Actualitzat el 29/03/2013

Cant valencià a les barriades humils del Caire

Rafel Arnal presenta un nou clip en col·laboració amb el raper K. Broadway

Amb el seu primer disc en solitari, Pam a pam (Factory Music, 2011), el cantant valencià Rafel Arnal va sorprendre més d'un amb un etnopop d'arrels mediterrànies. Ara és al Caire, on entre altres activitats acaba de presentar un impactant clip, "Citizen (amb la fam, revolta!)", gravat al costat de la gent més humil de la gran ciutat africana. Sobre això, i sobre alguna cosa més, en parla a la següent entrevista.


SONS: La cançó "Citizen (amb la fam, revolta!)" la vas fer expressament per al film documental L'estiu més negre?
RAFEL ARNAL: Alba Forés, codirectora de la pel·lícula, em va contactar ja fa uns mesos per contar-me el projecte. Es tracta d’un documental sobre el pitjor incendi ocorregut al País Valencià en molts anys, i com que em va entristir molt el que ocorregué (jo vinc de les muntanyes de València, el meu iaio era de Serra, a la Calderona) i que l’Alba i el Ruben han aconseguit il·lusionar molts músics al voltant d’aquest film de denúncia perquè musicaren les imatges del desastre, doncs vaig veure una oportunitat molt bonica per col·laborar. Llavors jo ja estava treballant amb aquest tema de "Citizen" al Caire, la música ja la teníem enllestida però ens calia arrodonir la lletra. Vaig veure que les imatges del foc, el fum, la llum que genera un incendi... són prou adients per descriure cert estat social i polític de desfeta i confusió, i vaig incloure aquesta temàtica a la lletra de manera que em va servir per concloure la cançó, alhora que s’inseria perfectament al contingut de la pel·lícula.
 
SONS: Com sorgeix la col·laboració amb K. Broadway? Ja el coneixies d'abans?
R.A: El Caire és una ciutat on bull l’art, i els egipcis són gent molt creativa i amb una forta i consolidada indústria cultural. La revolució ha desestabilitzat en certa manera aquesta preeminència a favor del Líban o de certs països del Golf, però encara el cinema o la música que pretén donar-se a conèixer al món àrab ha de passar pel Caire si vol tenir un cert impacte o èxit a la resta del països del Mitjà Orient.
En aquest epicentre cultural últimament s’ha produït una onada de músics de hip-hop i rock que parlen sense por dels problemes de l’Egipte contemporani, practicant un activisme cívic (cas d’El Joker ft. Abdullah Alhussainy, Ahmed Mekky o el grup Cairokee –imprescindible la seua col·laboració amb Aida El Ayouby a la cançó “Ya El Medan”, dedicada a Tahrir–) que ha abandonat els reductes underground per confirmar-se comercialment a les llistes musicals.
En arribar al Caire vaig conèixer molts músics que havien escoltat el meu primer treball en solitari, Pam a pam, arran del videoclip del tema “Diumenge”. Llavors sorgiren col·laboracions que ara comencen a donar fruits, com ara el tema amb K.Broadway. En aquest cas, el Karim (K. Broadway) em va demanar que li componguera una cançó que fugira del r'n'b americà al qual estava adscrit des de sempre, perquè ell és mig egipci i mig nord-americà, i que continguera una mescla de rimes amb cant d’arrel, i així va sorgir la proposta de “Citizen (amb la fam, revolta!)”.

SONS: I la idea de fer un clip amb gent del Caire? Quin paper hi ha tingut el director Ahmad A. Nour?
R.A: Ahmad A. Nour va dirigir el videoclip de “Diumenge”, cançó continguda a Pam a pam, i des que sóc ací m’ha introduït altres artistes i ha facilitat les gestions perquè jo col·laborés amb altres cantants o músics. Podríem dir que Nour ha fet de manager meu sense que jo li ho haja demanat des que vaig arribar a Egipte, ja siga perquè ens uneix una gran amistat o, pel que ell diu, perquè la meua música és fàcilment apreciada en estes terres encara que no cante en àrab. Aquest vídeo de “Citizen” ha sorgit gràcies a la seua gestió, i mentrestant esperem per començar a rodar el seu primer llargmetratge on també treballaré, programat per abans de l’estiu.
Després d’haver escoltat la cançó que vaig proposar a K. Broadway, i una volta decidida la temàtica de denúncia social que hi contindria, l’Ahmad es llançà amb l’equip d’A Plus Productions als barris més desfavorits del Caire per buscar localitzacions. Un company de la productora, Ramy el Azzazy, tenia amics que viuen als voltants de Citadel, on hi ha milers de persones en condicions molt precàries, i llavors va dur a terme una selecció entre el veïnat de xiquets, dones i homes que sortirien retratats per denunciar la invisibilitat d’aquests ciutadans en una població que actualment alcança els 21 milions d’habitants sols a la ciutat del Caire. Volíem retratar aquesta gent mentre la veu en off de Karim deia en àrab: 'Sóc el ciutadà, sóc el príncep, sóc el camperol, sóc el ministre, sóc l’observador, sóc el temerós, sóc la innocència, sóc la bondat...', en un intent de donar-los visibilitat i denunciar l’abandó sistemàtic de la població menys afavorida econòmicament, així com també fer palesa la conseqüència directa d’aquesta política cruel: amb la fam, revolta! subtítol de la cançó.




Cant valencià a la universitat del Caire
SONS: Quins projectes tens ara mateix al Caire? Fa poc hi vas fer una conferència sobre cant valencià.
R.A: Sí, el passat 16 de març vaig fer una conferència a la Cairo University per donar-los a conèixer el cant d’estil valencià, convidat per la doctora Manar Abd El Moezel del Departament de Llengua i Literatura Hispàniques. Havia escoltat el meu disc, ens vam conèixer i com que la meua forma de cantar li va semblar molt propera, va voler que assistira a la Universitat per parlar-los del nostre estil de cant. Els vaig fer escoltar Josep Aparicio 'Apa', Pep 'Botifarra', Josepa Blasco i el Xiquet de Bétera. Després de la conferència hi vam estar un parell d’hores parlant de les relacions entre aquest tipus de cant i el mawal, una sort de cant improvisat propi del Mitjà Orient on el cantant dialoga amb l’orquestra de manera lliure, fent canvis de maqam (escales) i cantant diverses lletres de manera consecutiva.
Ara mateix em trobe preparant una altra col·laboració musical, en aquest cas amb una cantant egípcia, de la qual sentireu parlar ben prompte. També estem a punt de començar el rodatge del primer llargmetratge d’Ahmad A. Nour, una pel·lícula internacional que transcorrerà al Caire i que versarà sobre la tolerància a través de diferents personatges i les seues situacions vitals a la ciutat.
I si tot va bé prompte tancarem dates d’una gira de Rafel Arnal per Egipte que començarà aquest estiu que ve. Temps al temps!

 
SONS: Els paisatges enderrocats que es veuen al clip què són exactament?
R.A: El barri del Caire on vam rodar és en realitat un cementiri, el de Bab el Wazir. Una ciutat dintre la ciutat antiga, als peus de la turística mesquita de Citadel, on els nínxols han estat ocupats per famílies vingudes de l’àmbit rural i sense recursos que els han convertit en els seus habitatges. Era important trobar una bona localització a la cançó, i l’equip de producció va haver de gestionar amb els veïns els permisos de rodatge perquè es tracta de zones on no hi ha cap tipus d’assistència per part de les autoritats, ciutats sense llei ni ordre on la policia es nega a intervindre perquè ja fa temps van abandonar el barri a la seua sort. Era un enclau perfecte per narrar l’abandó social dels ciutadans per part de la classe política, la misèria endèmica dels més dèbils, la injustícia i corrupció vinculades al poder. No vam voler donar detall ni noms del cas egipci perquè la idea era extrapolar el missatge a altres contextos, fer-lo universal. Encara que a Egipte les diferències socials són més agudes, es veu més fàcilment la concentració de poder d’uns pocs sobre uns altres, resulta simptomàtic i en certa forma tendència com els països anomenats democràtics s’apressen a desmuntar els sistemes públics d’assistència i educació en benefici dels guanys i el coneixement d’uns pocs. Quan dic “amb la fam, revolta!” a la cançó, no em referisc a la sensació física de falta de menjar, ans més bé al fet programat i conscient de despullar-nos dels nostres drets i del perill social que això implica. I antiga és la cançó!
 


Equip del clip "Citizen". D'esquerra a dreta: Ramy Al Azazy (director de producció), Carlos Silveira (director executiu), Rafel Arnal, Ahmad A. Nour (director) i Ahmed Ona (director de fotografia).

FEU EL VOSTRE COMENTARI

Per comentar les notícies cal que estiguis registrat. Si ja hi ets, introdueix a continuació el correu electrònic i la clau. En cas contrari, fes clic al botó «Registra't» per donar-te d'alta.
Amb el suport de:
IMUSIC.CAT és el projecte de webs musicals del Grup Enderrock.
GRUP ENDERROCK EDICIONS S.L.
c. Mallorca, 221, sobreàtic · 08008 Barcelona · Tel. (+34) 93 237 08 05 · [email protected]