Postal de la Mediterrània (autoeditat, 2021) és un disc fet a sis mans: les del poeta Manuel Dolz, les del músic Pep Torres i les del cantant Manel Joseph. El resultat són onze cançons variades estilísticament. En descobrim els detalls parlant-ne amb Joseph, qui va liderar durant dècades l'Orquestra Plateria, i qui ha creat i col·laborat amb diversos músics, al llarg de la seva dilatada trajectòria, com Sisa, Pau Riba, Maria del Mar Bonet, els germans Clua, Uc, Gato Pérez o Joan Manuel Serrat.

Per què has decidit musicar poemes de Manuel Dolz?
És fruit d’una amistat que tenim de fa temps. Som bons amics, però encara és més amic del Pep Torres. Ells dos ja han fet alguns discos junts, i aquesta vegada el Pep em va demanar que hi cantés, i em va semblar molt bé.

Com l’heu cuinat?
Són poemes que el Manuel Dolz ha anat passant al Pep i ell els ha anat musicant. I, em sembla, que algun ha estat pel procés invers: el Pep tenia una música i el Manuel l’hi ha posat lletra. Els arranjaments i la direcció musical són de Narcís Vidal i Publio Delgado.

Musicalment és molt divers: hi ha cançons que se’n van cap a la rumba, cap a la salsa, cap a Brasil…
Sí, això és una cosa que he fet tota la vida i a la nostra edat és difícil de canviar. És la nostra història. Al Pep li agraden molts estils, i a les seves cançons es nota. Hi ha una peça que se’n va cap al flamenc-fusió, també. És un disc fet molt en grup.



Dius que no és un disc de Manel Joseph, per això, sinó una col·laboració.
Ho dic com ho sento, però també és veritat que hi he treballat uns quants mesos i també me l’he fet una mica meu.

I de discos teus propis en prepares algun?
Doncs no, perquè he quedat avorrit de fer àlbums. Tinc notes fetes i projectes de cançons, però no tinc la intenció de fer més discos. Pensa que em costaven una pasta bastant llarga i no es recupera la inversió de cap manera, els meus discos han tingut una difusió molt limitada.