La comarca de la rumba

| 21/03/2012 a les 07:00h
Arxivat a: A Raig
No surt als mapes, però us asseguro que existeix. La seva capital és Mataró. De cara al mar, balconada sobre el Mediterrani blavíssim. I s'escampa territorialment Serralada litoral endins, fins a la plana del Vallès Oriental i arriba a la Garriga i Cardedeu. També salta dels terrats del Maresme i s'escola sud enllà, conquerint els carrers i places de la Vila de Gràcia. 
Entre els seus ciutadans il·lustres té Rafalitu Salazar, puntal dels Ai, Ai, Ai, un dels fenòmens musicals dels feliços noranta. O Sicus Carbonell, cantador de qualsevol tonada, escriptor i veu de Sabor de Gràcia. Perquè la comarca de la rumba és, sobretot, una comunitat, un sentiment, una melodia que entrelliga terrasses, patis d'estiu i places en festa.

Les arrels de la comarca de la rumba vénen de lluny. Potser van ser els barcelonins Ojos de Brujo els que van fer esclatar el fenomen al gran públic a principi dels 2000. O potser els inventors de la coctelera mestissa de bon rotllo, els vallesans Dusminguet, que van recordar durant diversos estius de festes majors arreu del país que la rumba no estava morta i que es podia remesclar amb estils musicals com el dub, el reggae, la cúmbia o el rock.

Ara dos dels projectes que van fer germinar la comarca s'han fet grans i han canviat de noms i alguns dels seus membres. I ara parlem de Lenacay i La Troba Kung-Fú com els germans grans que miren amb orgull com els germans més petits creixen i eixamplen el terme comarcal amb absoluta impunitat.

La comarca de la rumba cada cop té més habitants. Alguns hi busquen una casa amb jardí, com els Txarango. Altres hi ressusciten i rehabiliten el pis, com Gertrudis. Alguns, com La Pegatina, hi passen els caps de setmana en un casalot on sempre estan de serenata. Però el més important és que a mesura que passen els anys, la població es torna més rica i diversa. I no pararem d'engrossir el padró: entre els més recents, els maresmencs Dabucabuc i els anoiencs Terratombats.

Un dels llocs emblemàtics i de visita obligada és el carrer de la Palma, on va néixer Pere Pubill Calaf, àlies Peret. Allà qualsevol dia, en silenci, és fàcil que arribi el so d'un vell transistor. Hi sonen, llunyanes i immortals, tornades de Gato Pérez o Los Manolos. Algun dia la comarca de la rumba sortirà als mapes. Qui l'ha visita mai pot deixar de recordar-la.