Actualitat

Marc Parrot: «Les cançons del Super3 eren eines per transmetre valors i anar més enllà de la pantalla»

Repassem la música de la segona etapa del canal infantil de TVC amb el seu creador, Marc Parrot

El Club Super3, la banda sonora de tota una generació

| 15/12/2021 a les 12:30h
Especial: Actualitat
Arxivat a: Enderrock, actualitat, Marc Parrot, Super3, infantil
Marc Parrot
Marc Parrot | Xavier Mercadé
Recordant el 30è aniversari del Club Super3, des d'Enderrock hem publicat una sèrie de reportatges i entrevistes que recorden la música de producció pròpia de la primera etapa del club, les sintonies més destacades de les sèries animades que s'hi emetien i, fins i tot, una peça dedicada exclusivament al "Per molts anys", una de les cançons més recordades i celebrades de l'espai infantil. Avui ens endinsem en la música de la segona etapa del Club Super3. D'ençà del 2006, el club va viure un rellançament del seu univers a tots els nivells. Nous personatges, nova imatge, nou nom -la Família del Super3- i, per descomptat, nova música. I aquesta nova música té com a gran protagonista Marc Parrot, que ha estat el director musical del projecte fins a la fi de la Família del Super3 aquest passat juny.


El vincle de Parrot amb el Super3 va començar quan va rebre una trucada de muntatges musicals de TV3. "Em van dir que s’estava posant en marxa un nou Super3 i que estaven plantejant a uns quants artistes que tinguessin publicat un disc en català si volien presentar una proposta. Així que vaig fer la cançó de 'Benvinguts al club'", explica el músic barceloní. La proposta de Parrot, com diu ell mateix, sembla que va agradar, i li van trucar de nou perquè els proposés més cançons i material. "Va ser un procés en el qual vam anar treballant durant un temps previ a posar en marxa el canal".

Per a Parrot, la nova etapa musical del Super3 "no va ser un trencament amb la música de l'etapa anterior, sinó més aviat una evolució", reconeix. "Jo vaig enganxar el Superxiula (TVC, 2004), l’últim disc de l’etapa anterior, amb els nens encara molt petits, que just començaven a veure el Club Super3. Vaig pensar que el disc estava molt bé i que tenia certa gràcia en comparació amb altres discos de música infantil. D’alguna forma, va ser una inspiració per començar la nova etapa".

LES CANÇONS COM A EINA
Un dels aspectes que Parrot més destaca és que les cançons eren eines imprescindibles pel Super3 en aquesta segona etapa. "Els discos que produïa el Super3 es concebien segons les necessitats i els continguts que volien donar al programa. Així, el disc reflectia les voluntats del programa. No em deien com havia de ser la lletra, però sí el que havia de transmetre. Normalment, hi havia dos punts de vista: un que mirava des dels personatges i un altre més universal. A més, no volíem fer un disc infantil, sinó un disc familiar, que es pogués escoltar al cotxe amb els pares també", matisa. El músic també emfatitza que "el disc es va convertir en una eina per sortir a la televisió i anar més enllà: entrar a les cases dels súpers. A això, se li va donar molt de valor des del mateix Super3 i, per tant, sempre es van cuidar molt tant els continguts com la producció".


La música també jugava un paper clau en la Festa dels Súpers. "Quan ens plantejàvem el disc ja hi havia un encàrrec concret: la cançó que portava la festa d’aquell any. D’aquesta manera, jo rebia unes indicacions detallades que podien anar des del vestuari que portarien els personatges fins a quins valors protagonitzarien la Festa dels Súpers. Hi havia un missatge integrador", explica. "Per tant, no es feia la festa a partir de les cançons, sinó que les cançons eren eines per transmetre valors, per acabar més enllà de la pantalla, arribar a altres àmbits i espais, i també per vehicular videoclips i fer créixer els personatges. El senyor Pla o la Lila, per exemple, creixien a partir de les cançons". 


EL TREBALL MUSICAL DELS ACTORS
Com a director musical i, per tant, màxim responsable dels continguts musicals del Super3, el músic feia tota mena de tasques. "Feia una mica de tot: acords, guitarra, programacions... Hi havia arranjaments de diferents músics perquè bàsicament va ser una feina d’equip". Pel que fa a la tasca dels actors, Parrot reconeix que "van haver de treballar bastant en els primers discos". "La Lila tenia set anys quan va venir a gravar 'Benvinguts al club', i la Neus (Pati Pla), dotze. Van créixer amb el projecte personalment i també com a cantants. Al principi va caldre bastant de suport, però, per exemple, la Lila, a poc a poc, va acabar sent una bona cantant arran d’estudiar molt. D’altra banda, el senyor Pla havia cantat en una orquestra mentre que d’altres potser no tenien tants recursos com a cantants, però sí com a actors, i, això, també ajudava. Vam haver de treballar, però mai va ser una missió impossible", conclou.

LA SORPRESA DE LA FESTA DELS SÚPERS I ELS ÈXITS INESPERATS
El músic recorda amb especial il·lusió la primera Festa dels Súpers que va viure. "Em va agafar totalment per sorpresa. Jo havia estat tranquil·lament a l’estudi gravant en petit comitè i, de cop, no sé quina cançó van tocar, però vaig sentir tota la gent cantant al darrere. Va ser un moment que recordaré sempre perquè no m’havia passat mai i no m’ho esperava: va ser una sorpresa molt agradable". Tot i així, reconeix que "després ho vaig intentar oblidar perquè no volia sentir cap mena de pressió a l’hora de fer noves cançons". "Realment, era molt bonic aquest retorn de la gent i constatar-ho festa rere festa era una experiència que vivia amb un cert orgull", conclou Parrot.

El multiinstrumentista també rememora els grans encerts que va assolir amb algunes cançons, com és el cas d'"Uh! Oh! No tinc por" o “Tots som súpers”. Quan vaig acabar aquesta darrera, vaig trucar al director del programa i li vaig dir: ja tenim himne del Super3! No l'havia plantejat com a tal, ni tampoc me l'havien encarregat com a himne, però va sortir així", recorda. A més, el compositor explica que "tot aquest període sostingut de cançons d'èxit, en el qual he treballat amb estils diversos i he afrontat reptes, m'ha donat seguretat com a compositor".


L'etapa de la Família del Super3 -i de Marc Parrot al capdavant dels seus continguts musicals- va arribar a la seva fi el passat juny, quan els seus personatges van quedar per sempre en els records de cadascun dels súpers. Tot i això, el compositor segueix ben vinculat al món de la música de televisió: "Ara estic treballant amb una sèrie per a compondre i produir la meva música", revela.

Per ara, el futur projecte de la programació infantil de Televisió de Catalunya segueix sent tota una incògnita. L'únic que se sap és que Gerard Hausmann, el director del projecte infantil durant l'etapa de la Família, no seguirà com a director del nou projecte i el seu lloc el passarà a ocupar Laia Servera, presentadora de l'informatiu infantil InfoK.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.