Sant Sadurní d’Anoia és la capital mundial del cava, un vi escumós singular elaborat a partir de les varietats Xarel·lo, Macabeu i Parellada. A dos quilòmetres, enmig del Penedès i en un entorn idíŀlic poblat de vinyes hi ha el celler Bertha, que regenten Josep Torres i Gemma Flaqué. Hi hem anat amb el cantautor barceloní Pol Fuentes per parlar de vi, de música, de cultura…i de la vida.

Pol Fuentes s’escolta les explicacions de Pep Torres molt interessat. De tant en tant pregunta, demana aclariments i exclama: “Hauria d’haver portat una llibreta per prendre nota!”. Hem acabat la visita i seiem a l’exterior del celler. El paisatge i una copa de cava inspiren la conversa. “M’he quedat de pedra quan el Pep ha dit que va començar vocacionalment als 18 anys. Havia sentit aquest tipus d’històries de vocacions artístiques i no era esperable que la tingués algú que s’ha dedicat a l’enologia”, comenta Fuentes. I respon l’enòleg: “Era una època en què no sabia què fer amb la meva vida i l’entorn em va ajudar a decidir. El meu pare m’ho va proposar. Tenia un magatzem a Sant Sadurní i amb 19 anys em vaig trobar fent les obres del celler”. 

El cantant repassa també el inicis: “Tenia 14 anys quan vaig formar el meu primer grup…”. Torres es posa a la seva pell: “La música t’atrapa a aquesta edat. Jo vaig començar a tocar la guitarra també als 14 anys, el que passa que és mai l’he tocat bé…”. I Gemma Flaqué també hi posa cullerada: “Hi ha diversos cellers que vénen de tradició familiar, que són la tercera o quarta generació que s’hi dediquen. Bertha, no. El va crear en Pep amb 18 anys a partir de zero, sol, sense haver heretat unes vinyes…”.

El músic s’anima: “El meu pare venia de família pobra i tenia clar que havíem d’estudiar a la universitat per ascendir socialment. En el teu cas, quan vas crear el celler, què pesava més: la passió per aquest món o la creença que et podia donar una vida millor?”. “A casa meva també hi havia aquest concepte de la universitat però els meus pares de seguida van advertir que jo no era vàlid per anar-hi. Viure en un entorn agrari t’obre altres possibilitats. El meu pare em va proposar d’estudiar enologia a Falset. I realment va ser una bona sortida”, recorda Pep Torres.
 
MÚSICA I VINS ALS EUA
El vinyater relata: “Tot i que soc un únic propietari, aquest és un projecte familiar amb la Gemma. El cas és que no hi ha socis i faig i desfaig de la manera que vull. Això de vegades pot ser un problema a l’hora de prendre decisions”. L’èxit o el fracàs és, per tant, únicament imputable a ell. Com també ho és a Pol Fuentes en el cas de la música: “És cert, però hi ha altres factors que condicionen decisivament. Si a l’esfera no musical hi ha algú que treballa bé, això es nota molt. Ara he trobat un mànager que funciona molt bé i que ens ha aconseguit una gira internacional increïble. Estem molt contents, perquè cobrarem més que als recitals que podem fer aquí. Començarem a Londres i farem Hamburg, París, Tailàndia, Xangai i Los Angeles”. 

És el mateix que passa amb el cava. Més enllà de l’encert de fer-lo bé, cal una bona política comercial per fer-lo arribar a botigues i a l’hostaleria: “La raó de ser del cava Bertha és el restaurant i la vinoteca especialitzada. El 70% el venem a Catalunya i també exportem als Estats Units, el Japó, Europa… depèn molt dels contactes que tinguem a cada lloc. Per exemple, a Ohio o a Nova York el pots trobar amb certa facilitat. En canvi no hem entrat als altres estats nord-americans”.


A banda dels vins, Torres té passió per la música, i reconeix que li interessa fins i tot la que no li agrada: “Recordo que vaig anar a veure Bruce Springsteen a la Monumental. No m’agradava gens i en vaig sortir fastiguejat. En canvi Coldplay em va sorprendre i entusiasmar”. I ja posats a fer, seguim amb les seves preferències musicals: “Dels catalans, soc molt fan de Joan Miquel Oliver, i ja ho era d’Antònia Font… I me n’agraden molts altres, com Ferran Palau. Amb la família escoltem grups d’estil Txarango, per les meves filles. I quan estic sol, també poso R.E.M., Coldplay, Pat Metheny, Nina Simone… I ara he escoltat alguna cançó de Pol Fuentes que també m’ha agradat molt…”.

El músic se sincera: “Tinc una educació que em fa mirar el preu de les coses. M’interessa molt el món del vi i de la gastronomia però no els tinc integrats en el meu dia a dia. Quan tinc un bon vi m’agrada guardar-lo per a una ocasió especial. Una vegada que tot anava malament en vaig obrir una ampolla. Ho explico a ‘Cal celebrar les desgràcies’”.