ENTREVISTES

Marta Knight: «Sento que el meu so té a veure amb on visc ara i on vivia abans»

Parlem amb la cantautora de Martorell sobre l'àlbum 'Stranger Times Forever'

| 09/06/2022 a les 14:30h
Especial: Entrevistes
Arxivat a: Enderrock, entrevistes, actualitat, Marta Knight
Marta Knight
Marta Knight | Laia Ràfols
Marta Knight es va donar a conèixer amb Peterloo Heroes (Binary Emotions Records, 2017), un EP de 5 cançons a guitarra i veu que ja deixava intuir un gran potencial i maduresa compositiva. Ara, amb 23 anys la martorellenca presenta el primer llarga durada, Stranger Times Forever (La Castanya, 2022), on intenta descobrir quin és el seu lloc al món des de la complicitat d'una banda que ha fet més profund el seu so. Avui conversem amb la cantant sobre el disc de debut.



Com vas iniciar-te al món de la música?
Vaig començar a escriure cançons quan me'n vaig anar a viure a Andorra amb 10 anys. Quan en tenia 17 vaig tornar a Barcelona per estudiar a la universitat, i és aquí que vaig conèixer la Pertiga Músic, que em van fer management, i després vaig conèixer La Castanya, amb qui hem fet aquest disc.

Des de l'inici tenies clar que volies fer folk i cantar en anglès?
Sabia que volia cantar en anglès, però l'estil no me'l vaig pensar gaire, simplement tenia una guitarra i era el que podia fer jo sola escrivint cançons i cantant-les. Escoltava molt folk del tipus que fan Bob Dylan i Tracy Chapman.


Tenies referències de l'escena musical catalana?
En aquell moment no, no estava massa ficada en la música local. Ara sí: m'agrada molt Ferran Palau, El Petit de Cal Eril, Núria Graham... Crec que està molt bé que hi hagi aquesta comunitat, però crec que simplement és casualitat... s'han ajuntat diverses coses que fa que tots tirem cap aquí.

Quan vas escriure els temes d'aquest àlbum?
Les cançons de Stranger Times Forever les he fet en un període de 5 anys més o menys. Moltes les vaig escriure durant la pandèmia.


Què has volgut tractar-hi?
Són tot temes personals... com, per exemple, una ruptura, conèixer algú nou i alhora no poder-se veure perquè estem en quarantena... A part, vaig tenir un bloqueig creatiu, no sabia ben bé què fer i això també es veu reflectit a les cançons.

Com valores el recorregut del teu so?
Crec que hi ha hagut una evolució bastant palpable i n'estic molt orgullosa. Es nota molt que som un equip i que tothom està donant un cop de mà. Ara mateix llueix més el que jo volia fer des d'un principi. Abans volia fer cançons jo sola amb la guitarra perquè era el que tenia, quan vivia a Andorra. Ara que visc a Barcelona, he pogut conèixer més gent que fa música i estic molt contenta que el projecte hagi anat cap aquí.


Creus que la geografia condiciona la música que crees?
Crec que sí, cent per cent. Quan era Andorra, per exemple, escoltava més folk tipus Bon Iver i ara ja no escolto tant aquest estil de música. Diria que faig chill pop o soft pop i sí, sento que el meu so té a veure amb on visc ara i on vivia abans: ara sona més a música de ciutat.

I els temes?
Crec que abans era una mica més trist tot, més adolescent.

Cap a on projectes la teva trajectòria?
La veritat és que no m'ho plantejo. Simplement, em plantejo les cançons que vull fer i cap a on vull tirar musicalment; no penso gaire on vull anar i on no.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.