Dijous passat, al CAT de Gràcia van exhaurir-se les entrades per escoltar Josep Maria Ribelles i Kepa Junkera. L’arpista de Cerdanyola del Vallès i el trikitilari de Bilbao són dos astres de la música d’arrel que xalen a l’escenari buscant nous camins i espais de trobada entre les cultures musicals basca i catalana. A més, han aprofitat els concerts per ampliar la família i han afegit a l’invent el pandero quadrat de Guillem Ballaz i el flabiol d’ Iris Gayete. Però el que vam veure al CAT no va ser un concert de Kepa Junkera, Josep Maria Ribelles , Guillem Ballaz i Iris Gayete. Va ser una trobada entre Kepa, Josep Maria, Guillem, Iris i uns centenars d’amics. Intentaré explicar-me.
Havia vist tocar Kepa Junkera abans en diferents llocs. Fins i tot, fa anys, en una plaça de Bilbao durant la Setmana Gran. Sempre m’havia deixat impressionat per l’expressivitat increïble que és capaç d’extreure de la trikitixa, però no l’havia vist mai tan relaxat, tan content i tan receptiu amb el públic, enganxant melodies, improvisant a demanda del personal i deixant córrer l’immens talent que atresora pels camins més insospitats. Era com si el tinguessis al menjador de casa. Si això hi afegim una combinació instrumental sorprenent (la delicadesa de l’arpa i la força de la trikitixa ), un repertori on es combinen l’explosiva “Bok-spok” (de Junkera) amb la refinada “Vent de novembre” (de Ribelles) o el trepidant “Ball de cascavells” de Cardona arranjat per a l’ocasió, i encara ho reforcem amb Guillem Ballaz i el pandero quadrat que li va pintar la sogra Antònia, amb l’impacte tel·lúric que proporciona el flabiol d’Iris Gayete i amb Kepa tirant d'alboka, pandereta i llauna de conserves per ampliar la paleta tímbrica, el resultat és d’una familiaritat espectacular: com una reunió d’amics o familiars tocant al voltant d’una taula amb els plats ben escurats i els instruments populars que tenen a mà.
El concert –a pesar d’alguna confusió sorgida per la cartelleria i informacions a la premsa- l’organitzava el Circuit Folc. Des de l’escenari, Kepa Junkera va explicar que gaudeix molt amb aquests projectes originals que li permeten apartar-se de les gires més convencionals. I el públic, pel que es va veure dijous al CAT, gaudeix encara més.
Josep Maria Ribelles, Guillem Ballaz i Kepa Junkera a la Fira Mediterrània Foto: Josep Tomàs