Escrita per
John Lennon, segons diuen a partir d'un somni sobre una noia, "Girl" es va gravar l'11 de novembre de 1965, en només dues preses. Es va incloure en l'àlbum
Rubber Soul (Parlophone, 1965) i també en un senzill al costat de "Nowhere Man". La cançó es va popularitzar ràpidament i la van versionar infinitat de grups com
The Truth,
St. Louis Union i
Johnny Halliday. A Barcelona, en va gravar una gran versió el grup mallorquí
Ramon-5, liderat pel baterista
Ramon Farran, que es va incloure en un EP editat el 1966 pel segell Discophon. Aquesta versió de
Ramon-5 inclou a més una mena d'epíleg coral en clau polifònica certament original. Anys més tard, un altre gup,
Radiokuartet, en faria una versió instrumental, mesclada amb una altra peça dels
Beatles, "With a Little Help from my Friends". Rebatejada com a "With a Little Help from my Girl", la versió pot escoltar-se al treball
Balleu...? (Picap, 2009).
Un disc diferent
El disc
Rubber Soul marca un punt d'inflexió en la trajectòria dels
Beatles, ja que s'hi deixa notar l'empremta de l'emergent folk-rock d'aquells anys i especialment la influència dels grups nord-americans
The Byrds i
Beach Boys. Aquest és el disc a més en què
George Harrison fa sonar el sitar a la cançó "Norwegian Wood",
Paul McCartney adopta aires de
chansonnier francès a "Michelle" i el productor
George Martin introdueix un solo d'aire barroc a "In my Life". El grup de Liverpool buscava camins nous més enllà del rock i el
beat que havia explotat fins aleshores.
Enmig de tota aquesta amalgama sonora, "Girl" sobresurt com una de les millors cançons del disc, una peça netament pop amanida amb tocs grecs, del cant arrossegat i lacònic de
John Lennon i la cadència entretallada del ritme al joc entre les guitarres acústiques i la guitarra de dotze cordes de
George Harrison, amb la qual construeix un solo final amb una sonoritat que recorda el busuqui.
Casualment, o no, pocs mesos abans de la gravació de "Girl" s'havia estrenat la pel·lícula greco-britànica
Zorba el grec (1964), protagonitzada per
Anthony Quinn, i la seva banda sonora, signada per
Mikis Theodorakis amb el cèlebre "Sirtaki" com a peça emblemàtica, va circular per totes les latituds. Jordi Alsina va explicar el
boom hel·lènic del film, i també l'origen cretenc de la seva música, a la sèrie
Sirtaki. Més enllà de Zorbàs, en aquest mateix web.
Més tard, els
Beatles acabarien viatjant a Grècia. Va ser el juliol de 1967 i la idea del grup era, ni més ni menys, comprar algunes illes del mar Egeu per establir una comunitat on viure tranquil·lament allunyats dels mals d'Occident. L'operació no es va concretar.
Els Beatles a Grècia