Divendres 6 d'octubre, segona jornada de la XXI Fira Mediterrània de Manresa. A la sala El Sielu es van poder veure dues de les propostes més interessants pel que fa a la música d'arrel: el cantaor de l'Alcúdia Jonatan Penalba i el guitarrista barceloní Pau Figueres. Un viatge del país de l'olivera a l'espai sideral.
Jonatan Penalba a El Sielu. Foto: Anna Brugués
El jove
cantaor de l'Alcúdia
Jonatan Penalba va presentar a la Fira el seu primer disc,
De soca-rel (Temps Record, 2018): el seu punt fort és una veu amb sabor genuí que s'embolcalla en sonoritats de rondalla, però també reforçada amb bateria, teclats i baix, i sobretot un imaginari concretíssim que abraça el llegat del País Valencià més popular i compromès:
Botifarra,
Al Tall,
Obrint Pas,
Vicent Andrés Estellés, fandangos, boleros, havaneres, una sentida versió de "La Perxelera"... i fins i tot unes especials riberenques que
Alan Lomax va documentar als llunyans anys cinquanta i que avui són a l'abast de tot el planeta a través d'internet.
I si
Jonatan Penalba enfonsa els peus al país de l'olivera que tan bé van descriure
Obrint Pas,
Pau Figueres sembla decidit a propulsar-se cap a les galàxies que, molt més enllà, va anar explorant durant anys
Paco de Lucía amb el seu sextet. En primer lloc per la música d'altíssima volada, però també pels títols del nou repertori, alguns dels quals semblen noms de coets espacials. Acompanyat del seu germà
Arnau a les percussions,
Ismael Alcina al baix (sense trasts, com
Carles Benavent),
Darío Barroso com a segona guitarra i
Kquimi Saigi als teclats (estratosfèric el solo que es va marcar al bis),
Pau Figueres va anar repassant les peces del seu flamant segon disc,
Nada nuevo bajo el sol (Satélite K, 2018). En el que va ser el primer concert del Circuit Folc 2018, van sonar alegries neoflamenques a set temps; batuts de cordes deconstruïdes i processades amb
loops sorprenents (extraodinària "Mabiche"); buleries entremaliades; peces d'arquitectura sofisticada i girs rítmics, tímbrics i tonals constants ("Lucy al 288-I"); una composició titulada "Masars II", intensa a més no poder i interpretada tot sol amb la guitarra, i finalment passatges més propers al pop de melodies agraïdes ("Nothing New Under the Sun"). Música superlativa d'un artista en plenitud, tot i que per al nombrós públic autòcton va ser una mica estrany escoltar
Pau Figueres presentant la música en català, castellà i anglès. Peatges de les fires i de la globalització.