públic d'altres municipis i que més impacte econòmic genera). I, segons el pressupost i cens del padró municipal, això és el que es destina per ciutadà: 
 
 

Gràfics extrets de l'informe “La repercussió econòmica de la cancel·lació de les Festes Majors en el col·lectiu ARC”

Cal remarcar que la festa major i les programacions municipals són el principal circuit musical i cultural de Catalunya: apleguen més artistes, públic i impacte econòmic que moltes altres mostres culturals a les quals se sol donar més valor o protagonisme mediàtic. Sense aquesta programació, el sector musical de Catalunya no és viable i la pèrdua de patrimoni, teixit cultural i afectació econòmica és de gran magnitud. I tot i així, aquesta va ser la realitat de les festes majors el 2020:
 
Gràfics extrets de l'informe “La repercussió econòmica de la cancel·lació de les Festes Majors en el col·lectiu ARC”

Els economistes han fet èmfasi en tres punts del relat: la importància de la programació musical en la festa major catalana; les magnituds econòmiques i l'impacte que té en el territori; i com n'és d'important la música i la cultura. Els estudiosos llegeixen un relat clar, de com gairebé el 60% dels ajuntaments no van fer la Festa Major el 2020: "El pressupost executat ha estat, en general, menor perquè s'han dedicat partides a seguretat o benestar social i, quan s'ha contractat, s'ha dedicat a grups més locals", cosa que dificulta la remuntada del sector, perquè no genera el mateix impacte econòmic que els grans grups musicals.
Gràfic extret de l'informe “La repercussió econòmica de la cancel·lació de les Festes Majors en el col·lectiu ARC”

Dedicar el pressupost a bandes emergents afecta no només a les grans bandes, sinó que també suposa no respondre a les expectatives dels ciutadans respecte el que esperen d'una Festa Major. "Una bona festa major no s'entén sense grups de música, una bona festa major està associada a una bona programació musical", ha assegurat Ferran Blanch, que ha insistit en què "la manifestació cultural és el que fa activar més la societat", des de la repercussió cultural fins a la promoció de la ciutat, passant per generar comunitat i sentit de pertinença. Caldrà reflexionar i molt sobre alguns resultats de l'estudi com els següents: 
 
 
L'informe de Blanch i Cesena s'ha realitzat a través d'una enquesta al 20% dels ajuntaments catalans durant els mesos d'abril i maig de 2021. La població́ objecte del qüestionari han estat les persones responsables de l’organització́ i la coordinació́de les festes majors de les seves respectives poblacions, que per la particularitat del sector musical representen diferents funcions tècniques i/o polítiques en els seus respectius municipis: regidores de cultura i festes, responsables de les àrees de cultura dels ajuntaments, així com persones representants de comissions de festes, programadors musicals, etc.
 

Presentació de l'estudi La repercussió econòmica de la cancel·lació de les Festes Majors en el col·lectiu ARC
Foto: Arxiu ARC



Les dades del sector musical a debat: la necessitat de canvi de relat i de programacions musicals
L'estudi s'ha fet públic avui al migdia a la taula de debat "Les programacions municipals: un dels principals motors econòmics del país", que ha comptat amb la presència de la Consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Àngels Ponsa; el President de l’Acadèmia Catalana de la Música, Gerard Quintana; el President de president de l’Associació Professional de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya, Jordi Gratacós; i el diputat de l'Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona, Joan Carles Garcia Cañizares; moderats per la periodista del FAQS, Cristina Puig.

Les jornades s'havien anunciat amb el lema: 'Cada vegada que s'anula una programació musical és un cop a la cultura'. I, com ha indicat a l'inici de l'acte Cristina Puig, la realitat del maig de 2021 és diferent de la de 2020, només veient que ara a Catalunya ja hi ha una bona part de la població amb almenys una de les dosis de la vacuna contra la covid-19. Però com s'ha parlat posteriorment, els responsables de les administracions municipals consultats sembla que no vegin el canvi de paradigma.


L'estiu de 2020 el sector musical va patir un allau de cancel·lacions de les quals molts treballadors de la cultura no han aixecat encara el cap i ARC ha posat en marxa aquest estudi per tal de conscienciar la societat -des del públic als ajuntaments que programen- de la importància de contractar grups de música aquest estiu de 2021.

La consellera Ponsa, arran de l'apreciació per part de la periodista que aquesta taula podria ser un dels seus últims actes en el càrrec, ha assegurat que la feina feta no es llançarà a la paperera, perquè s'ha deixat una memòria escrita i la feina a fer "està diagnosticada". A més, ha assenyalat que "la cultura no es pot aturar. Venim de dèficits grossos però els hem d'encarar i revertir". Així mateix, la consellerea ha recordat com s'ha ajudat a les festes majors, fent-les entrar al programa.cat, per tal d'assegurar que en tots els pobles es pugui celebrar la festa major. Des del setembre de 2020 -data en què va assumir la conselleria- s'han invertit 90.000 milions d'euros en cultura pre procurar que "no caigués la cultura", tot i que reconeix que "el que no s'ha pogut fer, són projectes nous". Ponsa ha corroborat, tanmateix, que la precarietat en el sector musical és una evidència: "Hi ha situacions que no s'admetrien en qualsevol altre àmbit de contractació professional", però per revertir aquesta situació precària s'ha començat a fer un cens que s'espera que desemboqui en el Estatuto del Artista, que es treballa des d'una taula interdepartamental.  

Des de la Diputació de Barcelona, Joan Carles Garcia ha explicat com no poden pressionar perquè els ajuntaments contractin més música, ja que l'autonomia dels ajuntaments és total. Ha acceptat, però, que des del Centre d'Estudis de Recursos Culturals de la DIBA han vist en els últims anys que "cal fer reformes en les festes majors" en àmbits com el gènere, la sostenibilitat, etc." Així mateix, Garcia ha disculpat els ajuntaments, que s'han trobat amb què han recaptat menys impostos i, per tant, els ha baixat el pressupost, bé que les partides sanitàries i de seguretat han arrossegat el pressupost de cultura. Garcia, però, ha posat en valor la música com a "imprescindible" per generar felicitat, una bona salut mental o activitat turística. Del pressupost de tota la Diputació de Barcelona, es destina a Cultura el 12%.
 

Jordi Gratacós (ARC), Gerard Quintana (Acadèmia Catalana de la Música), Joan Carles Garcia (Diputació de Barcelona), i Àngels Ponsa (Consellera de Cultura) i Cristina Puig (periodista) Foto: Gemma Martz

 
Gerard Quintana ha estat incisiu a l'hora de l'aposta que s'ha fet en aquest informe per tal de poder "accedir als ajuntaments i negociar una resposta comuna" que afavorís l'activitat musical que, com a president de l'Acadèmia Catalana de la Música, reclama igual que ARC. Quintana veu la dificultat de fer canviar opinions subjectives dels responsables polítics de cada ajuntament, als quals només es pot recomanar una bona pràctica: "Un ajuntament que no gasta en música el seu pressupost, pot gastar-se'l en escultures de sorra perquè té platja. Com pots actuar en una realitat si no tens la fotografia constant d'aquesta realitat? Anem a les palpentes en molts sentits". En relació amb la visibilitat que dona l'estudi a la fragilitat del sector, Quintana ha plantejat: "Hem de fer les coses com es feien abans? La música ha de seguir sostentada en aquesta fragilitat? La gratuïtat dels concerts no ajuda a ningú, però ara hi ha una urgència, i no pot ser que un ajuntament com Tarragona, per la percepció subjectiva de l'alcalde, tot i el seguiment de tots els protocols, anul·li tota una programació com va passar el 2020. Potser és legítim, però així no...". I davant de la contractació de grups locals alerta: "Podem amateuritzar el sector, però no del tot", per les evidents conseqüències que això tindria en el teixit musical. El món municipal és el gran cavall de batalla per revertir la precarietat.

Per la seva banda, el president d'ARC, Jordi Gratacós, no ha fet més que accentuar la magnitud del desastre quant al resultat d'aquest estudi: "Ha estat més decebedor del que podríem haver imaginat. Nosaltres havíem fet, des d'ARC, diverses consultes als associats sobre la caiguda el juny del 2020, el setembre de 2020, final d'any, i la previsió per al 2021. Pensàvem que després del treball de tot el sector —quan hi ha gana, la gent s'ajunta— esperàvem dades més optimistes, que els ajuntaments no només reprogramarien, sinó que recuperarien la inversió que es va fer el 2019 i no que fos igual o pitjor que el 2020, que ha estat dramàtic. Tot pinta que anirem a pitjor". I és que la crisi del 2008 ja va suposar una pèrdua de llocs de treball del 40%, mentre que ara l'Anuari de la Música 2021 anunciarà una caiguda més, del 18% en les plantilles fixes. 

Tot i així, s'han donat dues notes per l'esperança. Una, per part de la Consellera Ponsa, posant en valor qui sí que fa bé la feina, com és el cas de l'Associació Catalana de Municipis i la Federació catalana de municipis i micropobles, que faran un festival musical de 80 concerts aquest estiu. L'altra, per part de Gerard Quintana, no sense una dosi d'advertència: "La propera conselleria de Cultura tindrà més feina perquè trobarà un sector més unit".

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.