Només cal parar una mica l’atenció per entreveure l’ambició de la jove banda mallorquina Emboirats. Si els seus referents eren Anegats, la banda d’Algaida surt del bell mig de la boira amb Aquest moment i ara (Música Global, 2021), un debut per fer moure els peus a la futura nova normalitat de les revetlles illenques. Ens reunim amb Tomeu Roig, saxofonista i membre fundador del septet Emboirats.



Perquè els lectors d’Enderrock us coneguin de bon principi, pots parlar de com va començar la vostra aventura?
El cantant Àlex Artigues i el baixista Jaume Pou són d’Algaida, jo som de Llucmajor i per proximitat ja ens coneixíem. Un dia ens vam reunir amb la idea de muntar un grup de música pròpia. L’objectiu era fer cançons per reflectir la nostra identitat, de manera que a finals del 2018 ja va néixer el grup. Al principi, al nucli dur, també hi havia el guitarrista Jaume Martínez, tot i que ell ho va haver de deixar per compromisos professionals. I a principi del 2019 ja va sortir publicat el nostre primer senzill, “Seguir endavant”, amb el segell Música Global.

Aquest primer senzill va tenir una bona rebuda per part del públic, tot i que encara no havíeu actuat en directe. Com s’ha consolidat la banda que teniu actualment? 
La banda va sorgir per necessitat. Ràpidament vàrem començar a fer feina amb un management balear, i just després del llançament del senzill ja vàrem poder començar a fer concerts. Vam actuar a sales i pubs, com Sa Lluna d’Inca, Pas a Nivell d’Artà o el Bora Bora de Cala Rajada, a més de festes privades i algunes ‘verbenes’ als pobles, que són com ses festes majors a Catalunya.


I en paral·lel, el grup va anar creixent? 
Sí, amb el que fèiem al senzill “Seguir endavant” bastava un trio, però vàrem voler evolucionar amb una formació més gran. La banda va anar augmentant fins ara, que creiem que ja està completa.

És curiós que ràpidament ja vau començar a treballar amb un mànager. 
Quan ens vam reunir amb el management ja ens van dir: “Tendreu un bolo la setmana qui ve”. Però nosaltres no teníem bateria, encara! Vàrem parlar ràpidament amb Charlie Pérez, que es va unir al grup. Després va venir Miquel Cabot a la guitarra perquè necessitàvem que, en algun moment, el cantant es pogués moure amb llibertat per l’escenari. Finalment, Joan Sard a la trompeta i Dani Marc als teclats varen ser els darrers d’afegir-s’hi.

Així doncs, poc temps després de la formació del grup, l’any 2019, ja vau començar a actuar amb regularitat.
Sí, el 2019 vàrem mantenir un ritme constant d’actuacions a diversos indrets perquè la banda rodàs en directe. A final de temporada ja va sortir el segon senzill, “Noltros som així”, amb un clip d’ambient estiuenc ambientat en una platja mallorquina. I amb sa tercera cançó enregistrada, “Quin doi més gran”, vam veure que havíem de gravar un àlbum, que ja havia arribat l’hora.


La tercera cançó, “Quin doi més gran”, amb la col·laboració de Pep Àlvarez d’Anegats, ha acabat sent també el primer senzill del primer llarga durada, 'Aquest moment i ara.' 
El nostre productor, Dani Ambrojo, que també havia treballat amb Anegats, va fer una ‘cabronada’ un poc íntima. Per la confiança de molts anys va mostrar ses nostres cançons a en Pep, perquè veu un paral·lelisme entre nosaltres i ells, l’edat en què van començar, l’estil, les intencions... Va ser una col·laboració molt agraïda i la que ha sortit de manera més natural. El nostre llenguatge musical és comú.

També participa al tema “Viu” el valencià Ivan Gosp, que havia estat vocalista d’Aspencat, i que fa una col·laboració molt enèrgica.
És una persona superhumil i treballadora. Ens va explicar que amb aquesta cançó s’havia retrobat amb l’essència del seu anterior grup. Ell va escriure la seva part i crec que es nota clarament que fa poc que ha estat pare. Penso que canta un missatge feminista i d’empoderament que podria anar dirigit a la seva filla però que es pot fer extensible a totes les persones que siguin sensibles amb el tema.


I per lligar-ho tot, el disc inclou un tercer convidat, el cantant d’Itaca Band, Albert García, al tema “Tornaràs”.
Aquesta trobada no va sorgir pròpiament del contacte directe amb ell, sinó d’un contacte professional. N’Albert es dedica a la producció de directes i ja havia treballat amb la banda mallorquina Full Play, d’Alaró. En el nostre cas, s’ha dedicat a fer els arranjaments per al disc i també hem treballat amb els temes perquè poguessin caminar en els directes. Així que, de manera espontània, va sorgir la col·laboració a la cançó “Tornaràs”.

El vostre primer disc, 'Aquest moment i ara', l’heu publicat amb la discogràfica catalana Música Global. Per què?
La història de com hi hem anat a parar és una mica graciosa, perquè ja estàvem a punt d’autoeditar-nos quan vam rebre una resposta a un correu que havia enviat jo mateix uns dies abans. El missatge en qüestió era del director del segell Música Global, Salvador Cufí, que ens informava que un primer correu s’havia extraviat però que després de rebre una segona proposta havien pogut escoltar la nostra música i estaven interessats a treballar amb nosaltres. Amb aquesta darrera aposta, com a grup ens agradaria poder obrir-nos pas en el circuit musical professional més enllà de l’illa de Mallorca i poder fer una gira i compartir escenari amb altres grups que admirem i amb qui compartim les ganes d'expressar-nos i fer que la nostra música soni.