Fa uns dies ja vam comentar una escena de la pel·lícula
Ocho apellidos catalanes: aquella en què el personatge que interpreta
Rosa Maria Sardà té un malson on
Montserrat Caballé canta “Paquito el chocolatero”; una nova mostra de la identificació d’aquest pasdoble en concret, i dels pasdobles en general, amb l’imaginari de la brava espanyolitat. El tòpic filmat i escampat entre les masses diu que els catalans només podem ser o modernets o sardanistes.
Així les coses, ens vam decidir a posar l'entranyable Paquito
al capdamunt d’una llista de vuit pasdobles nostrats i ens vam quedar tan amples. Però acostuma a passar: quan grates la crosta dels tòpics aflora la llarga realitat tal com és. Atesa la resposta popular, i com que amb vuit peces no n’hi ha prou per abastar la nostra riquesa pasdoblística, seguim. Que no pari el xim-pum:
9. El novè pasdoble nostrat ens l’han recomanat
Pol Ducable i
Oriol Farràs i és ni més ni menys que “El patumaire”, que anima les populars festes del Corpus berguedà. Segons explica Jordi Bertrán
en aquest substanciós article, el va confeccionar
Josep Cristòfol ‘Pepito’, originari de la Pobla de Lillet i fiscornista-trombonista a la
Cobla-orquestra Montgrins.
Pepito va escriure sardanes i caramelles a la primera meitat del segle passat. També hauria escrit aquest pasdoble, a partir de dues peces anteriors “El arte taurino” i “El Algabeño". L’article del tarragoní Bertrán és interessant a més perquè reflexiona sobre l’arrelament del pasdoble i la marxa des de les bandes militars fins a les festes populars.
10. “Perla preciosa”. De Berga a Amposta. A la capital del Montsià, segons ens informa
Oriol Fuster,
hi ha actualment una campanya popular per batejar un carrer de la ciutat amb el nom de “Perla preciosa”. Aquest va ser un pasdoble de moda que el grup ampostí
Los Junior’s va gravar en un EP (Victoria, 1968) i que van tocar arreu amb uns arranjaments que es mouen entre l’estètica de la cobla i la modernitat del pop ie-ié. La portada de l’EP encara fa olor d’arròs.

11. “Tortosa”. Ebre amunt ens trobem amb aquesta composició solemne del mestre tortosí
Joan Monclús, una d’aquelles persones cultes de conviccions republicanes que va haver de patir l’exili interior després de la Guerra Civil. “Tortosa” funciona com a himne oficiós de la capital del Baix Ebre, i fa uns anys, coincidint amb el centenari del músic,
hi va haver una iniciativa perquè s’instaurés com a himne oficial. En aquesta peça
Monclús, que va dirigir durant anys la
Banda de Tortosa, hi intercala referències a la jota i a l’Himne de la Mare de Déu de la Cinta.
12. “La penya absentista”. És cosa sèria aquest cant de vida de Gonzalo Ortolà, que obre un disc sensacional, Revetla! (Blau, 2006), de La Romàntica del Saladar. Segons explica la colla xabienca al llibret de l’àlbum: “Un grup de xabiencs alcen el colze i brinden a la vida en un temps de dol, d’avemaries i de tristors. Amb un got d’absenta a la mà cantaven la cançó. La Romàntica els evoquem i ens mirem en ells”. Per cert, Ortolà també és l’autor de “Fogueres”, l’himne de les festes de Sant Joan de Xàbia.
13. “Quisiera ser poeta, quisiera ser un cometa”. Gato Pérez és conegut principalment com el gran renovador de la rumba catalana. I és cert. Però també és cert que va sacsejar la rumba a partir de promiscuïtat i que va provar tota mena de ritmes. A Prohibido maltratar a los gatos (EMI, 1982), un àlbum eclèctic i rebossant de poesia suburbana, hi va incloure aquest pasdoble amb tornada de txa-txa-txà.
Al futbolista Samitier li van dedicar un pasdoble el 1924
14. “Samitier”. El fabulós davanter del Barça Josep Samitier era tan habilidós que li deien el Mag i l'Home-llagosta. El 1924 Josep Monné va dedicar un pasdoble a aquest carismàtic ídol de l'època. Monné vivia a Esparreguera i era violinista de l'Orquestra Nois d'Olesa Monné. Gairebé vuitanta anys més tard, Bernat Castillejo va arranjar i gravar la peça "Samitier" amb la Cobla Vila d'Olesa al disc Els balls d'envelat a Olesa (Audiovisuals de Sarrià, 2013, amb un interessant llibret de la musicòloga Anna Costal). En el nou arranjament per a cobla s'hi introdueixen unes frases de trombó que fan referència al "Cant del Barça". Potser els periodistes que al trofeu Gamper del 2014 van trobar fora de lloc la interpretació de "Paquito el Chocolatero" al Camp Nou haurien mesurat els seus comentaris despectius si haguessin conegut l'existència d'aquesta peça? No ho sabrem mai.
15. “Submarino malvado”. Jaume Vidal i Vidal va ser un llegendari graller vendrellenc, una d’aquelles persones que van mantenir viva la flama de la música popular en temps adversos. Tal com recorda el graller Jordi Inglès 'Bero', en Vidal era tot un personatge, estimat i odiat, conegut amb el sobrenom familiar d'El Carboner però també amb altres com Maestro i El Submarino Malvado. Sembla que li deien així perquè a l'hivern, tot abrigat, l'únic que se li veia era el nas prominent. Amb aquesta darrera denominació, més pròpia d'un malvat de còmic que d'un entranyable músic, va titular una les seves composicions: un pasdoble que va repartir a tothom en l'última participació de la seva colla a la Festa Major de Vilafranca del Penedès, a la meitat dels anys vuitanta.
16. “Americanos”. Una de les moltes genialitats de la pel·lícula de Berlanga Bienvenido Mister Marshall (1952) és aquest pasdoble amb què tot un poble imaginat, Villar del Río, vol donar la benvinguda a les autoritats ianquis i les riuades de sacs de dòlars i regals que suposadament carregaran. L’Orquestra Plateria, incansable en la tasca de tornar vells tresors a les places i els celoberts, també la va fer seva.
Continuarà...