Entrevistes

Yudi Saint X: «No m'agrada el concepte de diva perquè és totalment irreal»

Conversem amb la cantant de Matadepera sobre el seu segon treball, 'Todos mis novios'

| 11/11/2022 a les 10:30h
Especial: Entrevistes
Arxivat a: Enderrock, yudi saint X, entrevistes
Yudi Saint X
Yudi Saint X | Noemí Elías
Judit San José, coneguda artísticament com a Yudi Saint X, va debutar el 2020 amb Selva (Hidden Track Records). Avui, La cantant de Matadepera ha presentat un segon treball, forjat des de les entranyes més profundes, en què exterioritza aquella motxilla de sentiments que cadascú oculta dins seu. En l’àmbit sonor, ha actualitzat el seu estil amb l'ajuda de b1n0 i Ferran Palau a la producció. Parlem amb ella per a conèixer totes les interioritats d'aquest disc, que presentarà en directe el 16 de novembre a la sala Apolo amb Oliver Tree.



'Todos mis novios' mostra un canvi evident respecte a 'Selva'. Aquest nou disc és una nova etapa o més aviat la mostra de l’elasticitat i la fluïdesa de la teva música?
Crec que més aviat és mostra d'elasticitat. Amb Todos mis novios he trobat un estil que m'agrada bastant i que em ve de gust explorar més, però coneixent-me, crec que el següent sonarà diferent.

Una de les claus d'aquest canvi sonor és la producció del disc, que ha anat a càrrec de b1n0 i Ferran Palau. Creus que les cançons s’han impregnat dels seus referents i les seves influències?
Sí, es nota molt la presència de b1n0 en el disc, i m'encanta. Per la seva banda, en Ferran ha fet que el disc soni molt més minimalista i cru, i que respiri molt millor, ja que és una cosa que treballa molt en els seus discs. En general, hem intentat que totes les cançons incorporessin drum'n'bass -malgrat que estigui una mica camuflat- i que tinguessin un so cru i agressiu que pogués lligar amb la cruesa de les lletres.


Com ha estat el procés de composició de les cançons?
El procés ha estat prou similar a l'anterior. Jo faig una primera maqueta incorporant-hi tots els beats, sintes i capes sonores que em pugui imaginar. Després, anem a l'estudi i refem la cançó amb nous sons. L'essència de la cançó ja hi és quan arribem a l'estudi i el que fem allà és polir-la tots junts.

A 'Selva' vas bolcar alguns dels teus sentiments i reflexions més profundes quan vas deixar els estudis. ‘Todos mis novios’ va ser gestat a partir d’aquesta necessitat d’exterioritzar coses?
Sí, perquè sempre serà la meva forma d'escriure: treure tot el més profund que tinc a dins. Mai decideixo què vull escriure, sinó que escric el que m'hagi de sortir perquè és l'única forma que m'agradin les meves lletres. És un exercici d'intentar saber què estic sentint profundament i treure-ho. La diferència entre tots dos discos és que Selva està escrit des d'un lloc molt més dramàtic i pretenia sortir de la gàbia de l'adolescència cap al món adult. Todos mis noviosl, en canvi, és un conjunt experiències personals que he tingut amb nois amb un to una mica més lleuger i sarcàstic. 



És quasi com si “vomitessis” allò que sents sense reflexionar-ho ni assimilar-ho?
Sí. La lletra de "Justin Bieber", per exemple, és tal com la vaig cantar el primer cop, sense ni haver-la escrit en un paper. Això és superincòmode d'escoltar per a un mateix, ja que vols modificar moltes coses: fer-ho més maco, que tingui una conclusió, canviar paraules... Però trobo que és interessant no fer-ho perquè humanitza la cançó.

Per què li dediques una cançó a Justin Bieber?
Per una banda, perquè és un dels meus plaers inconfessables com a artista i, per l'altra, perquè el Justin Bieber em fa una sensació de puresa, innocència i vulnerabilitat que m'agrada molt.

La cançó, però, parla de les contradiccions que genera la dependència emocional amb una parella. Com lliga això amb Justin Bieber?
És la cançó que més vergonya em fa escoltar de tot el disc perquè és la més sincera i hi dic coses que em semblen molt tòxiques. Agafo moltes coses que sento i no m'agraden, com ara aquests sentiments contradictoris d'estimar i odiar, o sentir culpabilitat malgrat saber que l'altra persona també en té la culpa... 

Yudi Saint X Foto: Noemí Elías


“Todos mis novios” també reprèn aquesta idea de la incapacitat d’estimar com un voldria. 'Pretens desromantitzar' l’amor?
Crec que la gràcia d'aquest disc és que ni jo sé quines són les frases que sento de veritat, quines són desitjos o quines van dirigides a altres persones. El disc té molt poc a veure amb l'amor, ja que quasi totes les coses que canto són pors i projeccions sobre problemes que hi ha en les relacions. Quasi res de tot això és amor, al final, i per això, intento riure-me'n i exterioritzar-ho.

A “Cala foradada” cantes que no ets com Bad Gyal sinó més aviat com Jack Dully Boy, que fa referència al refrany anglès ‘All work and no play makes Jack a dull boy’, que explica que sense temps lliure només hi ha avorriment. És realment la teva vida avorrida?
[RIU]. A Bad Gyal me l'estimo molt, és un referent per a mi, però en aquest disc intento reflectir que jo no soc una diva. No m'agrada el concepte de diva, em crea molta ansietat perquè és totalment irreal. I estirant aquest fil, el Jack Dully Boy m'evoca a una persona que està boja, que està tan posada en els seus pensaments que se li'n va la castanya! Més que una vida avorrida, vull transmetre -no només en aquesta cançó sinó en tot el disc- que tot i haver tingut relacions amb diferents nois, hi ha certs patrons que es repeteixen sempre.


A “Sorry” parles de la necessitat de millorar la comunicació, per no haver d’estar permanentment disculpant-nos. Què falla habitualment en la comunicació dins d’una relació?
Intento posar sobre la taula la comunicació de veritat. No només dir les reflexions, el que l'altra persona vol sentir o aquesta falsa capa de maduresa... Hi ha vegades que som molt immadurs i no passa res, cal saber comunicar des d'aquests llocs també. Si no comuniques el que sents, encara que sigui horrible el que diràs, la comunicació no serà efectiva. Tot i que no ha estat buscat, crec que hi ha una mica de crítica a la falta de comunicació i de treball emocional que he tingut en les meves relacions amb nois.

El 16 de novembre presentes el disc a la sala Apolo fent de telonera del cantant californià Oliver Tree. T’esperaves tenir aquesta oportunitat?
És fortíssim, no m'ho esperava gens! Quan m'ho van dir, vaig estar una hora tremolant. Soc superfan d'Oliver Tree i em fa una il·lusió tremenda. És una oportunitat molt bonica i que crec que mereixo. Espero que em pugui conèixer gent que no està familiaritzada amb la meva música, tot i que tampoc em vull il·lusionar per no endur-me una decepció després.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.