Demà és 22 de febrer del 2022, o sigui 22.2.22. En una data tan repetitiva, Pau Olivé presentarà un disc doble titulat Pop 22 (autoeditat) amb 22 cançons. Enderrock.cat ha parlat amb el músic i n'estrena, en exclusiva, les 2 primeres cançons: “Pell de mandarina” i “Heràclit”.

El disc és el resultat d'un procés que va començar encara no fa un any. L'artista ens fa quatre pinzellades del que és Pop 22:  “He estat nou mesos fent cançons, des que vaig treure l’anterior disc. Són totes noves i no he reciclat res que ja tingués. És un disc més lluminós, alegre i vital que l’anterior. Suposo que després d’un període de foscor tenia ganes de mostrar aquesta altra cara meva. Són cançons més ràpides, més divertides… més de banda. De les 22 cançons, només n’hi ha dues de lentes. La resta té una base feta amb baix i bateria que fins i tot té un punt punk. És un disc que he fet jo sol, tant pel que fa a la composició com a la interpretació”.


Sobta el fet de treure un disc doble en un temps de senzills i EP. “Fa temps que vaig decidir que faria senzills, que és el que s’ha de fer ara, però em surten discos. No ho puc evitar. I a més, em surt un disc doble, ara que ningú no se’ls escolta sencers”. I és que per Olivé, fer cançons és jugar. "Splac va començar així, fent cançons amb el meu germà a casa. Ara tots dos fem discos per la nostra banda, però que ningú pensi que Splac ha mort. Amb el meu germà sempre diem que hem de fer alguna cosa i algun dia ho farem! El que passa és que encara no sabem quan".

“Pell de mandarina”
“És una cançó d’enamorament. Estàs tan tranquil i, de cop i volta, sents una atracció molt bèstia. I a sobre la sents per algú amb qui no tens cap possibilitat. És duríssim. Per això dic que ‘la vida és molt dura, tan dura com la pell de mandarina’. És una peça pop divertida. Permet captar el to del disc, tant pel que fa a la música com a la temàtica, perquè hi ha moltes cançons d’amor al disc”.
“Heràclit”
"És una de les dues balades del disc. Com el seu títol indica, és una peça més introspectiva i filosòfica. Hi ha una col·laboració molt especial, que és un solo de guitarra del meu pare (Melodrama). És un solo molt xulo que em va posar sense que li demanés. Quan faig una cançó, la passo al meu pare i al meu germà (Joanet del Poblenou) per tal que s’ho escoltin. Un dia, quan vaig arribar a casa seva, el meu pare em va dir que m’hi faltava un solo i que ja me l’havia fet. El vaig escoltar i em va encantar”.