Jordi Martí Fabra | Actualitzat el 11/10/2025

Entre la vida i la mort

Crònica de la segona jornada de Fira Mediterrània de Manresa

Ja ho diuen els murguistes: hi ha tradicions més mortes que un faraó i n’hi ha d’altres que corren vives pels carrerons i cantonades. I n’hi ha que poden revifar i mutar amb nova aparença i vigor. L’Arannà s’ha capbussat en els fràgils tresors eivissencs I els fa brillar a Turmarí.
Raül Refree i El Niño de Elche Foto: Txus Garcia

La tarda de concerts a la segona jornada de Fira Mediterrània de Manresa, el divendres 10 d'octubre, va arrencar ben d’hora ben d’hora, al teatre d’Els Carlins, on la cantaora Alba Carmona i el guitarrista Jesús Guerrero van oferir una breu però intensa presentació del seu nou treball, molt orientat a la fecunda relació que sempre hi ha hagut entre el flamenc i les músiques llatinoamericanes. Carmona i Guerrero van obrir foc amb el clàssic gardelià “Sus ojos se cerraron” i van marxar com un huracà amb un saborós “Tango de las Callejuelas”. Entre el Río de la Plata i la badia de Cadis, un repertori infal·lible amb guajiras i buleries va encendre dels ànims de l’audiència. Alba Carmona té una veu esquinçada, fa créixer cada interpretació, deixant-se ànima i cos. Vessa carisma i encant.

A l’Auditori de la Plana de l’Om, el trio Boucs! va presentar una curiosa proposta, molt més continguda, que connecta cançó occitana amb l’estetica del postrock anglosaxó. El marsellès Sam Karpenia (mandola) i els tolosans Nicolas Lafourest (guitarra elèctrica) i Mathieu Sourisseau (baix acústic) creen una música d’ambients boirosos, entre melancòlica i turmentada, força suggerent.

Miguel Ángel Montesinos ‘El Pantorrillas’, el cantaor murcià que es presentava poc després a la Taverna de la Fira, no s’està per gaires orgues. Al seu disc Palomo cojo (autoeditat, 2025), reivindica la llibertat sexual a través de la música de tradició oral de la seva terra. En matèria de música, defensa que els llegats heretats de generacions precedents no cal tocar-los gaire, que tenen prou potencial per si mateixos i que no cal afegir-hi ‘coses rares’. I amb aquest ànim, recolçat en Pedro López (guitarra) i Raúl Guirado (flauta), va cantant fandangos, jotes i parrandes amb convicció, trempera i orgull.


Coses rares, en el bon sentit del terme, és que el s’ha atrevit a fer el duo catalano-eivissenc L’Arannà amb el projecte que van estrenar a la sala petita del Kursaal després de mesos de feina intensa. Tot I que ja havien fet algunes preestrenes, a la Fira van presentar l’espectacle escènic complet. A Turmarí, Anna Sala i Lara Magrinyà es capbussen en la riquíssima cultura popular endèmica de les Illes Pitiüses. Un món de sons tan brillants i fràgils com la Podarcis pityusensis, la sargantana d’Eivissa, en vies d’extinció per culpa d’espècies invasores, que inspira una de les cançons de l'espectacle. L’Arannà ha gratat i gratat en arxius i memòries i ha muntat un espectacle-homenatge que fa eixamplar el pit, fent sonar al costat dels teclats i l’electrònica instruments ‘desclassificats’ per la globalització com la flaüta, el tamborí, les castanyoles gegants i l’espasí, una prima barra de ferro que es colpeja i omple l’espai d’harmònics siderals. I molt especialment el cant redoblat, aquesta variant de cant popular i primitiu, salvatge i introspectiu, que ha arribat als nostres dies sobrevivint a indústries, ràdios i pantalles. Gràcies, en part, a Alan Lomax, que el va documentar a mitjans del segle passat durant el seu accidentat periple per l'Espanya franquista, i a músics com els del grup Uc, que van restituir una nova legitimitat per a la música popular d’aquestes illes tan assotades pels vents globals en els darrers cinquanta anys.

Poc després, a la plaça Sant Domènec, l’escenari de la Fira més obert als passejants que van i venen,la cantant Aziza Brahim convidava tothom a demanar l’autodeterminacio dels pobles –especialment el palestí i el seu, el sahrauí–, amb la presentació del seu cinquè disc, Mawja (Glitterbeat, 2024), que ha tingut molt de predicament en el circuit europeu de la World Music amb sons que connecten el cant haul amb els aires del rock del desert. A més del baixista Guillem Aguilar, que ha fet també de productor del disc, el concert va comptar amb una agradable sorpresa: l’aparició de Raúl Rodríguez –que també estava a la Fira per presentar el seu projecte–, per enriquir encara més la sonoritat del conjunt amb el seu tres flamenc.

I a la sala gran del Kursaal, un dels plats forts d’aquesta Fira Mediterrània. Raül Refree i el Niño de Elche van oficiar una mena de Passió en la presentació del seu nou treball conjunt, l’obscur Cru+es (Sony, 2025). Un gran escenari mudant lentament entre el negre i el blau, els dos artistes plantats i concentrats, Refree remenant ambients electrònics –i puntalment la guitarra– i el Niño de Elche versant frases entre críptiques i luctuoses, amb el seu estil de moderna avantguarda, fent voltes sobre la vida i la mort. I un ou metàlic gegant penjant del sostre que devia de simbolitzar alguna mena de Déu o transcendència. Els seus seguidors els segueixen en l’aventura, que per això són seguidors seus. El problema de tanta transcendència és que pot acabar deconnectant-se, amb els artistes vagant per l’espai exterior com el Major Tom. O pitjor encara, caient en el sopor i l’ampulositat. La monotonia de la presentació de Cru+es, només trencada cada deu minuts pels esgarips expressionistes del cantant, va arribar a cotes importants.

En l’extrem oposat, sense tocar-se, a pocs metres del Kursaal, en una Taverna caldejada, el guitarrista anglès Justin Adams i el percussionista, violinista i cantant de la Pulla Mauro Durante celebraven la vida i presentaven un altre disc a duo, Sweet Release (Ponderosa, 2024). L’esperit del rock elèctric, en l’estela de Jimi Hendrix, amanit amb el cant encès i la força tel·lúrica amb què es toquen panderetes i panderos al sud de la península itàlica. El resultat és un duo d’exuberància volcànica. La Taverna de la Fira va vibrar de dalt a baix, com si li haguessin practicat un electroshock. O potser era una efecte potenciat pel fet de venir de l’exterma quietud transcendent que havia presidit anteriorment el Kursaal.
 

FEU EL VOSTRE COMENTARI

Per comentar les notícies cal que estiguis registrat. Si ja hi ets, introdueix a continuació el correu electrònic i la clau. En cas contrari, fes clic al botó «Registra't» per donar-te d'alta.
Amb el suport de:
IMUSIC.CAT és el projecte de webs musicals del Grup Enderrock.
GRUP ENDERROCK EDICIONS S.L.
c. Mallorca, 221, sobreàtic · 08008 Barcelona · Tel. (+34) 93 237 08 05 · [email protected]