Jordi Martí Fabra | Actualitzat el 15/05/2014

Rhumba for export

El segell Soul Jazz edita un recopilatori amb joies de la rumba catalana

Gipsy Rhumba (Soul Jazz, 2014) és un disc especial per diversos motius. L'edita un segell de prestigi internacional, aplega un grapat de rumbes catalanes gravades entre 1965 i 1974 i presenta una edició molt treballada –amb fotos de Jacques Leonard incloses– i pensada per fer descobrir aquest gènere al públic melòman d'arreu del món. Parlem de tot plegat amb un dels seus responsables, David 'El Indio'.

El rumber d'Hostafrancs El Noi, vist per Txarly Brown


SONS: Aquest és un projecte del qual s'anava parlant fa temps. Com s'ha pogut concretar finalment?
DAVID EL INDIO: L'hem concretat quan l'hem pogut acabar. Fa quatre anys, el 2010, ja vam començar a treballar-hi, però ens vam trobar que més o menys la meitat de peces que volíem pertanyien a multinacionals. Ens imposaven unes condicions que no podíem afrontar i el disc va quedar bloquejat. Finalment vam arribar a un acord, vam acabar de concretar el repertori, l'art gràfic, i així ens hem plantat a l'abril del 2014. 
 
Com heu configurat el repertori? A qui s'adreça?
Vam partir de les cançons que consideràvem més potents, les que ens sembla que mostren millor tota aquella energia salvatge i primitiva que té la rumba catalana, una energia que té molt de rockera i que alhora incorpora una mena d'emoció flamenca. Tot això fa que aquest estil tingui moltes possibilitats de connectar-se amb el soul, el funk... i per descomptat el boogaloo i la música llatina amb la qual la rumba està emparentada. Després vam tenir en compte el públic estranger que pugui escoltar aquestes cançons per primer cop i les pugui ballar. Peces com "Sarandonga" o "A-chi-li-pu" són bombes que mereixen ser conegudes. Encara hi ha molta gent d'arreu que l'únic que ha sentit de rumba són els Gipsy Kings i el "Borriquito".
 
En aquest treball també destaquen les fotos que heu triat per il·lustrar-lo: imatges de la Barcelona gitana del segle passat captades per Jacques Leonard.
Sí, hi donen una gran qualitat afegida i va ser molt senzill incorporar-les. Jo les vaig conèixer quan es va fer el documental i l'exposició sobre Jacques Leonard a Barcelona. Després vaig comprar el llibre Barcelona Gitana. A l'hora de plantejar aquest treball ho vam presentar com una opció a Soul Jazz, que sempre té l'última paraula en el disseny, i ho han acceptat. Hem parlat amb el fill de Leonard i ha mostrat molt bona predisposició. Al final hi ha fins i tot algunes sorpreses inèdites i rellevants, com la del Pescadilla actuant al Charco de la Pava –el que per a molts marca l'inici de la rumba catalana–, o les de la festa d'un casament gitano al cine Verdi de Gràcia, on surt una bailaora que sembla cubana. I en una altra foto de gitanos a Montjuïc apareix un avi guitarrista que sembla un negre que toqui blues. Ens ha agradat molt jugar amb el tema de la transformació. Un tema que és intrínsec a la mateixa rumba catalana, amb un munt de peces que són versions o transformacions de temes caribenys. Per això mateix hem posat 'rhumba', amb 'h', com s'escrivia als Estats Units, i 'gipsy' amb 'i' llatina. Totes aquestes distorsions o evolucions són importants en tota aquesta història.
 
La tria final del repertori comprèn el període entre 1965 i 1974. Per què aquests anys?
Perquè ha quedat així. No hi ha una raó concreta. En un primer moment teníem cançons que anaven del 1964 al 1979. En qualsevol cas, estem parlant de la primera època important de la rumba catalana.
 
El disc s'obre amb un toc heterodox: la versió que Josep Cunill 'Rabbit Rumba' va fer de "Nuestro ayer", de Chacho.
En principi volíem establir un ordre cronològic. Però Stuart Baker, de Soul Jazz, ens va proposar de fer un ordre pensant també en la pista de ball i que fos un disc que anés entrant de diverses maneres.
 
Un altre valor del recopilatori és que al costat de les grans figures, com Peret i Pescadilla, es dóna molt de protagonisme a rumbers que no són tan coneguts pel gran públic com El Noi.
Sí. El Noi és un artista molt interessant i un gran desconegut. Mereix un gran suport i per això hi hem inclòs tres cançons seves: "Labios morenos", "El loco" i "Sí, company".
 
Com és que no hi surten Los Amaya?
Ens hauria agradat, però no hem pogut. Hi havia dos o tres temes seus que volíem que hi entressin, però no hi ha hagut manera. Les seves gravacions bones d'aquells anys pertanyen a EMI. Temes com "Qué mala suerte la mía" són cançons impressionants, molt importants. Posar-ne de Los Amaya d'èpoques posteriors ja no tenia sentit.
 
Sovint la rumba catalana ha quedat com un patrimoni arraconat o poc valorat. Creieu que aquest disc pot ajudar a situar-la al costat d'altres gèneres urbans del segle XX en peu d'igualtat?
Per això ho hem fet, en bona part. La rumba és un gènere molt interessant, és autòcton i mereix ser reivindicat, escoltat i gaudit per part dels melòmans de tot el món.

FEU EL VOSTRE COMENTARI

Per comentar les notícies cal que estiguis registrat. Si ja hi ets, introdueix a continuació el correu electrònic i la clau. En cas contrari, fes clic al botó «Registra't» per donar-te d'alta.
Amb el suport de:
IMUSIC.CAT és el projecte de webs musicals del Grup Enderrock.
GRUP ENDERROCK EDICIONS S.L.
C/ Muntaner, 477, bxs. 2a · 08021 Barcelona · Tel. (+34) 93 237 08 05 · [email protected]