Després d'escoltar Roberto Carlos i Domenico Modugno, la sèrie Mosaic Mediterrani segueix a Sanremo. Però avancem alguns anys, fins a l'edició del 1978, on trobem una estrella fugaç, un imaginatiu autor de cançons úniques: l'inclassificable calabrès Rino Gaetano (1950-1981) cantant "Gianna".

A la triple frontera entre les Corts, Sants i l'Hospitalet de Llobregat hi ha una pizzeria fantàstica. La regenta un italià pencaire que, mentre cuina, vigila que Roma no es mogui del seu lloc a través d'una webcam permanentment connectada a la televisió. Als bons clients els regala les postres: preferentment panacota. I va posant música de qualitat. L'altre dia hi vam anar amb la família i les cançons em sonaven vagament... sí, era Rino Gaetano!

Més de deu anys enrere un amic italianòfil com tots els meus amics m'havia gravat un disc d'aquest malaurat cantautor que en el seu moment no vaig saber valorar i que últimament escoltem a casa nit i dia. Gaetano va néixer a la Calàbria, però quan tenia deu anys la seva família va mudar-se a Roma, on ell va fer carrera. Als setanta, va gravar uns quants discos d'estil indefinible i personalitat ben definida. Amb aquella manera de fer sonar la veu ronca, tan italiana, va cantar cançons imbuïdes dels Beatles, Bob Dylan i Bob Marley, però també del teatre de l'absurd de Ionesco.



El seu moment de màxima popularitat el va marcar la participació al festival de cançó italiana de Sanremo, el 1978. En un principi hi havia d'anar amb la cançó que donava títol al disc que acabava de publicar, "Nuntereggae più", però la peça presentava una enumeració de noms propis amb certes connotacions polítiques i la discogràfica no ho va veure gens clar. Així és que Rino Gaetano va participar finalment al festival amb la història de la jove Gianna, molt més comercial. De tota manera, el cantautor va poder lluir una mica el seu humor absurd, i aquella va ser la primera vegada que a Sanremo es va pronunciar la paraula sesso (sexe). La cançó va quedar en tercer lloc:



De totes maneres, per molta gent la gran cançó del disc Nunterreggae più no és ni "Gianna" ni la peça que dóna títol a l'àlbum, sinó una tammurriata galàctica anomenada "E cantava le canzoni". Si dos anys abans ja s'havia atrevit a seguir els patrons d'una tarantel·la barroca, aquí torna a les sonoritats de la Itàlia del sud amb una gràcia encantadora. Als encarcarats estudis televisius de l'època la va presentar així:



Alguns coneixedors de Gaetano sostenen que després del 1978 la qualitat de la seva obra va davallar per certa crisi creativa, i assenyalen que el gran període creatiu del cantautor és el que comprèn els àlbums Mio fratello e' figlio unico (It., 1976), Aida (It. 1977) i Nuntereggae più (It., 1978). Desgraciadament, l'artista calabrès no va disposar de gaire temps per intentar superar aquests tres discos. Rino Gaetano va tenir una mort prematura. La matinada del 2 de juny de 1981, amb tot just trenta anys, va patir un confús accident de trànsit quan conduïa per Roma de camí cap a casa.

Navega per les etiquetes

mosaic mediterraniRino Gaetano

FEU EL VOSTRE COMENTARI