Als anys cinquanta, amb The Weavers i molt abans que s'inventés l'etiqueta de 'músiques del món', Pete Seeger ja divulgava cançons d'arreu del món. Molts dels seus himnes han arribat a Catalunya de la mà de Xesco Boix, que als anys seixanta els va cantar lligats a la lluita pels drets civils: "We Shall Not Be Moved", traduïda al "No serem moguts", o "We Shall Overcome" amb "Tots junts vencerem".
El 1971 Seeger va fer una petita gira per l'Estat espanyol: ell no ho volia fer mentre el dictador hi governés, però Raimon el va convèncer, i el 7 de febrer de 1971 va actuar a Terrassa, i més tard a Donostia i Sevilla. L'actuació prevista per al 4 de febrer a l'Escola d'Enginyers de Barcelona es va prohibir a última hora, però l'endemà una trentena de persones el van poder escoltar en un recital íntim al bar Llopart del barri de Sants.
L'any 1993 Seeger va tornar a Barcelona per acompanyar Raimon (a qui va conèixer als Estats Units) i acompanyar-lo en l'emblemàtic concert al Palau Sant Jordi amb motiu del trentè aniversari de la cançó "Al vent". Podeu veure la seva actuació a partir del minut 43:
Seeger i Andorra
Pete Seeger també havia visitat Andorra, territori al qual ja havia dedicat una cançó pacifista juntament amb la cantautora i escriptora californiana Malvina Reynolds. A "Andorra" –també coneguda com a "Vull anar a Andorra!" i inclosa als directes Bitter and Sweet (Columbia, 1962) i Pete Seeger in Prage 1964 (Fly, 1968), gravats a Nova York i Praga respectivament– descriu el país pirinenc en termes entre ingenus i bucòlics. Probablement l'estada de Seeger a Andorra per comprovar com era aquell Estat diminut al qual havien dedicat una cançó es va produir la primavera de 1970. El 30 d'octubre d'aquell any deia: "Canto sobre el pacifisme d'Andorra perquè desitjo que el meu país, tan ric, aprengui de vosaltres. Si el món deixés d'invertir en la guerra podríem invertir en la pau".
La gran festa dels 90
Amb motiu dels 90 anys de Pete Seeger, el 2009 es va fer una gran festa a l'escenari del Madison Square Garden de Nova York, amb més de quaranta figures del folk, el blues, el rock, el country i el pop, a més d'uns quants representants de les tribus indígenes. Bruce Springsteen parlava de l'alegria que Seeger "hagués sobreviscut molts brètols": abans d'assolir aquesta posició de reconeixement, el músic havia hagut de remar amb totes les seves forces diverses vegades.
