entrevistes

Intana: «Ara, més que mai, és temps d'utopies»

Conversem amb Núria Moliner (Intana) sobre un 'Planeta nou'

 L'artista ha llançat l'edició física del disc amb plàstic reciclats

Intana: «El disc representa la meva manera d'intentar sobreviure i viure amb coherència»

| 13/05/2022 a les 11:30h
Especial: Entrevistes
Arxivat a: Enderrock, Intana, entrevistes, actualitat
Intana
Intana | Juan Miguel Morales
El Planeta nou (Satélite K, 2022) d'Intana ja té prop de dos mesos de vida. Ens hi pugem per descobrir què s'amaga darrere la utopia que la multifacètica barcelonina hi ha presentat, com està sent la rebuda del disc fins ara i com en planteja el directe. I, a més, coneixem com s'ha traduït en l'edició física de l'àlbum la consciència mediambiental que plana en les lletres de les cançons.



Planeta nou’ és un disc conceptual amb capítols que van de la utopia a la distopia. Hi ha esperança en un món millor?
Sempre! Necessito creure en les utopies. Precisament perquè soc molt conscient de l’horitzó que ens espera si no fem res per canviar-lo. Crec que és una dualitat que portem a dins, especialment els mil·lènnials. Estem abocats a l’ecoansietat, la fatiga i el nihilisme davant la vida en un món que s’enfonsa i que ens decep. Tenim dues opcions: deixar-nos endur pel catastrofisme i l’apatia [com fan els ‘doomers’] o organitzar-nos col·lectivament i actuar amb actitud ‘Ok, doomer’ [buscar activament el canvi o la solució]. No sempre és fàcil, però opto per la segona.
 
Aleshores, davant de la distopia en què sha convertit la nostra societat, és temps de recuperar utopies? Tu ho fas en un sentit de refugi i il·lusió, o creus que posar lesperança en un món millor pot acabar per fer-lo materialitzar?
Ara, més que mai, és temps d’utopies. Però no per autoenganyar-nos o tirar la pilota endavant. Construïm el món a partir de les idees. Les utopies poden ser reals! Si no ens ho proposem, segur que no arriben. Això sí, hem d’actuar i ser coherents. Mentre intento posar-ho en pràctica en el meu dia a dia, també busco un refugi en la música i les paraules, i volia que aquest disc fos un lloc idíl·lic de sentiments, prioritats i il·lusions. Tot i que ens trobem dubtes i distopies pel camí.


Ja fa prop dun mes que vas publicar el disc: com en valores la rebuda?
Ha estat molt bonic compartir aquestes cançons després de tanta feina i dedicació. Hi hem ficat tot el que som i tot el que tenim! Al llarg d’aquestes setmanes molta gent ens ha escrit per felicitar-nos pel so i les lletres. També he rebut missatges dient que se sentien en el mateix mood, que entenien perfectament el que canto al disc. Crec que està arribant i fa molta il·lusió. I ara volem tocar tant com es pugui. La música en directe és el nostre motor.

Parlem d'això. Fa una setmana presentaves el directe a Barcelona, i aquest diumenge a Terrassa. Què ens en pots avançar?
El directe de Planeta nou és bastant diferent de tot el que havíem fet fins ara. Hem perfilat alguns instruments. Jo ara vaig amb la guitarra elèctrica i li foto canya! També hem incorporat algunes bases electròniques i teclats dels anys 90. A més, hem volgut anar més enllà de la música per reforçar el concepte del disc: anem amb uns vestuaris inspirats en l’experiment ecologista Biosphere 2, portem una escenografia feta amb plàstics 100% reciclats i al llarg del concert ens anem endinsant en els detalls i les domesticitats que m’han portat a escriure aquestes cançons. Però aquest és un directe que farem ara, i que no tornarem a fer quan acabi la gira.
 

A lentrevista amb Marcel Pujols, que vam publicar el mes de març, parlaves que amb aquest disc has trobat un nou registre i intimitat. Com es trasllada això al directe?
Penso que una de les coses més boniques de la música és mostrar-te sense filtres, vulnerable i transparent. I ens agrada reforçar-ho als concerts. Per molt que estiguem a una sala gran i vulguem pujar els decibels, hi ha moments per a tot. Totes les lletres són molt personals, expliquen escenes domèstiques i íntimes. Les canto i les explico. I toquem ben junts i amb dinàmiques, fent un cercle per mirar-nos entre els 4 i generar complicitats.


Amb tot això, ara llences una nova edició física del disc, que fa olor de net...
[RIU] Sí! Portàvem gairebé 1 any i mig treballant-hi i teníem moltes ganes de fer-ho realitat. Hem creat uns CDs amb packaging 100% reciclat, fet amb plàstics del contenidor groc: cada CD equival a dues ampolles de detergent. Literalment les hem triturat i els hem donat forma de disc! Per això cadascun és únic, segons la composició i el color dels residus. El paper utilitzat també és reciclat i ecològic. I tot plegat ho hem fet amb eines de fabricació digital, com la impressora i la fresadora 3D, unint tecnologia i artesania. Ha estat un procés molt interessant, de recerca i innovació. No s’havia fet mai res així! I menys a la indústria de la música. Tenim sort dhaver pogut comptar amb el dissenyador Marc Conangla, que ha liderat el projecte i s’hi ha implicat moltíssim. També amb el suport d’OiKo Design Office i el taller TMDC. Sergi Vilà Bori s’ha encarregat del disseny gràfic de l’interior i Lluis Tudela de la fotografia.

I com va sorgir aquesta idea de fer un embalatge amb ampolles de detergents reciclades?
Planeta nou és una utopia que parteix, en gran part, del que sento davant l’emergència climàtica. Per això tenia clar que volia ser coherent i aplicar criteris de sostenibilitat en tot allò que formés part del projecte, sempre que fos possible. Soc arquitecta i m’interessa molt el món del disseny i l’economia circular, així que em vaig ficar aquesta idea al cap. Em feia molta il·lusió provar coses noves. Ben aviat vam començar a parlar-ne amb en Marc Conangla. Mentre jo escrivia les cançons ell ja anava investigant i fent prototips! Em va proposar fer el CD a partir d’aquest nou material, fet a partir de residus, i ho vam veure clar. Hi hem ficat més hores que un rellotge, però ho hem fet per activisme i per amor a l’art, i estem molt contents amb el resultat. Són una passada!
 

Edició física del disc d'Intana, feta amb material reciclat


Per a tu, en totes les teves facetes -laboral, artística i vital- és molt important la cura del medi ambient. Fan el canvi tots els petits -o no tan petits- gestos diaris que puguem fer individualment, o no canviarà res si no hi ha un viratge en el sistema?
Tot és important. Cada acció del dia a dia, per petita que sigui. Què mengem? Agafem avions? Quin és el nostre ritme de consum? Per suposat, també necessitem grans decisions polítiques. Però no podem expulsar les culpes cap enfora. Ens agradi o no, formem part del sistema i del problema. I, per tant, també de la solució. Trobo que la pitjor actitud de totes és l’immobilisme. Un cop en som conscients, no podem mirar cap a un altre costat i fer veure que no va amb nosaltres. També vull subratllar que no podem ser perfectes, i tots tenim les nostres contradiccions... Però per algun lloc hem de començar.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.