El món de l'electrònica, els beats i els sintes és tot un art. I, si no, que els ho preguntin als b1n0. Aquest duet bisbalenc presenta una proposta electrònica que combina bases enganxoses amb experimentacions més arriscades. Després del treball debut homònim (Foehn Records, 2019), ara retornen amb bi (Hidden Track Records, 2021), un nou EP curt però del tot intens en què es rodegen de músics destacats com El Petit de Cal Eril, Ferran Palau, Meritxell Neddermann, Tarta Relena i Marina Herlop. Parlem d'aquest nou treball amb Emili Bosch, una de les dues cares del projecte juntament amb Malcus Codolà.

En aquest nou treball, torneu a comptar amb col·laboradors en totes les cançons. No us aventureu a cantar sobre alguns dels vostres 'beats'?
És un tema recurrent i del qual, al principi, en parlàvem sovint. Si cantéssim una mica bé, ni que fos un dels dos, no hauríem de trucar a amics perquè ens vinguessin a cantar els temes. De fet, ho vam intentar en les primeres maquetes quan jo vaig posar veu a alguna cançó. Però, a poc a poc, vam veure que el que fèiem bé nostre era la part instrumental i no les veus. Al final, hem decidit tirar per aquí i fer el nostre camí propi i diferent d'altres grups. Fins i tot, ara estem començant a fer temes instrumentals. 

Com ha estat l'experiència de col·laborar amb artistes tan potents?
Ens n'emportem una experiència molt xula amb en Malcus. Fer bases i temes instrumentals i que després algú hi posi melodia i lletra és una cosa molt bonica. Cadascú treballa de formes molt diferents i imprimeix a cada tema el seu estil propi i particular. Tot i que l’EP només és de 5 temes, cada cançó té la seva pròpia història i identitat, i això fa que tingui moltes coses a dir.
 
Les lletres són vostres o les escriuen els artistes col·laboradors?
En el primer disc, b1n0 (Foehn Records, 2019), totes les lletres eren nostres i, posteriorment, les passàvem a l’artista. Finalment, cada col·laborador escollia si arranjava la lletra o les cantava tal com li havíem passat. En canvi, en aquest nou EP, les lletres les escriuen totes ells. En col·laborar amb artistes tan guais, crèiem que era necessari deixar-los el seu espai creatiu i que tinguessin un pes important en el procés compositiu. 

Heu compost les cançons prèviament a la melodia i la lletra, o posteriorment?
Primer, nosaltres fem la nostra cançó i els nostres beats i sintes. I un cop ho tenim, decidim qui pot ser el més idoni per a cantar-la. En el cas d'"Ahh" amb la Marina Herlop, vam estar a punt de deixar el tema com una instrumental, ja que la base funcionava molt bé per si sola. Finalment, però, ens vam decidir a donar-li a ella i van sorgir una pila d’idees molt xules. En el cas d'"Acab”, un tema que no hem inclòs al disc, ens va agradar tant com funcionava sense veu que l'hem mantingut com a instrumental. Crec que l'edició en vinil del treball serà molt interessant en aquest sentit, ja que a la cara A hi haurà els 5 temes mentre que a la cara B hi haurà de forma exclusiva les 5 versions instrumentals.


“Daus” apel·la a l’atzar i a la casualitat de la qual sovint depèn la vida?
Jo crec que sí. Aquesta lletra la va fer El Petit de Cal Eril al mateix estudi. Amb boli i llibreta i escoltant la nostra base, va anar escrivint i donant-li forma en un moment. Evidentment, el Joan et podria respondre molt millor la pregunta, però fa tota la pinta que el significat de la lletra va per aquí. 


A diferència de molts altres grups, a “Bum bum” abordeu l’erotisme i l’amor des de l'intimisme.
Quan li vam proposar de fer el tema, en Ferran Palau venia de fer el seu nou disc Parc (Hidden Track Records, 2021). Estava saturat i ell no tenia clar que funcionés la lletra que volia fer. Al final, va acabar inspirant-se i va treure una de les lletres més llargues de tot l'EP. El Ferran és una màquina creativa. Si fos per ell, treuria un disc al mes.

I com va sorgir la idea del "Bum bum" de la cançó?
De fet, el "Bum bum" només l’utilitza un cop el Ferran. Som nosaltres qui li veiem potencial perquè sigui un ganxo i l’explotem a diverses parts de la cançó.  


“N0" parla d’un final. A què es refereix?
En aquest cas, la Meritxell Neddermann juga amb un final que no acaba i que intentes amb totes les teves forces que no es produeixi. 


A "Me", Tarta Relena inserta un fragment dels versos del “Dies irae”, una de les seqüències que es canten en les misses dels difunts. Us heu inspirat en la mort per a compondre els beats i els 'sintes'?  
No. La història amb les Tarta Relena va ser força curiosa. Elles van venir a l’estudi sense que els haguéssim ensenyat el tema (En realitat, va ser el primer cop que ho fèiem així). I quan els el vam ensenyar, elles van creure que hi havia d’anar un salm. Sobre la base d'aquesta lletra litúrgica, vam haver de retocar i tornar a treballar més les bases perquè fossin acord a les lletres i les melodies que les Tarta cantaven.


A “Ahh”, jugueu a fragmentar i desconstruir la veu de Marina Herlop. Us heu inspirat en quelcom concret?
Tot el tractament de les veus en aquest cas és a posteriori. Molts cops intentem samplejar algunes paraules o fragments que ens criden l'atenció. En aquest cas, vam fer mil bogeries, ja que crèiem que l'estètica de la Marina dona molt per a això. Vam resamplejar, retallar i jugar amb una part molt petita del material que ens va passar. Realment, si haguéssim utilitzat tot el material que ens va enviar, podríem haver fet un àlbum sencer de b1n0 amb Marina Herlop!