La banda castellonenca Essència acaba de debutar discogràficament amb Diari del món (autoeditat, 2022), un conjunt de deu temes i un bonus-track. Amb diverses col·laboracions, com Anna Millo (The Dance Crashers), Dry River i Lèpoka, el seu pop-rock pren força amb els ritmes sincopats del reggae i l'ska. Parlem amb Joan Ortega sobre aquest primer treball.



Com va néixer Essència?
L'abril del 2018 jo i en Vicent [bateria] vam decidir presentar dues de les meues cançons al IV Petit Festival de cançó d'autor de Benicarló. Vam aconseguir aplegar a la final amb les cançons "Amistat" i "Nits fosques" i, després d'aquesta experiència, vam decidir formar el grup. Ens vam posar a buscar per la zona de la província de Castelló per trobar músics interessats en el projecte i, després d'algunes incorporacions i alguns adeus, vam trobar la formació actual de 7 integrants.

Per què el nom d'Essència? A què voleu remetre?
La realitat és un poc anecdòtica. Ja portàvem uns quants assajos i encara no li havíem posat nom a allò que fèiem. Sobre el paper teníem molts noms que no ens acabaven de representar o que eren similars a grups del panorama musical que ja coneixíem. Un dia, a un assaig, el nostre guitarra va dir uns quants i entre ells va dir Essència. Des d'aquell moment sabíem que havia de ser el nostre nom. Essència representa el mateix significat que acompanya a la paraula: una idea que pretén arribar al centre de nosaltres mateixos i que treballa per col·laborar entre tots i totes i donar el més essencial de cadascú.

L'àlbum es titula 'Diari del món'. És una forma de recapitular la vostra realitat, com per exemple la lingüística -canteu tant en català com en castellà- o la social -parleu tant de l'amor i l'amistat com critiqueu temes com la crisi dels refugiats o el capitalisme-?
Sí! La idea de l'àlbum és el reflex d'un diari d'una persona que va recorrent el món i va escrivint les coses que li passen. Això mateix fa referència a diversos temes que es poden trobar en les cançons, com bé la crisi dels refugiats, el desamor i el procés de resiliència, l'amistat i altres valors que representen la societat en la qual vivim. En resum, Diari del món és un cru reflex de situacions que passen dia a dia en diferents parts del món, algunes més alegres i altres més tristes.


Les vostres cançons comprenen molts estils. Des del reggae a l'ska, el rock o altres cançons més properes al pop. Com treballeu la composició de les cançons? Quins artistes us han influït?
Les cançons han estat, fins al dia de la gravació, en constant canvi. La nostra idea sempre ha estat aportar entre tots i totes el nostre granet d'arena al projecte, la qual cosa ha fet que el disc no tinga un gènere determinat, ja que tenim diferents gustos musicals i ens hem format en experiències musicals diferents. És per aquest motiu que cada cançó té l'essència de nosaltres posada dins. El procés és que jo n'escric les lletres, les porto al grup junt amb unes idees generals i opinem un poc cap a on enfocar la cançó. A partir d'eixe moment, anem aportant idees fins que aconseguim el producte final.

Quins artistes us han influït en la vostra sonoritat?
Som gent prou jove -d'uns 23 anys de mitjana- però encara hem viscut l'època final de grups com Obrint Pas o La Gossa Sorda. Tenim influències de tots ells. També de les col·laboracions que tenim al disc: Lèpoka, Dry River o The Dance Crashers són grups que escoltem i indirectament poden haver marcat un estil concret en alguna de les nostres cançons. També cal destacar que cadascú del grup té uns gustos prou diferents amb gèneres tan dispars com el reggae, la música clàssica, el rock progressiu, el pop-punk, l'ska, el rock clàssic, música llatina, mètal...