Raül Fernandez, Refree, ha produït els dos discos de Nacho Umbert (el segon s'editarà a la tardor). El bandautor barceloní Umbert va inaugurar divendres la setena edició del popArb a l'escenari de Can Torres, acompanyat dels músics Miguel Serna (contrabaix), Anna Carné (violoncel i metal·lòfon) i Xavi Molero (bateria). Nacho Umbert va aprofitar l'espai íntim que ofereix sempre el jardí de Can Torres per estrenar alguns temes del seu proper disc, com "El senyor Esteve" i "El mort del degollat".
Les actuacions a l'escenari Montsoriu les van iniciar uns desperts 4t 1a que, a més de presentar els temes del seu disc de debut, El món en un cafè (Satélite K, 2010), van interpretar l'especial cançó de Sant Jordi "Els Dracs no mengen vegetals" i una versió de Radiohead ("No surprises").
Seguidament van ocupar l'Envelat Estrella Damm els mallorquins Oliva Trencada, més elèctrics que mai amb les cançons del seu llibre-disc Perleta negra (LaCasaCalba, 2011), i van demostrar que es poden situar en una galàxia més rockera, a anys llum de la meravella de poesia musicada i folk que va ser el seu debut, dedicat a la poeta Maria Antònia Salvà. Aquest nou univers no va col·lisionar amb el dels Escapistes (Amniòtic Records, 2010) d'Inspira, formació barcelonina que va considerar l'actuació al popArb com la que marca un abans i un després en qüestió d'esplèndida rebuda del públic (per als despistats, el grup ja fa molt de temps que roda).
Curiosament, el concert que havia de ser el més ben rebut la nit de divendres i el que va acollir més gent (mai l'esplanada de Montsoriu havia registrat tanta entrada de públic), el dels barcelonins Manel, també va ser el que va registrar les pitjors crítiques de la seva trajectòria. El públic els ha seguit tant i tant, que el fet de tornar a sentir que comencen amb "El Miquel i l'Olga tornen" i acaben amb "Deixa-la, Toni, deixa-la" no va despertar gaires simpaties, tal com es va poder veure a les xarxes socials i a la crítica especialitzada [cal dir que avui al Teatre Grec, dins l'homònim festival barceloní, tenen l'oportunitat de refer aquesta imatge, ja que han anunciat la inclusió d'una secció de vents].
I va ser Mazoni qui, amb el seu directe potent, va ser erigit com l'autor del gran concert de la nit: Jaume Pla va estrenar en directe una de les cançons ("Golafre de marisqueria") que van regalar en un CD d'inèdits al seu també immens concert del Palau de la Música.
Després del moment de les piscines (des del migdia fins a primera hora de la tarda), amb banda sonora en directe de Doble Petina i Txarly Brown, dissabte va tenir de protagonistes primers els tres grups (Wantun, Illa Carolina i el ple màxim de La Iaia) que van estrenar literalment l'escenari Prat Rodó, un marc natural molt bonic i que alhora pot acollir i va acollir molta més entrada que l'antic escenari a prop del riu, el Gorg Nou. Però el moment de la tarda més bell es va esdevenir al concert sublim de Refree a Can Torres, que va començar amb "Al Senyor Beltran" i va acabar amb l'antifeixista "Gallo negro, gallo rojo", entre les quals va anar desgranant peces de la seva carrera acompanyat de Xema Fuertes (charango, banjo, guitarra i veus), Xavi Lloses (teclats i acordió) i Cayo Bellveser (baix i veus). D'altra banda, Refree va obsequiar la web d'Enderrock amb una peça ("A cau d'orella") gravada als camerinos que presentarem aquesta setmana a la secció de vídeos.
La nit de dissabte va arrencar amb la solidesa que ha pres la proposta d'Estúpida Erikah (amb una estrena, la de la cançó "L'hivern al cos", d'un EP que sortirà a la tardor) i la rauxa rockera del valencià Senior i el Cor Brutal. Com si fos un Neil Young però de 'València, Califòrnia', va aparèixer Miquel Àngel Landete defensant les cançons del seu proper disc, Gran, que ha produït també Refree. Raül Fernàndez va sortir a tocar el piano en un parell de temes, entre els quals la cançó de bressol "Tots els ianquis que vull" i l'himne "Gran", on també van aparèixer Oliva Trencada (un grup que havia convidat al seu torn Senior en el seu concert, però que com que es va passar de temps, va haver de suspendre l'aparició). No importa la falta de modèstia en Senior i el Cor Brutal, perquè és un artista de l'alçada d'un campanar, que només pot créixer amb frases com 'Hi ha voltes que crec que la sort segueix dormida/ i que als ulls de la meva gent només hi ha realitat reconstruïda'.
La banda barcelonina Mine! va sortir a donar-ho tot i el públic els ho va agrair. Fins i tot quan a Albert Rams se li va trencar una corda de la guitarra, l'audiència va ser benèvola i els va esperonar a continuar un bolo que va desprendre energia en tot moment, pels quatre costats (els dels seus quatre membres), però que va adquirir un nivell superior amb l'aparició dels vents de la Royal Air Force en quatre temes del seu disc Un brindis pel nen androide ("Superficial", "Els amics de la cigonya", "Aquest matí" i "Consell de direcció").
Els dos concerts més aclamats de la nit de dissabte nit van ser els d'El Petit de Cal Eril, que va repassar sobretot les cançons de Vol i dol, i els mallorquins Antònia Font, que continuen presentant als seus concerts primer l'últim disc i després els seus èxits de totes les èpoques, amb una petita variació: "Calgary 88 (Atlantis SOS for Love)" ja n'és un, i el situen al final del concert, al costat de l'himne de tota una generació: "Wa Yeah!".
Després del recital de The New Raemon a l'envelat Estrella Damm, van tancar el popArb les propostes més ballables d'El Guincho i Mendetz Djs. I entremig un pletòric Guillamino que al final del seu concert va convidar a l'escenari el músic –ara de Mazoni, abans compartit– Jordi Rudé per interpretar "La vida".
I aquesta roda d'artistes i molt més, ho trobareu en un vídeo confeccionat al backstage del festival per als lectors d'Enderrock. Atenció a la presència d'un personatge famós no identificat que aterrava de Londres, i venia a conèixer tot l'encant del popArb...
.gif)
.gif)
