Amb accent lleidatà, però perspectiva escandinava, la cantautora Emília Rovira Alegre destapa el seu vessant més personal en el debut en solitari. En aquest recull, la pianista i compositora s'aventura per primera vegada a cantar les seves pròpies lletres, així com els versos del seu pare, el poeta Pere Rovira. Alguns dels temes són de transcendència com la violència masclista, la crisi dels refugiats o l'existència de presos i preses polítiques, entre altres.