ENTREVISTES

Minova: «Seguim cantant a la vida i a l'amor, però des d'un punt molt més crític»

Estrenem en exclusiva el videoclip de «Hater», i conversem amb la banda sobre l'EP homònim que acaba de publicar

| 29/04/2022 a les 11:45h
Especial: Entrevistes
Arxivat a: Enderrock, estrena, estrenes, entrevista, entrevistes, Actualitat, Minova
Minova
Minova | Arxiu
Des del 2015 el trio format per Esteve Puig (cantant i compositor), Jesús Martínez (sintetitzadors i programació) i Jordi Riera (bateria electrònica) viatja per l'univers dels 80 amb cançons enganxoses de pop del futur. Ara, tot preparant un nou disc, Minova presenta Haters (U98 Music, 2022), un EP de tres cançons crítiques amb la situació actual i els moments que els ha tocat viure. Avui estrenem en primícia el videoclip de "Hater" i parlem d'aquest nou treball amb Esteve Puig.


Parlem d'aquest nou clip: "Hater". Com el vau enfocar?
Per promocionar aquest EP se'ns va acudir que a la portada sortís la cara explotant d'algú de nosaltres. D'aquí ve la idea del videoclip, on en alguns moments ens explota el cap de forma bastant violenta. És un homenatge a la pel·lícula Scanners, molt famosa als anys 80. Va impactar molt perquè ningú s'esperava que acabés explotant el cap d'un dels protagonistes. Per fer el videoclip hem comptat amb una part de l’equip amb qui vam fer el videoclip de "Teleapàtic", destacant els artistes Òscar Peco als Fx i Sito Ruiz a la fotografia. Pel que fa al concepte, la cançó ve a dir que n'estem fins als pebrots de tot el que ha succeït: l'explosió és una metàfora d'estar cansat de tota la situació.

Aquesta setmana heu publicat l'Ep homònim. Com va sorgir?
Actualment, estem preparant un disc de col·laboracions que veurà la llum a finals d'aquest any o principis de l'any vinent, però volíem estrenar algun senzill prèviament. Així va sorgir el tema "Hater", que havia de ser un single, però s'ha acabat convertint en un petit treball, un EP de tres temes que ha estat com la rara avis de Minova. El disc serà força diferent.



De què sou 'Haters' en aquest EP?
Per a nosaltres "hater" és una paraula moderna per definir el que fa uns anys es deia rondinaire. A nosaltres com a grup la pandèmia ens ha afectat molt: ens ha aturat la presentació del disc i del videoclip que vam fer per "Teleapàtic"... I al final, Haters defineix el moment que hem travessat. Ja costa aixecar el cap com a grup underground, i ve la pandèmia i et reclama el doble o el triple d'esforç. Però també vol dir estar enfadat amb el món, ser un hater de tot, que crec que és una situació que hem viscut tots els artistes.

A l'àlbum heu inclòs una cançó tan contundent com "Ultraviolència". De què parla?
Tot i que és molt subliminar, realment la cançó parla del bullying. Ho hem patit tots a l'escola, ho hem pogut veure en algun company o nosaltres mateixos n'hem estat víctima. Se'ns va acudir fer un paral·lelisme amb la Naranja mecànica de Kubrick, i vam voler fer com un spin off on un dels Drugos –els que fan bullying– abandona aquest grup de maltractadors. En aquest tema també comptem amb la col·laboració de banda de pop-rock electrònic Di Brain.

Quins canvis heu experimentat en aquest treball?
El vam compondre durant la pandèmia pensant que en un moment o altre faríem concerts. Ens vam adonar que en els directes, quan la gent s'ho passava millor era a les cançons que ballava, aquelles que tenien una sonoritat un pèl més enèrgica, amb lletres més contundents i enganxoses. I aquest EP el vam plantejar amb aquesta idea al cap: fer cançons que en directe ens poguessin funcionar, que fossin més directes, més simples, més enèrgiques i més contundents. I, alhora, aprofitar per parlar de coses que portem a dins. Hi ha hagut un canvi de sonoritat, hem canviat l'idioma en algun tros i hi ha hagut una transformació del que era Minova fins al moment.
 

Minova Foto: Arxiu


Com definiries, doncs, el vostre estil actual? 
Aquests temes que hem presentat tenen cyber punk, funk electrònic o neofunk. Hi ha tantes etiquetes... Jo dic que fem pop del futur: estrofes enganxoses amb què la gent s'hi pot identificar fàcilment, i intentant sempre anar un pas més endavant del que es fa actualment, a nivell estilístic. Hi ha qui fa pop metafísic... i nosaltres fem pop del futur.

Tot i fer pop del futur, també recupereu sonoritats vuitanteres. Amb les noves tendències musicals, creus que l'estil dels 80 ha perdut el protagonisme que tenia?
Ara a nivell mainstream està funcionant el trap i el reggeaton, però també hi ha gent com The Weekend o Kavinsky que estan fent coses totalment retro o new wave, música electrònica amb un component pop molt elevat i dels 80. "Blinding Lights" és un dels temes que més ha sonat durant la pandèmia. No crec que l'estil que fem nosaltres sigui underground del tot, potser ho és la nostra posició al panorama musical d'aquí, però a escala internacional molts artistes beuen de l'electrònica dels 80 passada pel filtre més avantguardista.
 

Minova Foto: Arxiu


Amb Jesús Martinez porteu un llarg recorregut des de l'inici del grup Zuell. Què va suposar ser seleccionats al concurs Sona9 en les edicions dels anys 2012 i 2013?
Estar seleccionats dues vegades al Sona9 va ser l'empremta per fer un disc de Minova. Els mitjans de comunicació van estar alerta, vam començar a tenir molts concerts, moltes discogràfiques estaven interessades... el resultat va ser tal que vam decidir tirar endavant amb aquest projecte. Tot això és gràcies a Enderrock que ens va catapultar... si ara estem parlant és gràcies al Sona9, a les persones que van creure en aquest projecte.

Mirant enrere, com valoreu la vostra trajectòria?
La veritat és que hem viscut moltes experiències, de tots colors. Zuell ens va fer prendre seriosament el món de la música. Amb 21 anys estàvem traient discos, tocant al Sónar i a festivals molt importants del país. D'alguna manera, això ens va fer adonar que teníem alguna cosa a dir. Al cap d'uns anys, la gràcia va ser descobrir que amb Minova podíem fer alguna cosa més comercial cantant en català. De totes maneres, tenim Zuell allà i estem preparant un nou disc.


Minova ha passat de presentar-se amb una forma gairebé naïf a fer-ho amb una estètica futurista. Com ha estat la vostra evolució estètica i musical?
Ha anat tot molt lligat: la part estètica i la musical. En els primers videoclips sortim amb la cara completament destapada anant per la muntanya i cantant-li a la vida i a l'amor, tot era molt més colorista, més dream pop. El concepte no ha canviat, seguim cantant a la vida i a l'amor, però des d'un punt molt més crític. A nivell estilístic i musical, hem evolucionat cap a un cantó més electrònic: de la mateixa manera que trèiem guitarres, hem anat traient la bicicleta del videoclip i hem anat creant aquests tres personatges una mica més robots que humans. Uns semi-robots que tenen ànima i que parlen de temes molt humans. L'estètica de colors també ha anat canviant amb colors més foscos, vermells i blaus.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.