“Prenem un flascó de vi i bevem entre les flors dels testos d’una eixida. Prenem estris per xerrar, ballar i cantar: bombos i ferrets, guitarrons i clarinets, acordions i xiulets. I la veu, les veus...”.
Amb aquesta tan poètica eloqüència s’expressa l’acordionista
Carles Belda, l’encarregat d’inaugurar el XXVI Festival Tradicionàrius amb una
Petita festa.
En temps en què les circumstàncies obliguen a abandonar els grans tinglados i a recuperar el caliu de la distància curta, el títol d’una de les primeres i més emblemàtiques cançons gravades per
Toti Soler serveix a
Belda per definir l’esperit d’un espectacle que, en paraules seves, vol fer veure que “no cal gaire res per ser feliç i que la festa, grossa o petita, es fa cos a cos: vallesans profunds remenem el repertori dels diatònics del país bellugant els malucs per encomanar-vos-ho”. Fent equip amb l’il·lustre diatònic del sabadellenc trobarem en l’estrena d’aquest nou espectacle una formació ben original i plena de sonoritats subtils:
Marta Vilelles (bombo ‘zabumba’),
Víctor Pedrol (ferrets i espasí),
Marc Torrents (guitarró i veus) i
Daniel Carbonell (clarinet).
“Muntar un grupet així era una idea que em voltava pel cap feia temps –explica
Carles Belda, que ja acumula un bon grapat d’actuacions i projectes presentats als diversos festivals Tradicionàrius–, el concepte és fer un grupet molt proper i, com jo en dic, ‘tavernícola’, sense sonorització i a pèl. El format és bàsicament festiu i petit, amb música de ball i també cantada. A més, a nivell tímbric oferim una barreja d’elements i és com una petita fanfàrria."
El repetori abastarà des d’algunes incursions en materials exòtics de pàtina brasilera (com ara el popular “Tico tico”) fins a una selecció de composicions d’acordionistes actuals (
Pere Romaní,
Daniel Violant,
Núria Lozano), amb material provinent del referencial recull
La mare dels ous, de
Guida Sellarès; unes peces que
Carles Belda ha treballat darrerament però que no ha presentat gaire –encara– en directe.
Ball amb La Canya Borda
La petita festa de
Carles Belda continuarà després amb la festassa i ballaruca de
La Canya Borda. Format el 2011 i amb base a Granollers, aquest col·lectiu està integrat per joves músics a qui els agrada enriquir el seu repertori de clàssics del folk català (
Roviretes,
Pep Ventura,
Cati Plana,
Enric Montsant,
Gerard Díaz...), i igualment el d’altres països, amb aportacions de collita pròpia. Així, una sardana pot enllaçar amb un mambo, una xampanya pot adquirir matisos heavys, etc.
El director del Tradicionàrius,
Jordi Fàbregas, es mostra especialment satisfet amb el doble cartell d'inauguració: "
Carles Belda és un dels músics importants del país. Amb Pomada va obrir una via i va marcar una referència en el món del folk, i estem especialment orgullosos que comparteixi la nit amb una dels grups més nous d'aquesta escena com és
La Canya Borda".