Jordi Martí Fabra | Actualitzat el 12/06/2018

Angelets perduts

 
Els angelets de la Madonna Sixtina, de Rafael

Hi ha discos que omplen l'espai on s'escolten. Que diries que han aconseguit doblegar el temps, quedant-se penjats en un instant etern. Que semblen gravats tot just en aquest mateix 12 de juny de 2018. Hi ha discos així, però sospito que no n'hi ha cap com Humitat relativa, que s'acaba de reeditar gràcies als prolongats esforços del segell LaCasaCalba. El preciós disc de Remigi Palmero i Bon Matí, gravat als estudis Tabalet de Lluís Miquel, publicat el 1979 per Puput Zafiro, perdut en els llimbs de la història i feliçment rescatat.
 
Obrir les finestres de bat a bat i que sonin els versos matinals d'Estellés per rumba, amb un brunzit de cordes estranyes, una flauta incisiva, les vibracions d'uns teclats mentre es van acostant unes palmes llunyanes... Remigi estava molt inspirat quan va cantar "Plens de sol de bon matí".
 
Els carrers de cases blanques d'Altea, per on corre l'olor de garrofa, i a pocs quilòmetres de mar els carrers de cases blanques d'Alger la Blanca, els uns i els altres lligats en ona curta a Ràdio Alger. La polirrítmia i els batecs africans són molt presents en un clàssic de la música popular valenciana i mediterrània. Va bé recordar-ho ara que Europa, perduda, deixa perduts en alta mar barcos carregats de persones.
 
“D'Anna” és com un barco que navega cap a l'orient passant per Grècia, com els Beatles quan navegaven des de "Girl" fins al surrealisme pop de “Being for the Benefit of Mr. Kite!” per acabar en el final obstinat d'“I Want You”; "Deixeu-me sol", amb un saxo que crida a una dolçaina; el caliu d'acordió, orquestrina i banderoles al carrer de “Cançó de festa”, i el groove increïble de “Temps de pluja a la ciutat”. A Humitat relativa hi ha tant de fato i tan bo que qualsevol intent de definició s'escapa com una anguila entre els dits. Ves per on, un disc terrenal a més no poder, ple de celebracions paganes, amb invocacions al sol, al mar i a la pluja, s'acomiada amb un final celestial d'angelets innocents, amb una tornada que s'allunya com si alcés el vol: “Som angelets perduts, condemnats a volar sempre...”.

FEU EL VOSTRE COMENTARI

Per comentar les notícies cal que estiguis registrat. Si ja hi ets, introdueix a continuació el correu electrònic i la clau. En cas contrari, fes clic al botó «Registra't» per donar-te d'alta.
Autor
Jordi Martí Fabra

Periodista d'Enderrock, 440Clàssica i Sons de la Mediterrània. Col·labora als programes de Ràdio 4 Tradicionàrius i Club Trébol. Escriu el bloc Històries del sud. 

Altres articles d'aquest autor
Amb el suport de:
IMUSIC.CAT és el projecte de webs musicals del Grup Enderrock.
GRUP ENDERROCK EDICIONS S.L.
c. Mallorca, 221, sobreàtic · 08008 Barcelona · Tel. (+34) 93 237 08 05 · [email protected]