Jordi Martí Fabra | Actualitzat el 15/10/2025
El folk i la cançó d'autor
Jaime Roos, el 1985 a l'estadi Centenari de Montevideo
Em passo els dies i les nits capbussat en les cançons de Jaime Roos. Geni literari, la major part del seu repertori es recolza en els tocs i vares tradicionals del seu país, l'Uruguai. Murga, candombe i milonga bateguen al servei d'històries plenes de localismes, neguits existencials i emocions universals. Arreu d'Amèrica, els cantautors com ell han sigut els grans dipositaris i difusors de les músiques populars. Aquí ha sigut una mica diferent.
Cançó d'autor i folklore han anat de la mà a tota Amèrica, per fer festa i també com a eina de resistència davant de dictadures i del feixuc imperialisme cultural ianqui. És cert que ho han fet amb una llengua rica i diversa que avui parla una gentada, després de ser imposada durant segles. Però l'Uruguai, per exemple, és un país petit, amb prou feines poc més de tres milons d'habitants, i té una identitat musical forta i diferenciada, igual que la futbolística. Com pot passar a altres indrets, com Irlanda i Grècia, arreu d'Amèrica la música popular autòctona és part substancial en l'educació sentimental de tots els músics. I això fa que cantautors, rockers o rapers la respectin profundament i la incorporin sense vergonya a les seves obres.
Aquí, en general, això no passa. Ni els mitjans ni la majoria de músics s'ho creuen. Després que la Nova Cançó irrompés molt emmirallada en els francesos, hi va haver un moment que semblava que aquesta consciència anés prenent cos. Els primers discos de Maria del Mar Bonet i de Marina Rossell són del tot dedicats a les cançons tradicionals. Els primers discos d'Al Tall i Uc tenen un grapat de noves composicions memorables. El Gato Pérez va sublimar l'art de fer cançons en clau de rumba catalana. Els Coses eren un cantautor de tres caps que va deixar tres àlbums preciosos i assenyalava un camí prometedor, però no es va acabar de seguir. Als anys vuitanta la senda es va anar entortolligant... fins que, Sanjosex, com si despertés d'un son llarg i espès, es va preguntar un bon dia en una cançó: "On és el contrapàs? On la moxiganga? On el ball rodó? On la contradansa?".
El cas és que ara mateix, el missatge és que si vols triomfar com a creador de cançons, et diguis Sílvia Pérez Cruz o Rosalia, serà millor que et busquis referents exòtics. És el clima dominant fins i tot en els mitjans públics, on se suposa que hi haurien de prevaldre altres criteris. Per descomptat, es poden trobar les excepcions que es vulguin, però sempre pels marges i a la intempèrie, allà on fa fred: els guerrillers Belda i Arnella, les balades de Xavier Baró, l'únic disc d'Els Jóvens... I d'entre el que es va poder veure a la darrera Fira Mediterrània, RIU, La Baula i Alosa. Potser el que ha aconseguit trencar una mica aquestes cotilles mentals ha sigut Roger Mas amb la Cobla Sant Jordi, però tampoc no espereu que el seu missatge musical alliberador arribi al prime time de les nostres pantalles.
Som un país trinxat, ens han encongit el cor i ens han omplert el cap de complexos. Ens van robant el nom de cada cosa. Les occitanes Cochanha, divines i clarividents, ho van explicar amb una certesa feridora l'altre dia al seu concert del Kursaal: el moment més trist de l'extermini sistemàtic de la seva llengua no va ser aquell en què va deixar-se de parlar als carrers, sinó aquell, una mica posterior, en què va deixar-se de parlar en la intimitat de les cases. Però quan les veus a elles, cantant alegres i moderníssimes en occità sense demanar permís a ningú, penses que la vergonya pot canviar de bàndol. Això és el que explica una de les nostres millors cançons, "Tio Canya". La va escriure Vicent Torrent i és alhora folk i cançó d'autor. Deixem-nos de complexos i omplim-nos el cap de pardals..
Imprimir
PDF
Enviar
Correcció
Twitter
FacebookAutor
Jordi Martí FabraPeriodista d'Enderrock, 440Clàssica i Sons de la Mediterrània. Col·labora als programes de Ràdio 4 Tradicionàrius i Club Trébol. Escriu el bloc Històries del sud.
Altres articles d'aquest autor
Amb el suport de:
IMUSIC.CAT és el projecte de webs musicals del Grup Enderrock.
GRUP ENDERROCK EDICIONS S.L.
c. Mallorca, 221, sobreàtic · 08008 Barcelona · Tel. (+34) 93 237 08 05 · [email protected]
GRUP ENDERROCK EDICIONS S.L.
c. Mallorca, 221, sobreàtic · 08008 Barcelona · Tel. (+34) 93 237 08 05 · [email protected]