La catorzena edició del San Miguel Mas i Mas va inaugurar-se ahir, 28 de juliol, al Palau de la Música Catalana de Barcelona. Maria del Mar Bonet va interpretar les cançons d'Alenar i d'Amic Amat. Però sobretot, va reivindicar la pau i la concòrdia al costat de Moslem Rahal, vingut expressament, i no sense dificultats, des de Síria.
Foto: Juan Miguel Morales
Finalment, el guitarrista flamenc
Paco Cepero -part important en la gestació del disc
Alenar (Ariola, 1977)- no va poder participar al concert del Palau per motius personals. Però la presència del flautista sirià
Moslem Rahal -integrant del
Cham Ensemble que va participar al disc de
Bonet Amic Amat (Picap, 2004)- va injectar una càrrega intensa d'emoció.
Tan intensa que, en presentar aquest músic -amb qui va compartir actuacions a Barcelona i a Damasc, fa poc més de deu anys- a la cantant mallorquina li va fallar la veu. Va ser un dels moments més impactants i memorables d'una actuació que va deixar-ne uns quants més. A banda de la càrrega simbòlica que comportava la seva presència,
Rahal va estar fabulós. Va desplegar somiadors solos de perfum oriental mentre el solvent grup de la cantant -
Dani Espasa (piano i teclats),
Jordi Gaspar (contrabaix),
Aleix Tobias (bateria),
Antonio Sánchez (percussions),
Tóbal Rentero (arxillaüt i guitarró) i
Vicenç Solsona (guitarres)- va anar pintar ambients contrastats. Com si volguessin encalçar el poderós joc de llums que anava il·luminant tots els racons del Palau: ara una musa, ara un vitrall del sostre, ara l'orgue del fons... El grup va sonar refinat en les orientalitzants lectures dels poemes de Llull, salat i viu en les jotes marineres, progressiu i bluesístic en la cançó de
Pau Riba "Es fa llarg esperar", sideral i
totisolerístic en el poema de Palau i Fabre musicat per
Bonet "Jo em donaria a qui em vulgués", andalusí i refinat en l'embriagadora "Lamma-bada"...
Basculant entre l'arrelament i els cants d'amor bucòlic a les illes del disc
Alenar i la mística i els cants de concòrdia lul·lians del disc
Amic Amat, va transcórrer una vetllada que va arrencar tímida, però que va anar escalfant-se i guanyant en intensitat fins arribar als bisos: "Què volen aquesta gent", recuperada a
Alenar després d'anys de prohibicions, i "Zaraní", cançó d'arrels armènies que formava part d'
Amic amat.
Un final amb la tradicional "So de pastera" cantada a cappella per la cantant, envoltada de tots els músics fent palmes, va rematar una nit per al record i per a l'esperança. La guerra seguirà. Però la música i l'entesa entre els músics, també. Us deixem amb algunes de les fotos del concert, obra de
Juan Miguel Morales.
).jpg)