Guida Sellarès
Quan va començar a idear el projecte
De mi a sol,
Guida Sellarès pensava que seria especialment adreçat als nens, però a mesura que ha anat avançant ha vist que el resultat va una mica més enllà i pot arribar a tots els públics 'amants de les coses boniques'. Les il·lustracions de la seva germana,
Lali Sellarès, són part important en un producte artesanal que s'ha finançat per
micromecenatge a Totsuma. Després d'assolir l'objectiu marcat de 5.000 euros, encara poden fer-s'hi aportacions fins al proper diumenge 17 de desembre.
"Amb aquestes cançons han passat coses molt curioses. Han nascut a l'entorn de la canalla, però la música sempre canvia depenent de com la tractes –explica l'artista osonenca–, i en aquest cas, sobretot amb la banda que m'ha acompanyat, el resultat ja no el reconeixeries com a gènere infantil. Després hi ha un altre factor, i és que hi ha col·laborat gent de totes les edats, des d'un grup de nenes fins al meu pare. Aquest caràcter intergeneracional em fa molta il·lusió que hi sigui."
Un cançoner per anar a dormir, un joc de cartes... el material de la capsa que embolcalla les cançons és divers. I pel que fa al repertori, és una tria de les cançons escrites per a nens que Guida Sellarès ha anat fent els darrers anys. N'hi ha que són recuperades d'encàrrecs o col·laboracions per a edicions escolars, i d'altres són més personals i emotives, com "La meva iaia", que l'autora va fer en un vespre i que canta ella mateixa després d'una introducció de la seva àvia. "Cada cançó és com una perla", explica la
Guida.
El grup base el van formar
Pep Coca (contrabaix),
Xavi Lozano (vents) i els germans
Pau i
Arnau Figueres (guitarra i percussions). "S'ho van polir tot en un dia de gravació, i després vam dedicar una segona jornada als efectes especials d'en
Xavi Lozano. I un cop feta la música de base, van anar desfilant tots els amics que han cantat les cançons:
Guillem Roma,
Rafalito Salazar,
Paula Valls,
Miquel Gil (impressionant en la pell del drac Bernat, que tot s'ho menja),
Pot Petit,
Lídia Pujol,
Joan Garriga... Rumba, swing, ska, blues, samba, aires afandangats i orientals, cançó de bressol, rap i alguna jota mig insinuada... pel que fa a les sonoritats, hi ha una mica de tot entre "Despertar" i la "Cançó per anar a dormir".
La producció musical ha anat a càrrec de
Marc Serrats, que també hi ha posat un ingredient molt important: el concepte: "El concepte del disc és com el dia d'una persona des de que es lleva fins que se'n va a dormir. I li dóna sentit al pas del temps, aquest temps tant fantàstic que tenen les criatures, que és el present, i que als adults ens agrada tant de caure-hi de tant en tant perquè poques vegades som capaços de mantenir-lo durant tot lo dia!", explica l'acordionista. En la presentació del treball en directe, Serrats acompanyarà
Guida Sellarès en format de duo: "Acordió i guitarra. Res de grans performances. M'agrada la senzillesa i poder arribar a les criatures d'una forma directa".
Els seguidors de
Guida Sellarès ja estan acostumats a les seves obres de factura genuïna. A
La mare dels ous (Dinsic) va presentar un recull de partitures per a acordió diatònic d'autors contemporanis, amb il·lustracions de
Marta Rius, que ha esdevingut tota una referència. I el 2015 va autoeditar-se un disc de ball a plaça que no tenia títol... però que la gent va acabar anomenant amb el nom d'una gira que feia en aquell temps:
Per amor a l'art. "M'agrada molt fer-me les coses jo mateixa, encara que comporti una feinada enorme. M'agrada passar per l'experiència de veure com és tot el procés de producció: la música, la part gràfica, l'impressor, el cartronatge... sóc molt tossuda."