Jordi Martí Fabra | Actualitzat el 08/01/2016

Doble de pasdoble

 
Fa uns dies ja vam comentar una escena de la pel·lícula Ocho apellidos catalanes: aquella en què el personatge que interpreta Rosa Maria Sardà té un malson on Montserrat Caballé canta “Paquito el chocolatero”; una nova mostra de la identificació d’aquest pasdoble en concret, i dels pasdobles en general, amb l’imaginari de la brava espanyolitat. El tòpic filmat i escampat entre les masses diu que els catalans només podem ser o modernets o sardanistes.

Així les coses, ens vam decidir a posar l'entranyable Paquito al capdamunt d’una llista de vuit pasdobles nostrats i ens vam quedar tan amples. Però acostuma a passar: quan grates la crosta dels tòpics aflora la llarga realitat tal com és. Atesa la resposta popular, i com que amb vuit peces no n’hi ha prou per abastar la nostra riquesa pasdoblística, seguim. Que no pari el xim-pum: 
 
9. El novè pasdoble nostrat ens l’han recomanat Pol Ducable i Oriol Farràs i és ni més ni menys que “El patumaire”, que anima les populars festes del Corpus berguedà. Segons explica Jordi Bertrán en aquest substanciós article, el va confeccionar Josep Cristòfol ‘Pepito’, originari de la Pobla de Lillet i fiscornista-trombonista a la Cobla-orquestra Montgrins. Pepito va escriure sardanes i caramelles a la primera meitat del segle passat. També hauria escrit aquest pasdoble, a partir de dues peces anteriors “El arte taurino” i “El Algabeño". L’article del tarragoní Bertrán és interessant a més perquè reflexiona sobre l’arrelament del pasdoble i la marxa des de les bandes militars fins a les festes populars. 
 
10. “Perla preciosa”. De Berga a Amposta. A la capital del Montsià, segons ens informa Oriol Fuster, hi ha actualment una campanya popular per batejar un carrer de la ciutat amb el nom de “Perla preciosa”. Aquest va ser un pasdoble de moda que el grup ampostí Los Junior’s va gravar en un EP (Victoria, 1968) i que van tocar arreu amb uns arranjaments que es mouen entre l’estètica de la cobla i la modernitat del pop ie-ié. La portada de l’EP encara fa olor d’arròs.
 
 
11. “Tortosa”. Ebre amunt ens trobem amb aquesta composició solemne del mestre tortosí Joan Monclús, una d’aquelles persones cultes de conviccions republicanes que va haver de patir l’exili interior després de la Guerra Civil. “Tortosa” funciona com a himne oficiós de la capital del Baix Ebre, i fa uns anys, coincidint amb el centenari del músic, hi va haver una iniciativa perquè s’instaurés com a himne oficial. En aquesta peça Monclús, que va dirigir durant anys la Banda de Tortosa, hi intercala referències a la jota i a l’Himne de la Mare de Déu de la Cinta. 
 
12. “La penya absentista”. És cosa sèria aquest cant de vida de Gonzalo Ortolà, que obre un disc sensacional, Revetla! (Blau, 2006), de La Romàntica del Saladar. Segons explica la colla xabienca al llibret de l’àlbum: “Un grup de xabiencs alcen el colze i brinden a la vida en un temps de dol, d’avemaries i de tristors. Amb un got d’absenta a la mà cantaven la cançó. La Romàntica els evoquem i ens mirem en ells”. Per cert, Ortolà també és l’autor de “Fogueres”, l’himne de les festes de Sant Joan de Xàbia.
 
 
13. “Quisiera ser poeta, quisiera ser un cometa”. Gato Pérez és conegut principalment com el gran renovador de la rumba catalana. I és cert. Però també és cert que va sacsejar la rumba a partir de promiscuïtat i que va provar tota mena de ritmes. A Prohibido maltratar a los gatos (EMI, 1982), un àlbum eclèctic i rebossant de poesia suburbana, hi va incloure aquest pasdoble amb tornada de txa-txa-txà.
 

Al futbolista Samitier li van dedicar un pasdoble el 1924
 
14. “Samitier”. El fabulós davanter del Barça Josep Samitier era tan habilidós que li deien el Mag i l'Home-llagosta. El 1924 Josep Monné va dedicar un pasdoble a aquest carismàtic ídol de l'època. Monné vivia a Esparreguera i era violinista de l'Orquestra Nois d'Olesa Monné. Gairebé vuitanta anys més tard, Bernat Castillejo va arranjar i gravar la peça "Samitier" amb la Cobla Vila d'Olesa al disc Els balls d'envelat a Olesa (Audiovisuals de Sarrià, 2013, amb un interessant llibret de la musicòloga Anna Costal). En el nou arranjament per a cobla s'hi introdueixen unes frases de trombó que fan referència al "Cant del Barça". Potser els periodistes que al trofeu Gamper del 2014 van trobar fora de lloc la interpretació de "Paquito el Chocolatero" al Camp Nou haurien mesurat els seus comentaris despectius si haguessin conegut l'existència d'aquesta peça? No ho sabrem mai.
 
15. “Submarino malvado”. Jaume Vidal i Vidal va ser un llegendari graller vendrellenc, una d’aquelles persones que van mantenir viva la flama de la música popular en temps adversos. Tal com recorda el graller Jordi Inglès 'Bero', en Vidal era tot un personatge, estimat i odiat, conegut amb el sobrenom familiar d'El Carboner però també amb altres com Maestro i El Submarino Malvado. Sembla que li deien així perquè a l'hivern, tot abrigat, l'únic que se li veia era el nas prominent. Amb aquesta darrera denominació, més pròpia d'un malvat de còmic que d'un entranyable músic, va titular una les seves composicions: un pasdoble que va repartir a tothom en l'última participació de la seva colla a la Festa Major de Vilafranca del Penedès, a la meitat dels anys vuitanta.
 
16. “Americanos”. Una de les moltes genialitats de la pel·lícula de Berlanga Bienvenido Mister Marshall (1952) és aquest pasdoble amb què tot un poble imaginat, Villar del Río, vol donar la benvinguda a les autoritats ianquis i les riuades de sacs de dòlars i regals que suposadament carregaran. L’Orquestra Plateria, incansable en la tasca de tornar vells tresors a les places i els celoberts, també la va fer seva.

Continuarà...

Navega per les etiquetes

Pasdoble

COMENTARIS

Més raó que un sant
jordisaura, 09/04/2016 a les 14:54

Tens tota la raó, cal obrir el camp de visió. Quants pasdobles no han estat escrits per compositors catalans, molts d'ells també autors de sardanes: Josep Serra, Josep Maria Tarrida (Islas Canarias)... Avui, tinc el goig de tenir a les mans el darrer cd de la cobla Contemporània, el tinc per haver-hi col·laborat en els textes i per passar-ne la notícia als programes que faig a Ràdio Sabadell, ja veurem quantes òsties no s'emòrtaran, 10 pasdobles tocats per la cobla amb arranjaments, brutal!

FEU EL VOSTRE COMENTARI

Per comentar les notícies cal que estiguis registrat. Si ja hi ets, introdueix a continuació el correu electrònic i la clau. En cas contrari, fes clic al botó «Registra't» per donar-te d'alta.
Autor
Jordi Martí Fabra

Periodista d'Enderrock, 440Clàssica i Sons de la Mediterrània. Col·labora als programes de Ràdio 4 Tradicionàrius i Club Trébol. Escriu el bloc Històries del sud. 

Altres articles d'aquest autor
Amb el suport de:
IMUSIC.CAT és el projecte de webs musicals del Grup Enderrock.
GRUP ENDERROCK EDICIONS S.L.
c. Mallorca, 221, sobreàtic · 08008 Barcelona · Tel. (+34) 93 237 08 05 · [email protected]