Amb una extraordinària capacitat per a la composició, Lluís Llach va saber ser en cada moment un cantant del seu temps. Va jugar-se-la cantant contra el feixisme en temps de la dictadura, i va saber respondre a les necessitats que se li van anar presentant a cada moment. Compromès del tot amb les idees nacionalistes i d’esquerres, també s’ha distingit per la seva lluita contra el militarisme, per la insubmissió i a favor dels okupes, entre moltes altres.

Hi ha qui diu que, si hagués nascut als Estats Units, Llach seria un dels compositors més il·lustres de Hollywood. És possible. Però tot i haver nascut en un país petit sense reconeixement internacional ha aconseguit que la seva obra transcendís més enllà dels límits naturals de l’idioma, com ho demostren les més de cinquanta versions de “L’estaca” que s’han realitzat, algunes en llengües com ara el polonès, l’occità, el basc, l’anglès o el francès. A més d’aquesta, altres cançons seves també han estat versionades, en anglès, castellà o portuguès, per exemple. Des d’un petit poble de l’Empordà –o del Priorat (Porrera)–, Llach ha fet música per a tothom, per a tot el món. I se n’ha sortit amb nota.

El març de 2007 es va acomiadar dels escenaris. Posteriorment, però, ha col·laborat puntualment amb d'altres artistes i ha participat en actes reivindicatius o solidaris, com el Concert per la llibertat organitzat per Òmnium l'any 2013, o l'actuació al Palau Sant Jordi, el desembre de 2021, organitzada per Debat Constituent i amb la col·laboració d'una desena d'artistes.