La febre videoclipera

Veig al Twitter que Gerard Quintana i Jordi Batiste anuncien el retorn per versionar Bob Dylan. I ho fan penjant un vídeo cantant amb so en directe des d'unes bateries antiaèries del Carmel, amb vistes a tot Barcelona. El videoclip com a carta de presentació. El videoclip com a febre de l'escena musical.

Hi ha culpables de la dèria del vídeo musical. A casa nostra, la productora Canada seria, segurament, la gran marca catalana del videoclip. Capaç d'atrevir-se a fer encàrrecs a nivell internacional i no pestanyejar. Però tenim altres imputats. La iniciativa reflexiva i cultural de Venusplutón, la competència tècnica de WaaauTV, la diversitat de Miss Alabama, l'esforç de Claraboia, la voluntat territorial de Clack Música! o la reeixida relació de Chobichoba amb els mestissos La Pegatina. Com sempre passa, el fenomen es produeix perquè els camps estan sembrats i regats.

La febre videoclipera té els seus gurus. La barcelonina Marta Puig, més coneguda com a Lyona, n'és la musa. I reparteix talent a bandes com Love of Lesbian o Anna Roig i L'Ombre de Ton Chien. Àlam Raja n'és un corredor de fons. Autor de videoclips de talla genial per a grups com Gossos, Els Pets o Dept. Quimi Portet i Maria Coma es creen ells mateixos els seus videoclips. Amb absoluta honestedat. Amb absoluta personalitat, qualitat a banda. Però se sumen a la màxima "no videoclip, no life".

La febre és tan gran que les noves cançons dels grans del pop català s'estrenen en primícia en format audiovisual i són vistes i compartides per milers de fans. "Monsieur Cousteau", el primer single del segon disc d'Els Amics de les Arts, es va estrenar a Lavanguardia.es en exclusiva, una setmana abans que sortís el disc compacte al mercat. I qui no recorda el llançament sonat de l'obra audiovisual d'"Aniversari" dels Manel amb Sergi López en el repartiment artístic?

El videoclip és la nova febre de la música del país i marcarà era. Si no em creieu, recordeu un sensacional vídeo rodat amb quatre euros per una banda d'Aiguafreda i Centelles. Es deien Els Catarres i cantaven a la "Jenifer". I amb una bona idea, uns tirants negres i una videocàmera domèstica es van menjar el món amb centenars de milers de reproduccions.