El
FIMPT, sortosament, sobreviu. El cap de setmana passat vaig anar a Vilanova i la Geltrú per assistir a la recta final de la XXXIII edició, que es diu aviat. Aquest és un festival que les ha passades de tots els colors. Des de fa un parell de temporades ha canviat el juliol exuberant per l’octubre melancòlic, i s'ha replantejat profundament el seu format. El programa del passat diumenge a la tarda era molt suggerent: projecció del documental
Pete Seeger. The Power of Song al cinema Bosc, seguit de concert de
Projecte Pirene al Foment Vilanoví. Va valer molt la pena.
El documental, dirigit per Jim Brown el 2007, és un d’aquells treballs audiovisuals que tan bé saben fer els ianquis, amb guió sòlid i ritme indefallible. Dibuixa un perfil del folksinger i supervivent Pete Seeger, que no defuig tanmateix els aspectes menys agradables de la seva biografia, com el paper que la seva muller abnegada va haver de fer perquè ell pogués cantar arreu.
Un dels episodis més interessants del documental és el que explica com a la meitat dels cinquanta, en plena caça de bruixes, a l’esquerranós
Seeger se’l censura a la televisió i els grans escenaris. Però en la seva miopia i ignorància totalitària, els inquisidors no donen importància al fet que el músic segueixi cantant per a grups de nens. I és així que els nens van créixer i es va anar creant l’ambient propici per a la gran explosió del folk als Estats Units de principi dels seixanta:
Peter, Paul & Mary,
Joan Baez,
Bob Dylan, etc. “El que jo he fet és anar plantant llavors, unes vegades han germinat i altres no”, reflexiona
Pete Seeger al documental.
Pete Seeger sembrant llavors
Hi ha un home que ha fet una feina en alguns aspectes equiparable i que viu més a prop. És
Artur Blasco, que a base d’anys i de tenacitat ha posat en valor i en ordre bona part de la cultura de tradició oral pirinenca. Una de les llavors que va plantar rodant pels masos i les valls ha germinat ara en
el jazz dels torrents d’
Arnau Obiols, jove bateria de la Seu d’Urgell que, al capdavant de
Projecte Pirene, ha vestit per a quartet de jazz les melodies que s’han anat cantant a la muntanya, a la vora del foc o vigilant el bestiar. El seu va ser el darrer concert del XXXIII FIMPT; un festival que, sortosament, sobreviu.