Giuseppe Moustaki va néixer a la ciutat egípcia d'Alexandria el 3 de maig de 1934; amb arrels familiars en els jueus italians de l'illa de Corfú, va créixer en el si de la comunitat grega, en un ambient cosmopolita que determinaria tota la seva obra.
Fascinat per la cançó francesa, el 1951 s'intal·la a París, on fa les feines més variades mentre intenta obrir-se camí en el món de la música, i adopta el nom de Georges en honor del seu admirat
Georges Brassens. Un moment determinant en la seva vida és aquell en què coneix la cantant
Édit Piaf, per a la qual escriurà la cèlebre peça "Milord", amb un èxit que el consolida com a autor de cançons.
Com a cantautor solista, l'èxit li arriba el 1968 quan publica la seva cançó més coneguda, "Le métèque", que esdevé ràpidament un cant emblemàtic a la llibertat i l'internacionalisme. Després en vindran moltes altres: "Ma Solitude", "Ma liberté", "En Mediterranée", "Il y avait un jardin", "La marche de Sacco et Vanzetti", etc.
Georges Moustaki va tenir una relació molt especial i intensa amb el públic català i artistes com
Paco Ibáñez,
Lluís Llach,
Josep Tero,
Maria del Mar Bonet i
Marina Rossell. El darrer número en paper de la revista
Sons de la Mediterrània (març-abril 2012) li va dedicar la portada, amb articles del seu col·lega
Paco Ibáñez, el periodista Albert Om (que li va fer una de les darreres entrevistes al seu programa
El convidat), comentaris del seu traductor al català i amic Pelai Ribas, una entrevista amb
Marina Rossell (cantautora especialment vinculada a
Moustaki, a qui ha dedicat el seu darrer treball discogràfic), etc.
Moustaki, ja molt delicat de salut, va tenir la delicadesa de respondre algunes preguntes a la revista. Les reproduïm a continuació:
"Estic orgullós d'haver fet el que calia"
SONS: Ha dit diverses vegades que a Catalunya i al Palau de la Música s'hi sent com a casa. Per què?
GEORGES MOUSTAKI: L'acollida espontània i fidel del públic em va suscitar aquest comentari.
SONS: Després del seu primer concert a Barcelona, el 1971, i de no haver-hi pogut tornar fins al 1976, es va penedir d'haver cantat les cançons que li havien censurat prèviament?
G.M: No me n'he penedit mai, més aviat estic orgullós d'haver fet el que calia.
SONS: Recorda on i quan va acabar d'escriure "En Mediterranée"?
G.M: La vaig començar en un avió sobrevolant el Mediterrani i la vaig acabar a casa, a París.
SONS: Com es va sentir a l'últim concert al Palau de la Música [on només va poder fer unes poques cançons per motius de salut, i el seu lloc va ser ocupat per Roger Mas]?
G.M: Vaig sentir una enorme emoció, incomparable.
SONS: Què li ha semblat el disc Marina Rossell canta Moustaki (World Village / Harmonia Mundi, 2011)?
G.M: Una fusió artística i amical altament reeixida.
Article relacionat:
La pàtria dels rodamons
Foto:
Georges Moustaki (Juan Miguel Morales)