La discografia d’
Al Tall és llarga i variada –setze àlbums i un senzill– i resulta complicat limitar una tria a només cinc discos. Com podem no posar-hi, per exemple,
Som de la pelitrúmpeli (Ànec, 1980),
Posa vi, posa vi... (Edigsa, 1978) o
Europ eu! (PDI, 1994)? Amb tot, assumim el repte i hem triat els cinc indispensables.
Deixeu que rode la roda...
(Edigsa, 1977)
Disc que confirma
Al Tall en la seva línia de recuperació de velles melodies adaptades i rearranjades. Conté “Tio Canya”, la peça més emblemàtica del seu repertori.
Quan el mal ve d’Almansa...
(Ànec, 1979)
Inspirat per les cantates de
Quilapayun i
Los Sabandeños,
Al Tall recupera un fragment amagat de la nostra història: l’ocupació del País Valencià després de la batalla d’Almansa.
Tocs i vares
(Edigsa, 1983)
L’àlbum on s’explicita millor el concepte de riproposta.
Al Tall busca una nova sonoritat sense deixar la tradició. El 2004 recupera la mateixa idea a
Vares velles (Picap).
Xarq Al-Andalus
(RTVE, 1985)
Enregistrat en col·laboració amb el grup magribí
Muluk el Hwa. Una veritable fusió musical amb textos dels poetes àrabs valencians dels segles XI, XII i XIII.

Vergonya, cavallers, vergonya
(Picap, 2009)
Darrer disc del grup. L’altra cara de la moneda de
Quan el mal ve d’Almansa... Jaume I és l’iniciador de tot el que es perd a Almansa. Amb
Tomeu Penya i
Jan Maria Carlotti.