Estrenes

El reggaeton més 'underground' de Cronopios

Estrenem «Línia 2», el primer avançament del seu proper treball

| 16/09/2021 a les 12:30h
Especial: Estrenes
Arxivat a: Enderrock, actualitat, estrenes, Cronopios
Cronopios
Cronopios | Roser Gamonal
D'ençà dels seus inicis a finals de 2018, Cronopios ha anat creixent progressivament per a intentar fer-se un lloc dins de l'escena de mestissatge catalana. Amb l'EP que van publicar l'any passat, Perla negra (Picap, 2020), la banda de Cerdanyola del Vallès es va apropar lleugerament als terrenys de la música urbana amb estils com el rap. Serà una incògnita saber si aquesta tendència es mantindrà en el seu proper treball previst per al 2022, titulat La jungla dels farsants. El que sí que podem desvelar ara, però, són els ballables ritmes de reggaeton que en desprèn el primer avançament, "Línia 2", tema que avui estrenem.


"Línia 2" narra la història d'una noia corrent que aspira a convertir-se en una estrella de reggaeton durant els seus viatges rutinaris per l'L2 del metro. "Juguem a parodiar, en certa forma, la vida del reggaetonero, i d'aquí ve la frase 'tota la robeta feta a mida i totes les butlletes de la vida'", destaca Pol Orobitg, cantant del grup. La banda pretén reflexionar i desromantitzar la concepció de l'ascens social dins el món capitalista actual. "Tots nosaltres estem plagats d'il·lusions a les quals aspirem d'aquí a uns anys. En realitat, però, tot són mentides. Mires al teu voltant i som molt normals i corrents", explica el vallesà. 

El clip de la cançó, dirigit per Pol Fuentes i protagonitzat per l'actriu Elisabet Casanovas, es desmarca de la lletra i no segueix ben bé el fil narratiu de la cançó. "En un primer moment vam voler fer un clip mostrant la narrativa de la cançó, però, finalment, ens en vam desdir ja que preferíem que la gent s'ho imaginés i no ho veiés literalment". La història del videoclip se centra en una noia que treballa fent tasques de neteja i que sembla que vol ascendir socialment convertint-se en matemàtica. Tanmateix, la història culmina amb un final totalment oposat, en el qual es denuncia la precarietat del seu ofici. "La ironia amb què juguem és que el videoclip i la cançó narren històries totalment diferents, però que culminen al mateix lloc", afegeix Orobitg.

El conjunt també explica que la cançó va sorgir a partir de la melodia inicial i, a partir d'allà, van veure clar enfocar la cançó cap al reggaeton i altres estils urbans com el trap. "El fet de la pandèmia ens ha fet canviar la nostra forma de compondre. Abans tot ho enfocàvem al nostre directe, però ara, davant la impossibilitat tenir concerts, ens hem enfocat a fer música més produïda", conclou el cantant.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.