Jordi Martí Fabra | Actualitzat el 19/02/2018

La llengua s'engalana

Crònica del concert de Botifarra al BarnaSants

Cada concert de Pep Gimeno 'Botifarra' és una festa de la llengua. Divendres passat, el cantaor va presentar el seu recital compartit amb el pianista Pau Chàfer al teatre Joventut de l'Hospitalet de Llobregat, dins el festival BarnaSants. I va passar l'inevitable: orgull de poble i emocions a cabassos.
Quatre moments del concert de Botifarra. Foto: Juan Miguel Morales

Una llarga cua de dites i frases fetes s'amunteguen a la gola de Botifarra i malden per sortir en tromba. Un humor escatològic, ultralocal i autèntic s'escampa per l'auditori. El cantaor va tot de negre i no es mou gaire. Després d'explicar un acudit somriu d'orella a orella, però la cara se li fa sorruda quan fa un esforç de memòria per recitar romanços i llargs textos de tradició oral que abans corrien pels pobles com l'aigua corrent. Avui que tot és instantani, immediat i digital, aquestes llargues històries literàries cantades o recitades, irreverents i plenes de pets, capellans i borratxos, s'enquadrarien potser en allò que ara se'n diu 'patrimoni immaterial'. Però Botifarra, invocant-les amb la seua dicció tan clara i la seva col·locació de la veu tan genuïna, amb les seves manotes fent anar les postisses o la pandereta, sembla que les faci corpòries i pesants.  

Havaneres, jotes, boleros i fandangos prenen en els arranjaments del pianista Pau Chàfer un refinament que a voltes sembla acostar-los al món de Falla. Com a suport rítmic, els acompanyen Edu Olmedo a la bateria i Òscar Vila al baix. I a mode de petita i deliciosa rondalla, Vicent Cháfer (pare de Pau i primer mestre de Botifarra) amb bandúrria, llaüt i guitarró; Tóbal Rentero amb llaüt i bandúrria, i Miquel Pérez amb la guitarra. 

Sonen cants de devoció a Sant Rorro, patró dels borratxos, i a Sant Vicent Ferrer, predicador de vida tan pasmosa que ja bordava al ventre de sa mare. I després ve un romanç de rots i rates, "El casamiento de Maria la Chapa", que transcorre a Sueca, a la vora de l'Albufera, amb uns nous arranjaments que semblen dur-la fina a Nova Orleans. Amb la "Petenera" i el cant de batre brilla el cant més melismàtic i poderós, i amb les salades "Havaneras de Cádiz" se'ns fa saber que Botifarra és des de sempre un fervent admirador de Carlos Cano.

Al final no sona la versió del "Tio Canya" que Chàfer i Botifarra han gravat al seu disc conjunt, però sí una apoteòsica "Malaguenya de Barxeta", amb els versos tradicionals i també amb els nous, en els quals Botifarra agermana un País Valencià que reneix de les cendres al poble dels socarrats i una Catalunya que busca la llibertat. 

FEU EL VOSTRE COMENTARI

Per comentar les notícies cal que estiguis registrat. Si ja hi ets, introdueix a continuació el correu electrònic i la clau. En cas contrari, fes clic al botó «Registra't» per donar-te d'alta.
Amb el suport de:
IMUSIC.CAT és el projecte de webs musicals del Grup Enderrock.
GRUP ENDERROCK EDICIONS S.L.
c. Mallorca, 221, sobreàtic · 08008 Barcelona · Tel. (+34) 93 237 08 05 · [email protected]