Al disc Benvinguts al llarg viatge (DiscMedi, 2012) “Vola” conté una roda final en la qual tenen presència un munt de grups amics dels Txarango: Strombers, Gertrudis, La Pegatina, Sey Sisters… Poques vegades una llista de còmplices és tan explícita. Del disc també es pot desprendre la complicitat amb Cesk Freixas, Itaca Band, Yacine Belahcene… Però si jo hagués d’anar a buscar el fil d’on sorgeixen els Txarango me n’aniria a La Troba Kung-Fú i el cabdellaria amb lectures de Cortázar. Si Cortázar hagués emigrat a París des del Ripollès potser hauria escrit amb un català semblant al que surt de les boques de l’Alguer, el Marcel i el Sergi (el Hipi). La radicalitat profunda dels seus missatges xoca amb l’aparença festiva de la seva proposta. Són veritables cronopios en el reialme del fama, el vip i la vipa.
Canvio ara de registre per escoltar un altre disc recent de lletres cuidadíssimes: A l’ombra de l’obscuritat (Mesdemil, 2012), el segon àlbum del valencià Andreu Valor. És una proposta més intimista que la de Txarango però igualment radical en la seva voluntat d’oposarse al reialme del fama, el vip i la vipa. Els còmplices d’aquest viatge són molts i variats. A “Història d’un amor alternatiu” sumen valor a la proposta de Valor les veus de Miquel Gil, Cesk Freixas, Cris Juanico, Xavi Sarrià i Bertomeu, però és a la cançó (ell potser en diria tema) “El progrés” que l’operació esdevé més explícita, perquè Valor hi fa constar un munt de predecessors, coterranis i coetanis: ‘Des de Muro fins a Dénia, d’Alcoi cap a Vinaròs, i amb ganes de descobrir el Principat. A l’Olleria cantava amb Cesk allò que Llach ens va ensenyar, compartint amb Robe aquest vell caminar. A Simat la referència em resumeix la veritat: des d’Els Setze Jutges buscant un demà! A la tènue llum dels ciris que Agullent ha preparat cantaré amb Contrí tot el que estem pensant: Alabajos, Miquel Gil, Feliu Ventura i Batà, Botifarra, Al Tall, Muñoz i altres companys… han obert la caixa de pandora amb la justa intenció de canviar aquest País amb la cançó’.
Hui al País Valencià encara es pot fer servir un vers com aquest darrer sense témer que els miralls el deformaran. De fet, els miralls valencians s’han mantingut deformats durant dècades, fins que alguns han gosat començar a obrir la Caixa de Pandora aprofitant que les altres Caixes estan ben buides. Això explica que la cançó valenciana triada pel concert de grans èxits contra el Sida fos “La flama” dels Obrint Pas. Al Principat que tantes ganes té de descobrir Valor els miralls s’han trencat i reconstruït unes quantes vegades, des dels temps de l’anomenada Cançó. Avui, la mateixa veu rebel dels Txarango que crida a favor de la rialla també canta: ‘Recordeu germans que la vida regala una bicicleta a qui pedalalalalaaaa’.
.gif)
.gif)
