Jordi Martí Fabra | Actualitzat el 19/06/2018

De peus a terra

 


Dimarts passat vaig xalar foramida veient el primer capítol de la sèrie Bambant per casa a la televisió pública valenciana. Miquel Gil i Pep Gimeno ‘Botifarra’ prolonguen la seva complicitat xispejant, que ja ha lluït en els escenaris els darrers anys amb l’espectacle Nus, amb una mena de road movie a la recerca de la cultura popular per les comarques valencianes. El primer capítol va arrencar a l'Alt Maestrat i els va dur pels paisatges encrespats dels Ports. Hi va haver escenes impagables, com ara aquella en què vam veure Botifarra, home del segle XXI sense mòbil ni carnet de conduir, cantant els bellíssims “Goigs de Sant Vicent Ferrer” pels carrers de Morella mentre Miquel Gil li feia el baix amb un continu ultragreu.
 
Ho hem dit mil vegades i ho direm mil més: aquesta mena de programes són els que donen sentit a la televisió pública. Tant de bo a Televisió de Catalunya, on constatem cada dia que la cultura d’arrel no para de retrocedir en benefici d’un cosmopolistime mal entès, s’animessin a engegar algun projecte similar. El foraster de Quim Masferrer s’hi acosta, tot i que ho juga tot a la carta de l’humor i no té el poderós fons patrimonial i tradicional que sí que atresora Bambant per casa. Ara, el gran referent ibèric d’aquest tipus de programa és Un país en la mochila, la magnífica sèrie de l’enyorat José Antonio Labordeta, que era alhora dietari de viatges, antropologia de camp i font de lleure inesgotable per al teleespectador.
 
Un país en la mochila, El foraster i Bambant per casa. En aquests tres programes, cadascun a la seva manera, la gent participa i s’expressa. Es trepitja el territori, s'observen els rastres de la història, es pren el pols als problemes socials, el focus s'obre al màxim per mostrar el més gran context possible. La cultura es comparteix i es posa en comú horitzontalment. Exactament al contrari del hem de veure massa sovint en pretensiosos productes glamurosos amb coartada cultural... o a La decisión, el pseudodocumental periodístic amb què els futbolistes Griezmann i Piqué han volgut aprofitar la hiperinflada expectació al voltant del futur del jugador de l’Atlètic de Madrid per guanyar quota de pantalla i fer-nos empassar els seus anuncis sense dret a rèplica: un missatge unidireccional projectat per una colla de milionaris de dalt a baix. Molts han dit que La decisión representa el futur dels continguts audiovisuals; a mi m’ha semblat un insult a la intel·ligència dels espectadors, dels periodistes i dels afeccionats a l’esport. Potser és que em faig vell.
 
Infinitament més interessant, honest i substanciós, Bambant per casa és un programa que toca de peus a terra. La mena de programa que ha de fer treure pit a un mitjà de comunicació públic. Avui dimarts, segon capítol, dedicat al Montgó i la Marina Alta. Des de Catalunya ens ho mirarem per internet, a l'espera de la desitjada reciprocitat en l'emissió de canals entre les nostres televisions públiques.

FEU EL VOSTRE COMENTARI

Per comentar les notícies cal que estiguis registrat. Si ja hi ets, introdueix a continuació el correu electrònic i la clau. En cas contrari, fes clic al botó «Registra't» per donar-te d'alta.
Autor
Jordi Martí Fabra

Periodista d'Enderrock, 440Clàssica i Sons de la Mediterrània. Col·labora als programes de Ràdio 4 Tradicionàrius i Club Trébol. Escriu el bloc Històries del sud. 

Altres articles d'aquest autor
Amb el suport de:
IMUSIC.CAT és el projecte de webs musicals del Grup Enderrock.
GRUP ENDERROCK EDICIONS S.L.
c. Mallorca, 221, sobreàtic · 08008 Barcelona · Tel. (+34) 93 237 08 05 · [email protected]