Sergi Núñez | Actualitzat el 24/10/2025

Arnau Obiols: «Sempre he volgut distingir els cantants dels cantaires»

El músic urgellenc publica el seu tercer treball com a vocalista, 'Ocelltambor'

Ocelltambor és l'entrega discogràfica més lluminosa del músic urgellenc Arnau Obiols. Amb les col·laboracions d'Alba Careta, Artur Blasco i Pepino Pascual, el percussionista completa la seva trilogia de treballs arrelats als Pirineus, iniciada amb Tost (Microscopi, 2019) i Mont cau (Microscopi, 2022).
Arnau Obiols Foto: Pepe Camps

La primitivitat i la natura feréstega eren dos dels grans ítems que donaven cos a l'imaginari del quart disc de l'urgellenc Arnau Obiols, Mont cau (Segell Microscopi, 2022), que va ser premiat amb el Premi Enderrock 2023 al millor disc de folk per la crítica. Ara, amb la natura de fons encara com a inspiració primària, el percussionista deixa la cara obaga de la muntanya per abraçar-ne la cara assolellada, irradiada per la llum esperançadora que desprèn el nou treball Ocelltambor (Segell Microscopi, 2025). En parlem amb Obiols.



D’on ve el nom del disc, ‘Ocelltambor’?
És una paraula composta que jo escric tota junta perquè cadascú pugui fer-ne la seva interpretació. Per un costat, hi ha el "tambor", que fa referència a la percussió com a element que forma part de mi i, per l'altre l'"ocell", el qual li tinc una gran admiració i simbolitzen el cant, el vol, i la llibertat de moviments. Per això, a vegades al disc també hi afegeixo el subtítol "cant, vol i batec". El batec és el tambor i el vol i el batec, l'ocell. Aquests són els tres principals elements amb què faig música.

Com en els teus treballs anteriors, t'inspires en la natura, però aquest cop des d'un espai més lluminós. Què té de diferent 'Ocelltambor' de 'Mont cau'?
Tots dos comparteixen aquesta inspiració directa de la natura, però crec Ocelltambor és un disc més humanista i que busca aquesta llum d'esperança. És una cerca del costat assolellat de la vida, i es una reflexió sobre la nostra existència. Amb això, però, no vull idealitzar el cantó bucòlic de la natura. A vegades, ens sembla agradable, però també és molt crua. Ens pot donar la màxima bellesa però també la duresa més bèstia possible.
 
El disc està gravat a Santa Eugènia del Relat, al Bages. Per què?
És una antiga rectoria amb una església al costat d'Avinyó. És la casa de Santi Careta, un molt bon amic i qui també ha produït els tres últims discos. És una casa antiga i especial, perquè per allà sempre hi passen molts músics i hi he viscut moltes coses intenses. És un molt bon lloc per gravar sense presses i amb la calma necessària per fer bé aquesta feina.
 
És un espai amb una bona acústica?
Sí, té acústiques especials com les de l'església, la sagristia o alguns espais de la casa. Aprofitem cada racó per agafar la reverberació que més ens convé, ja que totes les reverbs del disc són naturals. Si necessitem una reverberació molt llarga, anem a l'església a buscar-la i no posem un efecte digital.



Al llarg del disc, hi té força protagonisme un instrument singular: l'harmònium, que toqueu tant tu com Santi Careta. Què t'atrau d'aquest instrument?
Aquí hi ha dues qüestions. Una pràctica, que és que a l'estudi teníem un harmònium que ens agradava com sonava. I, per altra banda, hi havia una qüestió artística, en què vam decidir només fer servir instruments de percussió i de vent. Jo havia fet servir alguns harmòniums de mà i el preset més habitual dels meus sintetitzadors s'apropa al so d'un harmònium i un acordió, però en un principi no tenia pensat fer-lo servir tant. Però ens agradava combinar el timbre del sintetitzador amb el de l'harmònium i, fins i tot, barrejar-los tots dos fins al punt de no saber distingir-los. 
 
La idea de només fer servir instruments de vent i percussió és per anar creant i traient capes de densitat sonora en el disc?
Sí, és com dius. A excepció d'algunes guitarres, que apareixen molt puntualment, jugo a buscar timbres determinats segons la cançó, i aquí entra en joc la figura del multiinstrumentista Pepino Pascual. Per exemple, tenia molt clar el so del seu saxo soprano en un parell de temes, mentre l'harmònium feia de coixí harmònic. En canvi, en altres temes hem prescindit de la majoria d'instruments i els hem volgut fer tan sols a veu i percussió. Això va ser un petit repte, perquè en el directe aquest format funciona molt bé per l'emoció i la tensió del moment, però quan es porta en una gravació, cal saber-ho fer interessant.

Parlaves de timbres, i un dels més singulars és el de la teva veu, amb un so ressonant i reverberant molt particular. D'on et ve aquesta manera de cantar?
Pel que fa a la veu, soc autodidacta i vaig començar cantant fora dels escenaris. La gent que més he sentit cantar en van aprendre a partir de la tradició oral, no eren músics d'ofici i col·locaven la veu de forma diferent als cantants que habitualment sentim sobre un escenari. En definitiva, he tingut una influència evident de la tradició i, a més, sempre he volgut distingir els cantants dels cantaires i cantadors, que tenen una veu menys refinada i polida i que busquen unes altres qualitats del cant.
 
Una de les col·laboracions del disc és la d'Alba Careta a "A viure". Com va sorgir?
És un tema que ja tenia fet, i quan el vam acabar de gravar amb en Santi Careta, vam pensar que hi encaixaria molt bé una veu femenina. Ens vam començar a imaginar la cançó amb aquesta segona veu i li ho vam proposar a l'Alba, que és la germana del Santi, i li va venir de gust participar-hi. 
 
L'altra col·laboració és la d'Artur Blasco a "El Pardal", l'única melodia tradicional del disc que no ha escrit tu. Tenies ganes participés en una cançó del disc?
L'Artur per mi sempre ha sigut el referent de la música pirinenca. Primer ho va ser amb El Pont d'Arcalís i després amb tota la feina que ell ha fet individualment. Fa uns anys vaig tenir la sort de fer un duo amb ell i fer uns quants concerts en què barrejàvem dues visions d'encarar un mateix cançoner pirinenc. Però sempre m'havia quedat pendent gravar alguna cosa amb l'Artur, com a mostra d'agraïment per tot el que ha fet per la música pirinenca i pel plaer de compartir una sessió de gravació amb ell. Li vaig proposar de gravar "El pardal", una cançó que tots dos ens acompanya des de fa molts anys. El millor de tot va ser poder compartir tot aquell dia sencer amb ell, no només la gravació sinó també compartir àpats i cerveses.
 
Al final, hi apareix la veu d’una persona gran que diu que abans la gent vivia molt més feliç i que el dia de ballada tothom es posava molt content. Qui és i d'on surt aquesta gravació?
Totes les gravacions de camp que surten al disc són meves o familiars. I aquest fragment és de Quim de cal Sastret, el darrer habitant de Tost (Alt Urgell), un poble abandonat on jo tinc lligams familiars i al qual avui en dia se l'està menjant el bosc. En Quim és un home gran que ara viu a la Seu d'Urgell i la seva veu ja apareixia al disc Tost (Microscopi, 2019). De fet, aquest fragment, gravat davant les quatre pedres que encara es conserven de la seva antiga casa, jo ja l'havia fet servir en alguns concerts, però tenia ganes que quedés fixat en un disc. Tot i això, vull deixar clar que la gravació no vol fer apologia de cap manera que la vida del passat era millor que la d'ara, ja que ells van haver de marxar del seu poble, tal com va passar amb tants altres d'arreu del Pirineu, per exemple. Simplement, vol recordar com ells amb no res eren feliços mentre ara vivim crispats malgrat tenir-ho tot.

On seran els concerts de presentació?
El concert de presentació més gros serà el 20 de març de 2026 a l'Auditori de Barcelona. Abans d'acabar l'any, però, també farem un parell de concerts a Manacor el 6 de desembre i a Noves de Segre el dia 20.

Navega per les etiquetes

arnau obiols

FEU EL VOSTRE COMENTARI

Per comentar les notícies cal que estiguis registrat. Si ja hi ets, introdueix a continuació el correu electrònic i la clau. En cas contrari, fes clic al botó «Registra't» per donar-te d'alta.
Amb el suport de:
IMUSIC.CAT és el projecte de webs musicals del Grup Enderrock.
GRUP ENDERROCK EDICIONS S.L.
c. Mallorca, 221, sobreàtic · 08008 Barcelona · Tel. (+34) 93 237 08 05 · [email protected]