El cantautor santcugatenc Gerard Berengué compartia cançons pròpies i versions a Instagram. Durant el confinament va conèixer els reusencs Adrià Olshanetsky (baix) i Roger Jordan (bateria), i tots junts s’han projectat amb Mosaic, un grup emergent de pop alegre, Lluny de l’asfalt (Música Global, 2021).



El senzill “Ets tu” us va llançar com a grup revelació de l’estiu gràcies a la campanya de la companyia Parlem. Quin és el missatge?
La cançó ja la teníem i Música Global la va presentar a l’agència de publicitat de la companyia telefònica Parlem. És un crit d’agraïment per tota la força que té la música per ajudar-nos en els pitjors o millors moments. Tot el que he escoltat des de petit –i que ha anant canviant amb els anys– m’ha servit de refugi i teràpia quan m’he sentit identificat amb certes lletres o melodies. Estic molt agraït, a la música, i per això li vaig escriure “Ets tu”. 
 
El tema contagia d’alegria del gust per la música, parla de quedades improvisades amb els amics, postes de sol... 
La música és present en el dia a dia des que ens aixequem fins que anem a dormir. I continua present fins i tot quan dormim. A més, cadascú li dona un sentit diferent en funció de la pròpia cultura o personalitat. 
 

La salut mental és un dels grans temes actuals, i Mosaic en parla a “Pel camí”. Per què era important mencionar-ho en una lletra?
Volíem donar visibilitat a un tema tan important com aquest. Afortunadament, cada cop se’n parla més i s’estan trencant els tabús que hi havia hagut, i que en bona part encara hi ha, sobre la salut mental. 
 
Quina és la vostra aportació?
Tot i que sigui un granet de sorra, la nostra aportació és a favor de trencar tabús. Jo personalment parlo de l’ansietat, que ha afectat molta gent durant el confinament. L’he patida moltíssim, i encara avui dia, però afortunadament amb l’ajuda d’una psicòloga he trobat el meu camí, com diria la cançó. És molt important saber demanar suport i ajudar-se.

El trio Mosaic va néixer durant la pandèmia. Com us vau conèixer en el confinament? 
Jo tocava en solitari com a cantautor, penjava covers a les xarxes i tenia ganes d’engegar un projecte. A partir la repercussió de les versions, vaig conèixer el Roger i l’Adrià a Instagram, perquè van arribar a molta gent. I a partir d’aquí vam quedar per cantar i tocar, i vam tenir molt bon feeling. 
 
El disc l’ha produït Xavi Barrero, trompetista de Bongo Botrako. Com vau arribar a ell?
El grup es va consolidar quan vam contactar amb el segell Música Global. Vam xerrar amb ells i vam arribar a la conclusió que al projecte en solitari calia donar-li forma de grup. A nosaltres ens va agradar molt la idea i vam decidir tirar-ho endavant i gravar un disc.
 
“La millor versió de mi” parla de la gestió de les pors i els comentaris dels altres. Són factors intrínsecs a la carrera d’un artista?
En aquesta societat rebem molts estímuls d’odi tant a les xarxes socials com en el dia a dia. La mania que té la gent de criticar les altres persones de manera no constructiva trobo que és molt tòxica, no he entès mai aquesta necessitat. Jo sempre he patit moltes traves per dedicar-me a la música, ja sigui criticant el que feia, infravalorant-ho... Creure en un mateix és molt difícil, però molt, i va lligat també a la salut mental. És un treball complicat però crec que molt necessari, perquè quan estàs bé és molt més factible no fer tant de cas dels comentaris que reps de tothom. Aquesta cançó diu que en un moment de feblesa t’has d'autoconvèncer que ets tu qui ha de tirar endavant i no els altres, i que tu sol, amb les teves virtuts, els teus valors i els teus defectes, ets qui ha de treure la millor versió de tu mateix.
 
La cançó “Ets tu” ja ha tingut més de 112.000 reproduccions a Spotify i heu tocat a les Festes de la Mercè. Com ho heu viscut?
No ens ho hauríem imaginat mai, encara ara estem flipant amb la rebuda que ha tingut “Ets tu” i que està tenint “Pel camí”. El que hem arribat a aconseguir en tan poc temps és molt bèstia, i això també és fruit de la feina que hi ha hagut al darrere, que ve de molts anys enrere. També hi ha contribuït l’atzar i tots els factors que no vèiem a venir i que han anat passant durant aquest últim any, que ha estat una bestiesa. Estem molt contents i molt agraïts. 
 
Quins són els propers objectius?
No ens marquem res de cara al futur, només gaudir de la música, treure molts més discos, que la gent s’ho passi bé i s’hi pugui sentir identificada i poder fer moltes més Festes de la Mercè, una experiència brutal.