Avui, arrenca la nova temporada 2023-2024 del Gran Teatre del Liceu amb l'òpera inaugural Eugène Onegin, de Piotr Ilitx Txaikovski, que es podrà veure fins al 8 d'octubre. El gran leitmotiv d'aquesta nova temporada és Esquerdes irreversibles, un títol que posa l’accent en un denominador comú en molts dels títols de la temporada: protagonistes d’una fortalesa extraordinària, resultat de cicatrius vitals que formen el caràcter i la personalitat. Un concepte que es reforçarà amb música i, com ja és constant des de fa uns quants anys, un discurs multidisciplinari que abraça altres disciplines.

Així, Joan Fontcuberta serà l’artista visual convidat, i entre altres activitats protagonitzarà la seva primera proposta escènica: el Winterreise, de Schubert. A més, el compositor John Adams, el director escènic i artista visual Robert Wilson, la poetessa Susanna Rafart i els artistes Lolo&Sosaku participaran des de diverses perspectives en aquest Liceu de les Arts. Menció a part mereix la històrica versió de Turandot amb direcció de Núria Espert, que es representarà per últim cop al teatre. I en contrast, hi haurà tres noves coproduccions: Antony & Cleopatra, de John Adams, amb direcció d’Elkhanah Pulitzer; Orgia, d’Hèctor Parra, amb la marca escenogràfica de Calixto Bieito.

El calendari de la temporada 23-24 l'engega avui mateix Eugene Onegin de Txaikovski, amb Christof Loy com a director d'escena i coproduïda per Den Norske Opera d’Oslo i el Teatro Real de Madrid. Aquesta producció inaugural aborda els diferents matisos del personatge de Tatiana Larin, una noia aficionada a les novel·les que acaba convertint-se en una jove princesa cosmopolita i elegant. A final d’octubre, arribarà l’estrena europea de l'esperada coproducció del Liceu amb el MET de Nova York i l’Òpera de San Francisco: Antony & Cleopatra. La coproducció commemorarà el centenari de l'Òpera de San Francisco i es tracta d’una obra d’encàrrec al compositor nord-americà John Adams, que a més agafarà la batuta per dirigir la Gran Orquestra del Teatre del Liceu al teatre líric de la Rambla durant les sis funcions.

Ben entrada la tardor, el Liceu recuperarà l’espectacular producció amb què es va reobrir el Gran Teatre després del devastador incendi del 1994, que no és altra que La Turandot de Puccini amb direcció escènica de Núria Espert, que es podrà veure del 28 de novembre al 16 de desembre. La gran actriu de l’Hospitalet de Llobregat ha anunciat la retirada dels escenaris, amb una reposició a càrrec de la seva neta, la també actriu i dona d’òpera Bàrbara Lluch. Una altra reposició sonada de la temporada serà Carmen de Calixto Bieito, que es podrà gaudir del 4 al 17 de gener. El director castellà va començar a enamorar el públic quan va presentar la seva lectura particular de la cèlebre òpera de Georges Bizet l’any 1999 al Festival Castell de Peralada, en la que va ser la primera d’una llarga llista de direccions operístiques amb empremta personal. L’iberisme exòtic i l’esperit lliure, independent i salvatge de la gitana Carmen s’instal·la de ple en un imaginari contemporani i suburbial, entre cotxes i toros. 
 

Del 9 al 20 de febrer, la proverbial elegància de Giuseppe Verdi i l'òpera Un ballo in maschera lluirà en primer pla en una producció dirigida per Jacopo Spirei. La versió recull i completa el projecte iniciat per Graham Vick, mort el 2021 i que mai va arribar a poder veure’n l’estrena. L'òpera es basa en la història de l’assassinat del rei suec Gustau III, en el transcurs d’un ball de màscares, i que, en arribar l’hora d’estrenar-se a Roma, va haver de canviar la ubicació –d’Estocolm a Boston– i el protagonista –del rei suec al comte de Warwick–. El 1859, les autoritats encara no permetien que les obres de teatre incloguessin un regicidi. L'inici del bon temps arribarà amb una de les produccions més estel·lars i renovadores de la temporada: la relectura del reconegut director escènic Robert Wilson d’El Messies de Händel, revisat per Mozart. La proposta -que es podrà veure del 18 de març al 26 d'abril- conjugarà elements visuals i estètics d’una música grandiosa, tal vegada abstracta, gairebé matemàtica, que parla d’esperança, de fe i de resurrecció. 

A mitjans d'abril, un creador català tindrà l'oportunitat d'estrenar una gran òpera al Liceu. El barceloní Hèctor Parra ha escrit la nova òpera de cambra Orgia, en coproducció amb el Teatro Arriaga de Bilbao i el Festival Castell de Peralada. El llibret i la direcció d’escena són de Calixto Bieito –que després de la reposició de la seva emblemàtica Carmen, repetirà amb aquest títol amb presència a la temporada–, i està basada en el drama homònim de Pier Paolo Pasolini, una tràgica història autodestructiva que detalla la batalla sexual d’un matrimoni per aprofundir en l’ànima humana. Del 16 de maig a l'1 de juny, El dramma giocoso de Gioachino Rossini La Cenerentola –òpera basada en el cèlebre conte de La Ventafocs– tornarà al Liceu. La seva primera interpretació a Barcelona va ser al Teatre de la Santa Creu de Barcelona el 1818, poc més d’un any després d’haver estat estrenat a Roma, i ara feia 15 anys que no s'havia tornat a representar al Gran Teatre de La Rambla.
 
Finalment, l'última gran producció de la temporada serà Adriana Lecouvreur de Francesco Cilea, que es representarà del 16 al 29 de juny. Estrenada a Milà el 1902, l’obra gaudeix del privilegi del públic per la inventiva melòdica i l’elegància de l’escriptura orquestral. Un duet estel·lar format per Sonya Iontxeva i Jonas Kaufmann encarnarà en el primer repartiment la parella enamorada de la cèlebre actriu i el seu estimat Maurizio.
 

RECITALS I CONCERTS 

Al costat de les òperes escenificades, la programació del Liceu es completarà amb produccions semiescenificades, recitals, música de cambra, espectacles familiars i dansa. Així, el 6 d’octubre Jordi Savall dirigirà amb els seus grups El somni d’una nit d’estiu, de Mendelssohn. El 15 d’octubre es farà un homenatge a Alícia de Larrocha, en el marc del seu centenari, amb Javier Perianes i l’orquestra del teatre interpretant el concert Emperador i la Setena Simfonia de Beethoven. El 29 d’octubre, una de les millors òperes barroques, Orlando Paladino, de Haydn, sonarà de la mà de Giovanni Antonini i el seu Il Giardino Armonico. Ramon Gener i Carlos Chausson oferiran el seu La commedia è (in)finita el 3 de novembre. I el 7 de novembre, un altre homenatge ben especial amb motiu del centenari de Victòria dels Àngels; una gala en la qual grans cantants revisaran el seu repertori més emblemàtic. El 27 de novembre, Simon Rattle i la Freiburger Barockorchester faran la Médée de Marc-Antoine Charpentier. El 18 de desembre Sondra Radvanovsky oferirà un recital d’àries variades i l'endemà la soprano Anna Prohaska i la violinista Isabelle Faust presentaran el calidoscòpic Kafka-Fragments, de Gyorgy Kurtág. L’11 de gener hi haurà una actuació amb les veus emergents amb Lise Davidsen i Freddie de Tommaso. I, finalment, el 2024 deixarà tres grans fites: René Jacobs amb L’Orfeo de Monteverdi (16 de febrer), el Winterreise de Schubert amb Michael Volle (23 de febrer) i El castell de Barbablava, de Béla Bartók (12 d’abril), en una versió en concert dirigida per Josep Pons amb l’Orquestra Simfònica del Liceu.