Terrae Foto: Juan Miguel Morales
Fa vuit mesos, els
Terrae –
Andreu Peral (veu) i
Genís Bagès (percussions i sintetitzadors) van oferir un assaig obert com a guanyadors de la 2a Residència SGAE - Tradicionàrius 2025. El passat dissabte 13 de desembre, van tornar al mateix escenari, aquest cop per tancar un any que els ha resultat especialment fructífer i exitós. Hi van interpretar les cançons del seu primer EP,
La riuada (Microscopi, 2024), i del seu primer disc llarg, més recent:
Nostre gra (Microscopi, 2025).
El riu i la cultura popular d'una societat fonamentalment agrària, com és la de les Terres de l'Ebre, són l'imaginari bàsic d'un grup que fa servir l'electrònica i les percussions orgàniques amb criteri, que compta amb un cantant de veu particularment entranyable i que branda amb orgull les banderes de la memòria històrica i la reivindicació territorial. Un discurs que se subratlla subtilment a l'escenari a través d'una xarxa que s'estén des del fons fins al davant i que, segons la il·luminació, va prenent tons blavencs i verdosos. Com l'aigua que rega els horts o els verds de les oliveres, els tarongers, l'arròs...
Van arrencar amb les dues peces que obren l'elapé, els adolorits cants de batre de "Ja no em vols", i la hilarant "Pel camí de l'Ebre", un divertidíssim romanç sobre un antic trobador que corria per la Ribera. Es veu que el van condemnar injustament a mort repetidament, però no el van poder matar de cap manera perquè estava sota la protecció de la Mare de Déu dels Àngels. Si el volien penjar, es trencava el dogal. Si el volien degollar, no hi havia ganivets. Si el volien ofegar, l'Ebre s'assecava. Si el volien cremar a la foguera, es posava a ploure. Coses que passaven abans.
Terrae Foto: Juan Miguel Morales
Després van passar a un parell de peces del primer epé: el preciós "Fandango" recollit del folklore tortosí que molts coneixem gràcies a la versió que els Quicos han gravat en diverses ocasions com a "Fandango dels adéus", i una hipnòtica i crua "Cançó de pandero", recollida a la Palma d'Ebre.
La memòria de la Batalla de l'Ebre i la cruesa amb què la guerra i el franquisme van acarnissar-se amb les comarques ebrenques va aparèixer amb "Virgínia Amposta", creació del grup a partir de la història de Virgínia Amposta, mestra i sindicalista nascuda a Pinell de Brai i afusellada al Camp de la Bota el 1939. Una història terrible que els dos músics acompanyen amb aires afandangats i el ritme de les canyes esquerdades. En relació amb la guerra, la popular "En el frente de Gandesa" –també coneguda com "Si me quieres escribir"– és molt més coneguda, pràcticament un himne antifeixista que els
Terrae vesteixen de densos ambients electrònics.
Terrae Foto: Juan Miguel Morales
Després d'una amorosida cançó de bressol en què la mare desitja al fillet una vida llarga i feliç, va arribar el torn d'una altra creació pròpia, "Ens han deixat el crit", adaptació d'un poema de la tortosina
Zoraida Burgos que es tenyeix de cors de ràbia i apocalipsi.
Un nou canvi de rasant ens va dur a territoris molt més amables amb "Delta", arrumbada descripció bucòlica del Delta de l'Ebre, i, ja en la recta final, el pasdoble "Dies de festa", peça de Josep Bo també ambientada a la desembocadura del riu, amb Genís Bagés percutint els pads com qui redobla una caixa pels carrerons i cantonades. Amb la dansa "La clavellinera" va seguir l'ambient de festa popular, convidant tot el públic a cantar, i ja al final, va pujar a l'escenari el guitarrista
David Garcia, un dels músics que ha participat en la producció de
Nostre gra, per acompanyar el duo a la "Cançó de les plegadores". Una bella tonada de plegar aulives, recollida al
Costumari català de
Joan Amades, que
Terrae envolta de guitarres elèctriques per tancar un disc amb el qual el grup ha completat la primera etapa d'un camí que es preveu llarg i profitós.